*****
DES QUE la gran controvèrsia començà al cel, el propòsit de Satanàs s’ha centrat en destruir la Llei de Déu. Per aconseguir aquesta fita Satanàs es revelà contra el Creador i encara que fou expulsat del cel, continuà la mateixa lluita a la terra. Enganyar els homes, i induir-los a transgredir la llei de Déu, és l’objectiu que ha perseguit fermament. Tant se val que s’aconsegueixi deixant de banda la llei com rebutjant un dels seus preceptes; el resultat, al final, serà el mateix. Qui peca «en un punt,” manifesta menyspreu per tota la llei, la seva influència i exemple són al bàndol de la transgressió i esdevé «culpable davant la Llei sencera” Jm 2:10. LGC 349.1
En el seu afany per desacreditar els pre-ceptes divins, Satanàs ha pervertit les doc-trines de la Bíblia i els errors s’han incorporat a la fe de milers que professen creure en les Escriptures. L’últim gran conflicte entre la ve-ritat i l’error no és altre que la lluita final de la controvèrsia referent a la llei de Déu que es va desenvolupant des de fa temps. Ara entrem en aquesta lluita; una lluita entre les lleis dels homes i els preceptes de Déu, entre la religió de la Bíblia i la religió de la faula i la tradició. LGC 349.2
Els poders que s’uniran contra la veritat i la justícia en aquesta lluita ja estan obrant de forma activa. La santa Paraula de Déu, que ens ha estat transmesa amb tants patiments i tanta sang, no es considera adequadament. La Bíblia és a l’abast de tothom, però molt pocs l’accepten com a guia de la vida. La infidelitat predomina de forma alarmant, no només al món, sinó també a l’església. Multituds han negat les doctrines que són els grans pilars de la fe cristiana. Els grans fets de la creació presentats pels escriptors inspirats, la caiguda de l’home, l’expiació i la perpetuïtat de la llei de Déu, han quedat pràcticament rebutjats de forma sencera o parcial per un gran nombre de persones que professen pertànyer al món cristià. Milers de persones que s’enorgulleixen de la seva saviesa i del seu esperit independent consideren com una debilitat el tenir fe absoluta en la Bíblia; pensen que argumentar amb les Santes Escriptures i espiritualitzar i eliminar les seves veritats més importants és una prova de talent superior i científic. Molts ministres ensenyen a les seves congregacions i molts professors i doctors diuen als seus estudiants que la llei de Déu ha estat canviada o alterada, i els qui en tenen els requeriments per vàlids i dignes de ser obeïts literalment són considerats persones mereixedores només de befa o menyspreu. LGC 349.3
En rebutjar la veritat, els homes en rebutgen l’Autor. En sotjar la llei de Déu, es nega l’autoritat del Legislador. És tan fàcil fer un ídol de les falses doctrines i teories com fer ne un altre de fusta o de pedra. En representar falsament els atributs de Déu, Satanàs indueix als homes a formar-se’n un fals concepte. Molts, en lloc de Déu, han entronitzat un ídol filosòfic alhora que el Déu vivent, tal com es revela en la seva paraula, en Crist i en les obres de la creació, no és adorat més que per un nombre relativament petit. Milers deïfiquen la natura mentre neguen el Déu de la natura. Tot i que de forma diferent, la idola-tria viu en el món cristià d’avui així com tam-bé vivia en l’antic Israel del temps d’Elies. El déu de molts que s’anomenen savis, filòsofs, poetes, polítics, periodistes, el déu dels ambi-ents socials selectes i a la moda, de molts collegis i universitats, i fins i tot de molts centres de teologia, no és gaire millor que Baal, el déu sol dels fenicis. LGC 350.1
Cap dels errors acceptat pel món cristià ataca de forma tan agosarada l’autoritat de Déu, cap està en tan oberta oposició amb les ensenyances de la raó, cap comporta uns re-sultats tan perniciosos com la doctrina mo-derna, que tant d’èxit té, que afirma que la llei de Déu ja no representa cap obligació per als homes. Tots els estats tenen unes lleis que exigeixen respecte i obediència; cap govern podria subsistir sense elles. ¿És possible ima-ginar-se que el Creador del cel i de la terra no tingui cap llei per governar els éssers que creà? Suposem que els ministres més eminents es posessin a predicar que les lleis que governen el seu país i emparen els drets dels ciutadans han quedat obsoletes, que per coartar les llibertats del poble ja no són obligatòries. Quant de temps es tolerarien aquestes prèdiques? ¿Que potser menysprear les lleis dels estats i de les nacions és una ofensa pitjor que sotjar els preceptes divins, que són el fonament de tot govern? LGC 350.2
