Loading...
Larger font
Smaller font
Copy
Print
Contents
El Camí A Crist - Contents
  • Results
  • Related
  • Featured
No results found for: "".
  • Weighted Relevancy
  • Content Sequence
  • Relevancy
  • Earliest First
  • Latest First
    Larger font
    Smaller font
    Copy
    Print
    Contents

    CAPÍTOL 1—AMOR SUPREM

    La naturalesa i la revelació alhora donen testimoni de l’amor de Déu. El nostre Pare celestial és la font de la vida, de la saviesa i del goig. Mireu les meravelles i les belleses de la naturalesa. Penseu en la seva prodigiosa adaptació a les necessitats i a la feli-citat no solament de l’home, sinó de tots els éssers vivents. El sol i la pluja, que alegren i refresquen la terra, les muntanyes, els mars i les valls, tot, ens parla de l’amor del Creador. Déu és qui proveeix les necessitats quotidianes de totes les seves criatures. El salmista ho digué bellament en les paraules següents:CAC 15.1

    «Tothom té els ulls en vós mirant-vos esperançat,
    i al seu temps els doneu l’aliment.
    Tan bon punt obriu la mà
    sacieu de bon grat els vivents.» 1Salm 145: 15, 16
    CAC 15.2

    Déu va fer l’home perfectament sant i feliç. La formosa terra no tenia, quan va eixir de la mà del Creador, cap màcula de decadència ni cap ombra de maledicció. La transgressió de la llei de Déu —és a dir, de la llei de l’amor— fou causa de dolor i de mort. Tanmateix, enmig del sofriment, de resultes del pecat, es revela l’amor de Déu. És escrit que Déu maleí la terra per causa de l’home 2Gènesi 3: 17CAC 16.1

    Els cards i les espines —les dificultats i les proves que curullen la seva vida d’afanys i fatigues— li foren assignats pel seu bé, com una part de la preparació necessària, segons el pla de Déu, per alçar-lo de la ruïna i la degradació que el pecat havia causat. El món, encara que caigut, no és pas tot tristesa i misèria. En la mateixa naturalesa hi ha missatges d’esperança i de consol. Hi ha flors en els cards, i les espines són cobertes de roses.CAC 16.2

    «Déu és amor» és escrit en cada poncella de flor que s’obre, en cada bri d’herba naixent. Els formosos ocells que, amb els seus refilets, omplen l’aire de melodies, les flors exquisidament matisades que amb la seva perfecció el perfumen, els elevats arbres del bosc amb el seu generós fullatge de resplendent verdor, confirmen la tendra i paternal atenció del nostre Déu i el seu desig de fer feliços els seus fills.CAC 16.3

    La Paraula de Déu revela el seu caràcter. Ell mateix declarà el seu amor infinit i la seva pietat. Quan Moisès suplicà a Déu: «Mostreu-me, si us plau, la vostra glòria”, el Senyor li respongué: «Jo faré passar tota la meva bondat davant teu.» 3Èxode 33: 18, 19 Aquesta és la seva glòria. El Senyor passà per davant de Moisès i proclamà: «Jahvè, Jahvè, Déu de tendresa i de pietat, pacient, molt benigne i fidel, que conserva la bondat per a milers, que perdona la iniquitat, la transgressió i el pecat.» 4Èxode 34: 6, 7 Ell és «clement i misericordiós, pacient» 5Jonàs 4: 2 «perquè troba gust a ser benigne» 6Miquees 7: 18CAC 16.4

    Larger font
    Smaller font
    Copy
    Print
    Contents