*****
«PER LA llei i testimoniatge! Si un no ho diu així, no tindrà pas aurora!” (Is 8.20; MM). Al poble de Déu se li indica que busqui en les Sagrades Escriptures la seva salvaguarda contra les influències de falsos mestres i contra el poder seductor dels esperits de les tenebres. Satanàs empra qualsevol mitjà al seu abast per evitar que els homes coneguin la Bíblia, el llenguatge de la qual revela els seus enganys. A cada avivament de l’obra de Déu el príncep del mal actua amb més energia; actualment s’esforça desespera-dament per preparar la lluita final contra Crist i els seus deixebles. L’últim gran engany aviat es desplegarà davant nostre. L’anticrist realitzarà obres meravelloses davant dels nostres ulls. La falsificació s’assemblarà tant a la realitat que serà impossible distingir una de l’altra sense l’ajuda de les Santes Escriptu-res. Elles han de donar testimoni a favor o en contra de qualsevol declaració i de qualsevol miracle. LGC 357.1
Es farà oposició i es ridiculitzarà als qui tractin d’obeir els manaments de Déu. Per poder suportar la prova que els espera han de comprendre la voluntat de Déu tal i com es revela en la seva Paraula, ja que només poden honrar-lo segons el coneixement que tinguin del seu caràcter, govern i propòsits divins i també segons obrin conforme amb la llum que els ha estat concedida. Només qui hagi enfortit el seu esperit amb les veritats de la Bíblia podrà resistir a l’últim gran conflicte. Totes les ànimes han de passar per la prova decisiva: «¿Obeiré Déu abans que els homes? L’hora crítica s’atansa. ¿Tinc els peus ferms a la roca de la immutable Paraula de Déu? ¿Estic preparat per defensar fermament els ma-naments de Déu i la fe de Jesús?” LGC 357.2
Abans de la crucifixió, el Salvador havia predit als seus deixebles que seria mort i que ressuscitaria del sepulcre, i els àngels eren presents per gravar aquelles paraules a les ments i als cors. Però els deixebles esperaven l’alliberació política del jou romà i no podien tolerar la idea que Aquell en qui totes les seves esperances estaven dipositades patís una mort ignominiosa. Desterraren de la seva ment les paraules que necessitaven recordar i, quan arribà, el moment de prova els trobà sense la preparació adequada. La mort de Jesús destruí les seves esperances com si no els hagués previngut. Així també les profecies ens anuncien el futur amb la mateixa claredat amb què Crist pronosticà la seva pròpia mort als deixebles. Els esdeveniments relacionats amb la fi del temps de gràcia i la preparació per al temps d’angoixa han estat presentats amb claredat. Però hi ha milers de persones que comprenen aquestes impor tants veritats d’una manera tan parcial com si mai no haguessin estat revelades. Satanàs procura arrabassar qualsevol impressió que pugui portar els homes pel camí de la salva-ció, i el temps d’angoixa no els trobarà prepa-rats. LGC 357.3
Quan Déu envia als homes avisos de tan-ta importància que les profecies els presenten proclamats per àngels que volen pel cel, ell exigeix que tothom que estigui dotat d’intelligència hi pari atenció. Els terribles judicis que Déu pronuncià contra els que adoren la bèstia i la seva imatge (Ap 14.9-11), haurien d’induir tothom a estudiar diligentment les profecies per saber què és la marca de la bèstia i com evitar-la. Però les multituds tanquen l’oïda a la veritat i prefereixen les faules. L’apòstol Pau, referint-se als últims dies, digué: «Vindrà un temps que alguns no suportaran la sana doctrina» (2 Ti 4.3). Ja hem entrat en aquest temps. Les multituds es neguen a acceptar les veritats bíbliques perquè contrarien els desigs dels cors pecaminosos i mundans; i Satanàs els proporciona els enganys en què es complauen. LGC 358.1