Seria més lògic que les nacions abolissin els seus estatuts i permetessin que el poble fes el que volgués, abans que el Legislador anul·lés la seva llei i deixés el món sense cap norma per condemnar el culpable o justificar el qui obeeix. ¿Volem saber quin seria el resultat de l’abolició de la llei de Déu? L’experiment ja s’ha fet. Les escenes que es donaren a França quan l’ateisme exercí el poder foren terribles. Aleshores el món veié que rebutjar les restriccions que Déu ha establert equival a acceptar el govern dels més cruels i despòtics. Quan es menysprea la justícia queda obert el camí perquè el príncep del mal estableixi el seu poder a la terra. LGC 350.3
Sempre que es rebutgen els preceptes divins, el pecat deixa de semblar culpa i la justícia deixa de ser desitjable. Aquells que rebutgen sotmetre’s al govern de Déu són completament incapaços de governar-se a si mateixos. A causa de les seves ensenyances pernicioses l’esperit d’insubordinació s’im-planta al cor dels nens i els joves, que natural-ment tenen set de revolució, i com a resultat s’obté un estat social anàrquic. Mentre es burlen de la credulitat dels qui obeeixen les exigències de Déu, les multituds accepten àvidament els enganys de Satanàs. Es lliuren als seus desigs desordenats i practiquen els pecats que ocasionaren els judicis de Déu so-bre els pagans. LGC 350.4
Els qui ensenyen al poble a considerar superficialment els manaments de Déu sem-bren desobediència i més tard recolliran el mateix. Si es rebutgen enterament els límits imposats per la llei divina, aviat es menyspre-aran les lleis humanes. Déu prohibeix les pràctiques deshonestes, la cobdícia, la menti-da i el frau. Per això els homes estan disposats a trepitjar els seus estatuts perquè els conside-ren com un obstacle per a la seva prosperitat material; però no s’imaginen els resultats d’abolir aquests preceptes. Si la llei no tingués cap força, iper què hauríem de tenir por de transgredir-la? La propietat ja no seria segura. Els homes prendrien per la força els béns del veí i el més fort es faria el més ric. Ni tan sols es respectaria la vida. El matrimoni deixaria de ser un baluard sagrat per la protecció de la família. Qui pogués, si així o desitgés, prendria per muller la dona del veí. El cinquè mana-ment seria oblidat juntament amb el quart. Els fills no dubtarien en atemptar contra la vida dels seus pares si en fer-ho poguessin sa-tisfer els desigs dels seus cors corromputs. El món civilitzat es convertiria en una horda de lladres i assassins; i la pau, la tranquil·litat i la felicitat desapareixerien de la terra. LGC 350.5
La doctrina que els homes no han d’obeir els requeriments de Déu ja ha debilitat el sentiment de la responsabilitat moral i ha obert les portes perquè la iniquitat negui el món. La llicència, la dissipació i la corrupció ens envaeixen com una ona aclaparadora. Satanàs treballa des del cor mateix de les fa-mílies. La seva bandera oneja en les llars dels qui professen ser cristians. Hi ha enveja, sos-pites, hipocresia, fredor, rivalitat, disputes, traïcions i manca de control dels plaers. Tot el sistema de doctrines i principis religiosos que haurien de ser el fonament i el marc de la vida social sembla una massa que trontolla, a punt de caure en la ruïna. Els criminals més vils, quan són engarjolats pels crims que han comès, sovint són objecte d’atencions i pre-sents com si haguessin arribat a un grau en-vejable de distinció. Es fa molta publicitat dels detalls del seu caràcter i dels seus crims. La premsa publica els detalls escandalosos del vici, incitant així en altres la pràctica del frau, del robatori i de l’assassinat, i Satanàs s’alegra de l’èxit dels seus designis infernals. La infatuació del vici, la criminalitat, el terrible increment de la intemperància i de la iniquitat, en totes les seves formes i graus, haurien de despertar tots els qui temen Déu perquè facin tot el possible per contenir aquesta onada de mal. LGC 351.1
Els tribunals estan corromputs. Els go-vernants es deixen portar pel desig dels guanys i l’afany dels plaers sensuals. La intemperància ha enterbolit les facultats de molts i Satanàs els dirigeix gairebé al seu gust. Els juristes es deixen pervertir, subornar i enganyar. L’embriaguesa i les orgies, la pas-sió, l’enveja i la mala fe, en totes les formes, són presents entre els administradors de les lleis. «Per això et negues a fer-nos justícia, es manté lluny la teva salvació. I és que la bona fe ensopega pels carrers, i l’honradesa no sap com entrar» (Is 59.14). LGC 351.2
