Quan els vostres sentits es delecten en l’atractiva bellesa de la terra, penseu en el món venidor que mai no coneixerà la màcula del pecat ni de la mort, i on la faç de la naturalesa no portarà més l’ombra de la maledicció. CAC 96.5
Representeu-vos, en la vostra imaginació, la mansió dels sal-vats i recordeu que encara serà més gloriosa del que podeu con-templar a través de la vostra imaginació més fecunda. En els dons variats de Déu en la naturalesa, no veiem sinó el reflex més pàl•lid de la seva glòria. És escrit: «Allò que l’ull no ha vist mai, ni l’orella no ha sentit, ni ha entrat mai en un cor d’home, Déu ho ha preparat per als qui l’estimen.» 1Corintis 2: 9 CAC 97.1
El poeta i el naturalista tenen moltes coses a dir respecte a la naturalesa; però el cristià és qui frueix la bellesa de la terra amb la més elevada apreciació, perquè reconeix l’obra de les mans del seu Pare i copsa el seu amor en la flor, en l’arbust i en l’arbre. Qui no els contempla com una expressió de l’amor de Déu a l’home, no pot apreciar plenament el significat de la muntanya, de la vall, del riu i del mar. CAC 97.2