Però Déu tindrà a la terra un poble que sostindrà la Bíblia, i només la Bíblia, com a pedra de toc de totes les doctrines i base de totes les reformes. Ni les opinions dels savis, ni les deduccions de la ciència, ni els credos o decisions dels concilis tan nombrosos i dis-cordants com són les esglésies que represen-ten, ni la veu de les majories, res de tot això, ni completament ni parcial, s’ha de considerar com una evidència a favor o en contra de qualsevol punt de fe religiosa. Abans d’accep-tar qualsevol doctrina o precepte hem de cer-ciorar-nos de si els autoritza un categòric «Això diu el Senyor». LGC 358.2
Contínuament, Satanàs procura atraure l’atenció cap als homes en lloc d’atraure-la cap a Déu. Fa que el poble consideri com els bisbes, els pastors i els professors de teologia com als seus guies, en lloc d’estudiar les Es criptures per aprendre quin és el seu deure. Aleshores, dirigint la intel·ligència d’aquests guies, pot controlar les multituds al seu gust. LGC 358.3
Quan Crist vingué a predicar paraules de vida, la gent l’escoltava amb goig i molts, en-tre ells sacerdots i governants, cregueren en ell. Però els principals sacerdots i els caps de la nació estaven decidits a condemnar i rebutjar les seves ensenyances. Malgrat que quedaren frustrats tots els seus esforços per trobar en ell motius d’acusació, no podien deixar de sentir la influència del seu poder i la seva saviesa divina que acompanyaven les seves paraules, s’encastellaren en els seus prejudicis i repudiaren l’evidència més clara del caràcter messiànic de Jesús, per no veure’s obligats a fer-se deixebles seus. Aquests opositors de Jesús eren homes que el poble, des de la infància, havia après a reverenciar i davant la seva autoritat estava acostumat a sotmetre’s absolutament. «¿Com és possible”, es preguntaven, «que els nostres governants i savis escribes no creguin en Jesús? Seria pos-sible que uns homes tan pietosos no l’accep-tessin si fos el Crist?» La influència d’aquests mestres induí la nació jueva perquè rebutgés el seu Redemptor. LGC 358.4
L’esperit que animava aquells sacerdots i governants encara anima molts que pretenen ser molt pietosos. Es neguen a examinar el testimoni que les Sagrades Escriptures conte-nen referents a les veritats especials per a l’època actual. Mostren el seu nombre de se-guidors, les seves riqueses i popularitat, i menyspreen els defensors de la veritat que, per cert, són pocs, pobres i impopulars i tenen una fe que els separa del món. LGC 358.5
Crist pronosticà que les pretensions d’au-toritat desmesurada dels escribes i fariseus no desapareixerien amb la dispersió dels jueus. Amb mirada profètica veié com l’exaltació de l’autoritat humana per dominar les consciències esdevindria una terrible male-dicció per a l’església al llarg de la història. I les seves temibles acusacions contra els escri-bes i fariseus i les amonestacions al poble perquè no seguís aquests guies cecs foren consignades com una advertència per a les generacions futures. LGC 358.6
L’Església Catòlica reserva per al clergat el dret d’interpretar les Sagrades Escriptures. Sota el pretext que només els eclesiàstics són competents per explicar la Paraula de Déu en priva al poble. Fins i tot quan la Reforma feu que les Escriptures fossin accessibles a tot-hom, aquest mateix principi mantingut per Roma és el que avui impedeix que molts membres de les esglésies protestants les estu-diïn per si mateixos. Se’ls ensenya a acceptar les seves doctrines tal i com les interpreta l’església; i hi ha milers de persones que no admeten res, per evident que sigui la seva revelació a les Sagrades Escriptures, si resulta en oposició amb el seu credo o amb les ense-nyances adoptades per les seves respectives esglésies. LGC 359.1