La iniquitat i les tenebres espirituals que prevalgueren sota la supremacia papal foren el resultat inevitable de la supressió de les Escriptures. ¿Però on rau la causa de la incre-dulitat general, del rebuig de la llei de Déu i de la corrupció conseqüent sota el fulgor de la llum de l’evangeli en aquesta època de lli-bertat religiosa? Ara que Satanàs no pot go-vernar el món sota el seu control negant-li les Escriptures, empra altres mitjans per aconse-guir el mateix objectiu. Destruir la fe en la Bíblia serveix tan bé el seu propòsit com des-truir la mateixa Bíblia. Introduint la creença que la llei de Déu no es obligatòria, empeny els homes a transgredir-la com si ignoressin completament els seus preceptes. I ara, com en temps passats, es val de l’església per fo-mentar els seus designis. Les organitzacions religioses dels nostres dies s’han negat a posar l’atenció en les veritats impopulars que les Santes Escriptures ensenyen clarament i, en combatre-les, han adoptat interpretacions i assumit actituds que han sembrat a pleret la llavor de l’escepticisme. Aferrant-se a l’error papal de la immortalitat natural de l’ànima i l’estat conscient dels morts, han rebutjat l’úni-ca defensa possible contra els enganys de l’espiritisme. La doctrina dels turments eterns ha portat molts a no creure en la Bíblia. Quan es proclama al poble l’obligació d’observar el quart manament, queda palès que ordena reposar durant el setè dia, el dissabte. Com a únic mitjà per lliurar-se d’un deure que no desitgen complir, molts dels mestres populars declaren que la llei de Déu no obliga. Així rebutgen alhora la llei i el dissabte. A mesura que avanci la reforma referent al dissabte, aquesta manera de rebutjar la llei divina per evitar l’obediència al quart manament es farà gairebé universal. Les ensenyances dels caps religiosos han obert la porta a la infidelitat, a l’espiritisme i al menyspreu a la santa llei de Déu. Sobre aquests líders pesa la terrible res-ponsabilitat de la iniquitat que impera en el món cristià. LGC 351.3
Malgrat tot això, aquesta mateixa gent assegura que la corrupció que es va genera-litzant cada dia més, s’ha d’atribuir en gran part a la violació del popular “dia del Senyor”, que si l’observança d’aquest dia es fes obligatòria milloraria en gran manera la mo-ralitat social. Això se sosté especialment als Estats Units, on la doctrina del veritable dia de repòs, o sigui el dissabte, s’ha predicat amb més amplitud que en cap altre lloc. A l’esmentat país l’obra de la temperància que és una de les reformes morals més importants, sovint es combina amb el moviment a favor del diumenge, i els seus defensors actuen com si estiguessin treballant per promoure els interessos més importants de la societat; i aquells que es neguen a unir-se a ells són de-nunciats com enemics de la temperància i de les reformes. Però el fet que un moviment estableixi l’error que està lligat amb una obra que és bona en ella mateixa, no és un argu-ment a favor de l’error. Podem encobrir un verí barrejant-lo amb un aliment sa però no canviem la seva naturalesa. Ben al contrari, el fem més perillós, ja que es prendrà amb menys por. Un dels artificis de Satanàs és combinar amb l’error una porció suficient de veritat per fer-lo plausible. Els líders del mo-viment del setè dia poden defensar reformes que el poble necessita, principis que estan en harmonia amb la Bíblia, però si en ells hi ha un requisit contrari a la llei de Déu, els seus servents no poden unir-se a ells. Res pot autoritzar-nos a rebutjar els manaments de Déu per adoptar els preceptes dels homes. LGC 352.1
Mitjançant els dos grans errors, el de la immortalitat de l’ànima i el de la santedat del diumenge, Satanàs prendrà els homes amb els seus enganys. Mentre que el primer forma la base de l’espiritisme, el segon crea un llaç de simpatia amb Roma. Els protestants dels Estats Units seran els primers en estirar les mans per damunt de l’abisme per acollir l’espiritisme i el poder romà; i sota la influència d’aquesta triple aliança aquell país caminarà seguint els passos de Roma i trepitjant la lli-bertat de consciència. LGC 352.2
L’espiritisme, com més fidelment imita el cristianisme nominal dels nostres dies, més poder té per enganyar i seduir. Segons el pen-sament modern, el Satanàs també s’ha con-vertit. Es manifestarà amb la forma d’un àn-gel de llum. Per mitjà de l’espiritisme es produiran miracles, els malalts es guariran i es realitzaran molts prodigis innegables. I atès que els esperits professaran creure en la Bíblia i manifestaran respecte per les institucions de l’església, la seva obra serà acceptada com a manifestació del poder diví. LGC 352.3