Tot i que la Bíblia està plena d’amonesta-cions contra els falsos mestres, molts confien al clergat la cura de les seves ànimes. Actual-ment hi ha milers de persones que professen ser religioses i que no poden donar cap altra raó dels punts de la seva fe que el fet que així els ho ensenyaren els seus directors espirituals. Gairebé no es fixen en les ensenyances del Salvador i, en canvi, creuen cegament el que el primer els diuen els ministres. Però, són infal·libles aquests ministres? ¿Com podem confiar les nostres ànimes al seu control, mentre no sapiguem per la Paraula de Déu que ells posseeixen la veritat? Molts, mancats de valor moral per apartar-se del camí fressat del món, segueixen els passos dels doctes. A causa de la seva aversió per investigar per si mateixos, s’estan enredant més i més amb les cadenes de l’error. Veuen que la veritat per al temps present està clarament exposada a la Bíblia i senten que el poder de l’Esperit Sant confirma la seva proclamació. No obstant això, consenten que l’oposició del clergat els allunyi de la llum. Per molt convençudes que estiguin la seva raó i la seva consciència, aquests pobres il·lusos no gosen pensar de manera diferent a la dels ministres, i sacrifi-quen el seu judici individual i els seus interes-sos eterns a la incredulitat, a l’orgull i als pre-judicis d’algú altre. LGC 359.2
Molts són els artificis que Satanàs utilitza per encadenar els seus captius valent-se de les influències humanes. S’assegura la voluntat de les multituds lligant-les amb els llaços de seda dels seus afectes als enemics de la creu de Crist. Sigui quina sigui aquesta unió (paternal, filial, conjugal o social), l’efecte és el mateix: els enemics de la veritat exerceixen un poder que tendeix a dominar la cons-ciència i les ànimes sotmeses a la seva autori-tat no tenen prou valor ni esperit independent per seguir les seves pròpies conviccions. LGC 359.3
La veritat i la glòria de Déu són insepara-bles, i ens és impossible honrar Déu amb opi-nions errònies quan tenim la Bíblia al nostre abast. Molts sostenen que no importa el que hom cregui, sempre que el comportament sigui bo. Però la vida està modelada per la fe. Si tenim la llum i la veritat al nostre abast i descuidem el privilegi de conèixer-la, de fet, la rebutgem, preferim les tenebres i no la llum. LGC 359.4
«Els teus plans et poden semblar bons, però podrien portar-te a la mort» (Pr 16.25). Quan es té l’oportunitat de conèixer la volun-tat de Déu, la ignorància no disculpa l’error ni el pecat. Prenem per exemple el cas d’un home que està de viatge i arriba a un punt on es pot anar per diverses direccions indicades en un rètol. Si no s’hi fixa i escull el camí que millor li sembli, per sincer que sigui, és més que probable que errarà el camí. LGC 359.5
Déu ens ha donat la seva Paraula perquè coneguem les seves ensenyances i sapiguem per nosaltres mateixos què exigeix de nosal-tres. Quan el doctor de la llei preguntà a Je sús: «Què haig de fer per posseir la vida eter-na?» El Senyor el remeté a les Sagrades Escriptures dient: «Què hi ha escrit en la llei? Què hi llegeixes?» La ignorància no excusarà ni joves ni vells, ni tampoc els alliberarà del càstig que correspon a la infracció de la llei de Déu, ja que en tenen a mà una exposició fidel, dels seus principis i del que ella exigeix dels homes. No n’hi ha prou amb tenir bones intencions; no n’hi ha prou tampoc en fer el que es creu just o el que els ministres diuen que ho és. Hi ha en joc la salvació de la nostra ànima i hem d’investigar pel nostre compte les Santes Escriptures. Per molt arrelades que algú tingui les conviccions, per molt segur que s’estigui que el pastor sap què és veritat, res de tot això serveix de fonament. Tenim un mapa on hi ha consignades totes les indicacions del camí cap al cel i no hi ha motiu perquè fem conjectures. LGC 359.6
El primer i més alt deure de qualsevol ésser racional és el d’aprendre a investigar la veritat a les Sagrades Escriptures i caminar en la llum i exhortar els altres perquè segueixin el seu exemple. Dia rera dia hauríem d’estudiar diligentment la Bíblia, reflexionant sobre cada pensament i comparant un text amb un altre. Amb l’ajuda divina hem de formar-nos les nostres pròpies opinions ja que hem de respondre a Déu per nosaltres mateixos. LGC 360.1