Actualment la línia de separació entre els qui professen ser cristians i els malvats és gai-rebé imperceptible. Els membres de l’església estimen el que el món estima i estan preparats per unir-se-li. Satanàs està decidit a unirlos en un sol cos i enfortir la seva causa portant-los a tots a les files de l’espiritisme. Els papistes, que es jacten dels seus miracles com a signe cert que l’Església Catòlica és la vertadera, seran fàcilment enganyats per aquest poder meravellós; i els protestants, que han oblidat l’escut de la veritat, seran igualment seduïts. Els papistes, els protestants i els mundans acceptaran igualment la forma de la pietat sense el seu poder, i veuran en aquesta unió un gran moviment per a la conversió del món i el començament del mil·leni tan llargament esperat. LGC 352.4
Gràcies a l’espiritisme, Satanàs apareix com un benefactor de la raça humana, que guareix les malalties del poble i professa pre-sentar un sistema religiós nou i més elevat, però al mateix temps obra com a destructor. Les seves temptacions porten multituds a la ruïna. La intemperància destrona la raó i la segueixen els plaers sensuals, les disputes i els crims. Satanàs gaudeix amb la guerra, que desperta les més vils passions de l’ànima, i aleshores llença les seves víctimes, submergi-des en el vici i en la sang, a l’eternitat. El seu objectiu és incitar les nacions per tal que es declarin la guerra; d’aquesta manera pot dis-treure els esperits dels homes de l’obra de preparació necessària per subsistir en el dia del Senyor. LGC 353.1
Satanàs també treballa per mitjà dels ele-ments per collir ànimes que encara no estan preparades. Té estudiats els secrets dels labo-ratoris de la naturalesa i fa servir tot el seu poder per controlar els elements sempre que Déu li ho permeti. Quan pogué afligir Job, els ramats, el bestiar, els servents, les cases i els fills foren destruïts ràpidament els uns rera els altres, en una sèrie de desgràcies. Déu protegeix les seves criatures i les guarda del poder del destructor. Però el món cristià ha manifestat el seu menyspreu per la llei de Déu, i el Senyor farà exactament el que declarà que faria: allunyarà les seves benediccions de la terra i retirarà la seva cura protectora dels qui es rebel·len contra la seva llei i enganyen i obliguen a altres per tal que facin el mateix. Satanàs controla tots aquells que Déu no guarda de forma especial. N’afavorirà i en farà prosperar alguns per obtenir els seus objectius, i atraurà desgràcies sobre altres, alhora que farà creure als homes que és Déu qui els afligeix. LGC 353.2
Mentre es fa passar davant dels fills dels homes com un gran metge que pot guarir totes les seves malalties, Satanàs produirà malalties i desastres, fins que ciutats populoses quedaran en ruïnes i desolades. Ara mateix ja treballa. Exerceix el seu poder arreu i sota mil formes: en les desgràcies i calamitats al mar i a la terra, en les grans conflagracions, en violents terratrèmols i en terribles pedregades, en les inundacions, en els ciclons, en les marees extraordinàries i en els terratrèmols. Destrueix les collites gairebé madures i segueixen la fam i l’angoixa; propaga per l’ai-re emanacions mefítiques i milers d’éssers moren a causa de la pestilència. Aquestes plagues sovintejaran més i més i es faran més i més desastroses. La destrucció caurà sobre homes i animals. «La terra decau esllanguida, el món es marfon i decau. [...] La gent ha pro-fanat la terra on habita: ha desobeït les lleis, ha violat els preceptes, ha trencat l’aliança eterna» (Is 24.4,5). LGC 353.3
I aleshores el gran enganyador persuadirà els homes que els qui serveixen Déu estan causant aquest mals. La part de la humanitat que hagi provocat el descontentament de Déu ho carregarà al compte d’aquells que, en obeir els manaments divins, són una reprovació perpetua per als transgressors. Es declararà que els homes ofenen Déu en violar el descans del diumenge, que aquest pecat ha atret calamitats que no conclouran fins que l’observança del diumenge no sigui estricta-ment obligatòria; i que els que proclamen la vigència del quart manament, fent que es perdi el respecte al diumenge i rebutjant el favor diví, torben el poble i allunyen la pros-peritat temporal. I així es repetirà l’acusació feta antigament al servent de Déu i per motius de la mateixa mena: «Acab anà a trobar Elies. Tan bon punt Acab el va veure, li va cridar: “iEts tu, el qui porta la desgràcia a Israel?” Ell li respongué: “Jo no porto la des-gràcia a Israel, sinó tu i la família del teu pare, que heu abandonat els manaments del Se-nyor per anar darrere de Baal!”» (1 Re 18.17,18). Quan s’hagi despertat la seva ira amb falsos càrrecs, el poble seguirà amb els ambaixadors de Déu una conducta molt sem-blant a la que seguí l’apòstata Israel amb Elies. LGC 353.4
El poder miraculós que es manifesta en l’espiritisme exercirà la seva influència contra aquells que escullen obeir Déu abans que els homes. Hi haurà comunicacions d’esperits que declararan que Déu els envià per con-vèncer del seu error els qui rebutgen el diu-menge i afirmaran que s’han d’obeir les lleis del país com la llei de Déu. Lamentaran la gran maldat existent al món i recolzaran el testimoni dels ministres de la religió que la degradació moral es deu a la profanació del diumenge. La indignació despertada contra tots els que es neguin a acceptar les seves afirmacions serà gran. LGC 354.1
La política que seguirà Satanàs en aquest conflicte final amb el poble de Déu és la mateixa que la que va seguir al principi de la gran controvèrsia al cel. Professava buscar l’estabilitat del govern diví, mentre que secretament centrava tots els seus esforços per enderrocar-lo alhora que acusava d’aquesta obra els àngels fidels. La mateixa política d’engany caracteritza la història de l’Església Catòlica. Ha professat actuar com a representant del cel, mentre intenta elevar-se per damunt de Déu i canviar la seva llei. Sota el govern de Roma, aquells que moriren a causa de la seva fidelitat a l’evangeli foren denunciats com malfactors; es declarà que eren entre les files de Satanàs, i foren emprats tots els mitjans possibles per cobrir-los d’oprobi i fer-los passar com els criminals més vils davant dels ulls del poble i davant ells mateixos. Ara passarà el mateix. Mentre Satanàs intenta destruir els qui honoren la llei de Déu, farà que els considerin com a transgressors de la llei, com homes que estan deshonrant Déu i portant els seus càstigs sobre el món. LGC 354.2
Déu no força mai la voluntat ni la consci-ència; però Satanàs fa servir constantment la violència per dominar aquells que no pot se-duir d’una altra manera. Per mitjà del temor o de la força procura regir la consciència i fer-se tributar homenatge. Per aconseguir-ho, es val de les autoritats religioses i civils i les indueix a imposar lleis humanes contràries a la llei de Déu. LGC 354.3
Els qui honren el dissabte de la Bíblia seran denunciats com a enemics de la llei i de l’ordre, com si haguessin trencat les restricci-ons morals de la societat i, per tant, com si fossin causants de l’anarquia i la corrupció que atrauen sobre la terra els alts judicis de Déu. Els seus escrúpols de consciència seran presentats com obstinació, tenacitat i rebel·lió contra l’autoritat. Seran acusats de ser deslle-ials al govern. Els ministres que neguen l’obli-gació d’observar la llei divina predicaran des del púlpit el deure d’obeir les autoritats civils perquè foren instituïdes per Déu. A les as-semblees legislatives i als tribunals de justícia es calumniarà i condemnarà els qui guarden els manaments. Es falsejaran les seves parau-les, i s’atribuiran les pitjors intencions als seus motius. LGC 354.4
A mesura que les esglésies protestants rebutgin els arguments clars de la Bíblia en defensa de la llei de Déu, desitjaran imposar silenci a aquells la fe dels quals no poden re-batre amb la Bíblia. Encara que es neguin a veure-ho, actualment estan assumint una ac-titud que donarà per resultat la persecució dels qui en consciència es neguen a fer el que fa la resta del món cristià, alhora que no re-coneixen les pretensions del repòs papal. LGC 354.5
Els dignataris de l’església i de l’estat s’uniran per fer que tots honrin el diumenge. Per fer-ho faran servir amenaces, persuasions o la força. La manca d’autoritat divina se suplirà amb ordenances aclaparadores. La corrupció política està destruint l’amor a la justícia i el respecte a la veritat; fins i tot als Estats Units, els governants i els legisladors tractaran d’assegurar-se el favor públic doble gant-se a les exigències populars per una llei que imposi l’observança del diumenge. La llibertat de consciència que tants sacrificis ha costat ja no es respectarà més. En el conflicte que ha d’esclatar veurem exemplificades les LGC 355.1
paraules del profeta: «El drac, ple de ràbia contra la dona, se n’anà a combatre contra la resta dels seus descendents, contra els qui guarden els manaments de Déu i mantenen ferm el testimoni de Jesús” (Ap 12.17). LGC 355.2