Les veritats que es troben explicades amb la major claredat possible a la Bíblia han estat envoltades en dubtes i obscuritat per homes doctes, que amb ínfules de gran saviesa ensenyen que les Escriptures tenen un sentit místic, secret i espiritual que no és aparent en el llenguatge que s’hi empra. Aquests homes són falsos mestres. Jesús declarà a persones semblants: «Desconeixeu les Escriptures i el poder de Déu” (Mc 12.24). El llenguatge de la Bíblia s’hauria d’explicar segons el seu significat obvi, tret que no es refereixi a un símbol o a una figura. Crist prometé: «Si algú està disposat a fer la voluntat del qui m’ha enviat, veurà si això que jo ensenyo ve de Déu o si parlo pel meu compte» (Jn 7.17). Si els homes només acceptessin el que diu la Bíblia, i si no hi hagués falsos mestres per enganyar i confondre les intel·ligències, es realitzaria una obra que alegraria els àngels i que portaria al ramat de Crist milers i milers d’ànimes que actualment vaguen en l’error. LGC 360.2
Hauríem d’exercitar tots els poders de la ment en l’estudi de les Escriptures i, fins on els és permès als mortals, procurar entendre les profundes ensenyances de Déu. Però no hem d’oblidar que la disposició de l’estudiant ha de ser obedient i sotmesa com la d’un nen. Les dificultats bíbliques no s’han de tractar amb els mateixos mètodes que s’utilitzen quan es tracta de problemes filosòfics. No hauríem de posar-nos a estudiar la Bíblia amb aquesta confiança en nosaltres mateixos amb la qual molts entren a l’estudi de la ciència, sinó amb l’esperit d’oració i dependència filial de Déu i amb un desig sincer de conèixer la seva voluntat. Hem d’apropar-nos amb esperit humil i dòcil per obtenir coneixement del gran JO SÓC. D’altra manera, vindran àngels dolents per tal d’enfosquir les nostres ments i endurir els nostres cors fins que la veritat ja no ens impressionarà. LGC 360.3
Més d’un passatge de les Santes Escriptu-res que els erudits declaren ser un misteri o li donen poca importància, està ple de consol i instrucció per al qui ha estudiat a l’escola de Crist. Si molts teòlegs no comprenen millor la Paraula de Déu és per la senzilla raó que tan-quen els ulls a unes veritats que no desitgen posar en pràctica. La comprensió de les veri-tats bíbliques no depèn tant de la potència intel·lectual aplicada a la investigació com de la sinceritat dels propòsits i de l’ardent anhel de justícia que animen l’estudiant. LGC 360.4
Mai s’hauria d’estudiar la Bíblia sense oració. Només l’Esperit Sant pot fer-nos sentir la importància del que és fàcil de comprendre o impedir que ens apartem del sentit de les veritats de difícil comprensió. Hi ha àngels sants que tenen la missió d’influir en els cors perquè comprenguin la Paraula de Déu, i fer que ens arribi la seva bellesa, ens amonestin les seves advertències i ens animin i vigoritzin les seves promeses. Hauríem de fer nostra la petició del salmista: «Obre’m els ulls i podré contemplar les meravelles de la teva Llei» (Sl 119.18). Moltes vegades les temptacions semblen irresistibles, i és a causa de negligir l’oració i l’estudi de la Bíblia. Per això aleshores no es poden recordar les pro-meses de Déu ni resistir Satanàs amb les ar-mes de les Santes Escriptures. Però els àngels envolten els qui tenen desigs d’aprendre coses divines i en situacions greus portaran a la seva memòria les veritats que necessiten. «Quan l’enemic vindrà com la riuada, una bufada del Senyor el farà retrocedir» (Is 59.19). LGC 360.5
Jesús ho prometé als seus deixebles. «El Consolador, l’Esperit Sant que el Pare us en-viarà en nom meu, us farà recordar tot el que jo us he dit, i us ho farà entendre» (Jn 14.26). Però primer és necessari guardar les ense-nyances de Crist en la ment si volem que l’Esperit Sant ens les recordi en els moments de perill. «Guardo al fons del cor el que has promès», digué David, «per no pecar contra tu» (Sl 119.11). LGC 361.1
Tots els qui valoren els seus interessos eterns han de mantenir-se en guàrdia contra les incursions de l’escepticisme. Fins els fona-ments de la veritat seran envestits. És impos-sible posar-se a cobert dels sarcasmes i els sofismes i de les ensenyances insidioses i pes-tilents de la incredulitat moderna. Satanàs adapta les seves temptacions a totes les clas-ses. Assalta els indoctes amb la befa o una mirada de menyspreu, mentre que s’apropa a la gent culta amb objeccions científiques i ra-onaments filosòfics propis per despertar des-confiança o menyspreu per les Sagrades Es-criptures. Fins els joves de poca experiència gosen dubtar sobre els principis fonamentals del cristianisme. I aquesta incredulitat infantil, per superficial que sigui, exerceix la seva in-fluència. Molts es deixen arrossegar fins a mo-far-se de la pietat dels seus pares i desafiar l’Esperit de gràcia (He 10.29). Molts dels que prometien honrar Déu amb la vida i beneficiar el món, s’han fet malbé a causa de la bafa-rada contaminada de la incredulitat. Tots els que confien en les decisions jactancioses de la raó humana i s’imaginen que poden explicar els misteris divins i arribar al coneixement de la veritat sense l’ajuda de la saviesa de Déu, són presoners de les xarxes de Satanàs. LGC 361.2
Vivim el període més solemne de la histò-ria d’aquest món. El destí de les innombrables multituds que habiten la terra és a punt de decidir-se. Tant el nostre benestar futur com la salvació d’altres ànimes depèn del nostre com-portament actual. Necessitem que l’Esperit de veritat ens guiï. Qualsevol deixeble de Crist ha de preguntar amb sinceritat: «Senyor, què vo-leu que faci?” Cal que ens humiliem davant del Senyor, que dejunem, orem i meditem molt en la seva paraula, especialment sobre les escenes del judici. Hem d’intentar adquirir una experiència profunda i viva en les coses de Déu. No podem perdre ni un moment. Al nostre voltant s’estan donant esdeveniments d’una importància vital; ens trobem en el ter-reny encantat de Satanàs. No dormiu, sentine-lles de Déu; l’enemic està amagat, preparat per llançar-se sobre vosaltres i fer-vos presa en qualsevol moment perquè caigueu en la negli-gència i la somnolència. LGC 361.3
Molts s’enganyen sobre la seva veritable condició davant de Déu. Es feliciten pels actes equivocats que no cometen, i obliden enume-rar les obres bones i nobles que Déu els exigeix, però que s’han negat a fer. No n’hi ha prou que siguin arbres al jardí del Senyor. Cal que corresponguin al que Déu espera d’ells portant fruits. Déu els fa responsables de tot el bé que podrien haver realitzat sostinguts per la seva gràcia. Als llibres del cel els seus noms figuren entre els qui ocupen inútilment la terra. No obstant això, l’estat d’aquestes persones no és del tot desesperançador. El Déu de paciència i amor encara s’esforça per atraure els qui han menyspreat la seva gràcia i misericòrdia. «Per això diem: “Aixeca’t tu que dorms, ressuscita d’entre els morts, i el Crist t’il·luminarà”. Mireu, doncs, atentament, com us heu de comportar. [...] Procureu treure partit del moment present, perquè els temps que vivim són dolents” (Ef 5.14-16). LGC 361.4
Quan arribi el temps de prova, els qui ha-gin seguit la Paraula de Déu com a norma de comportament rebran la llum. A l’estiu no hi ha gaire diferència entre els arbres de fulla perenne i els arbres de fulla caduca, però quan arriben els vents de l’hivern els primers continuen verds mentre que els segons perden el fullatge. Així també pot ser que actualment no es distingeixi els falsos creients dels cristians sincers, però aviat arribarà l’hora en què s’apreciarà la diferència. Deixeu que l’oposició s’alci, que l’escepticisme i la intolerància tornin a portar el desequilibri, que la persecució reaparegui, i aleshores els indecisos i hipòcrites dubtaran i abandonaran la fe; però el veritable cristià romandrà ferm com una roca, amb més fe i esperança que en dies de prosperitat. LGC 362.1
El salmista diu: «Medito el teu pacte.» «El seny em ve dels teus preceptes; per això de-testo els camins enganyosos» (Sl 119.99,104). LGC 362.2
«Feliç l’home que aconsegueix la savi-esa.” «Serà com un arbre que arrela vora l’aigua, que enfonsa les arrels ran del torrent; no té por quan ve l’estiu, el seu fullatge es manté verd; no es neguiteja en anys de seca-da, no deixa de donar fruit” (Pr 3.13; Jr 17.8). LGC 362.3