Aquest capítol està basat en Mateu 2. Je 23.1
«Després del naixement de Jesús a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, van arribar a Jerusalem uns mags de l’orient, i preguntaven: “On és el rei dels jueus que ha nascut? Perquè hem vist el seu estel a l’orient i hem vingut a adorar-lo”». 1Mateu 2: 1, 2. Je 23.2
Els savis d’orient eren filòsofs. Pertanyien a una classe social molt nombrosa i influent que incloïa homes de nissaga noble i acumulava una bona part de la riquesa i el coneixement de la seva nació. Entre ells, molts havien imposat la credulitat al poble. Altres eren homes rectes que estudiaven les indicacions que la natura presentava de la Providència i eren honorats per la seva integritat i saviesa. Els homes que vingueren a visitar Jesús per-tanyien a aquest grup. Je 23.3
La llum de Déu sempre resplendeix en-mig de la tenebra del paganisme. Mentre aquests mags estudiaven el cel estelat i cercaven de copsar els misteris que s’oculten en els seus camins de llum, contemplaven la glòria del Creador. La seva recerca d’un coneixement més clar els va dur a les Escriptures hebrees. El seu propi país havia servat escrits profètics que predeien la vinguda d’un mestre diví. Balaam era un mag, tot i que en un temps havia sigut profeta de Déu. L’Esperit Sant feu que predigués la prosperitat d’Israel i l’aparició del Messies. La tradició havia transmès les seves profecies de generació en generació. Però en l’Antic Testament, l’adveniment del Salvador encara es revelava amb més claredat. Els mags descobriren amb joia que la seva vinguda era a tocar i que tot el món s’ompliria del coneixement de la glòria del Senyor. Je 23.4
Els savis havien vist al cel una llum misteriosa la nit que la glòria de Déu inundà els turons de Betlem. Quan la llum s’esvaí, va aparèixer un estel resplendent que estava fix en un punt del cel. No era cap planeta ni cap cos celeste conegut. El fenomen va despertar el seu interès. Aquell estel era un grup llunyà d’àngels lluminosos, però els savis no ho podien saber. Tot i així, quedaren tan im-pressionats que l’estel esdevingué per a ells d’interès especial. Consultaren els sacerdots i els filòsofs i cercaren en els rotlles dels registres antics. La profecia de Balaam deia: «De Jacob ha sortit una estrella i d’Israel un ceptre s’ha aixecat». 2Nombres 24: 17. No seria que aquell estel era un presagi de la Promesa? Els mags havien rebut la llum de la veritat que procedia del cel. Ara se’ls presentava amb raigs encara més resplendents. En somnis, reberen instruccions d’anar a cercar el Príncep acabat de néixer. Je 23.5
Abraham, per fe, acudí a la crida de Déu «sense saber on anava». 3Hebreus 11: 8. Israel, també per fe, seguí la columna de fum i foc fins a la terra promesa. De la mateixa manera, aquells gentils sortiren per a trobar el Salvador promès. L’orient era ric en objectes preciosos. Per això els mags no duien les mans buides. Era costum oferir presents als prínceps i a les persones de rang elevat com a acte d’homenatge. Per aquest motiu, prengueren els objectes més rics del país com una ofrena per a Aquell en qui serien beneïdes totes les famílies de la terra. Calia viatjar de nit per tal de poder veure l’estel, però els viatgers ocupaven les hores repetint les dites tradicionals i els oracles que feien referència al qui buscaven. A cada pausa per a reposar estudiaven les profecies i s’aprofundia en ells la convicció que eren una evidència de l’Esperit Sant, que movia els seus cors i els inspirava amb esperança. Encara que llarg, el viatge era feliç. Je 24.1
Finalment, arribaren al país d’Israel. Baixant de la muntanya de les Oliveres, a les envistes de Jerusalem, vet aquí que l’estel que els havia guiat durant el camí pesarós s’atura damunt del temple i, al cap d’un temps, desapareix. Amb passos precipitats, segueixen avançant, amb l’esperança confiada que el naixement del Messies seria la joiosa bona nova en boca de tothom. Però la seva recerca fou inútil. En entrar a la ciutat santa, veieren el temple. Per al seu estupor, no trobaren ningú que semblés saber res del rei acabat de néixer. Les seves preguntes no són causa de cap expressió de goig, sinó de sorpresa i malfiança barrejades amb menyspreu. Je 24.2
Els sacerdots repeteixen les tradicions. Fan ostentació de la seva pròpia religió i la seva pietat, alhora que acusen grecs i romans d’idòlatres i màxims pecadors. Els savis no són idòlatres, als ulls de Déu s’eleven molt més amunt que els qui professen ser els seus adoradors. No obstant, els jueus els consideren uns pagans. Les seves preguntes precipitades no desperten cap mena de simpatia, ni tan sols entre els guardians dels Sants Oracles. Je 24.3
El rumor de l’arribada dels mags s’estengué ràpidament per tot Jerusalem. La seva estranya missió provoca excitació en el poble que ha entrat al palau del rei Herodes. L’astut idumeu estava inquiet per l’aparició d’un possible rival a un tron que tants vessaments de sang li havia costat. Era de sang estrangera i per això el poble que governava el detestava. L’única garantia de la seva subsistència en el poder era el suport de Roma. Però aquest nou Príncep tenia un dret superior. Havia nascut per al regne. Je 24.4
Herodes sospitava que els sacerdots podien ordir un complot amb els estrangers per tal d’excitar les masses i provocar un avalot amb la finalitat de fer-lo fora del tron. No obstant, decidit a frustrar les seves maquinacions amb una astúcia superior, va dissimular la seva malfiança. Reuní els sacerdots i els escribes i els preguntà què deien els seus llibres sagrats al respecte del lloc del naixe-ment del Messies. Je 24.5
Aquest requeriment d’un usurpador del tron a instàncies d’uns estrangers va ferir l’orgull dels mestres dels jueus. La indiferència amb què es van adreçar als rotlles de la profecia va enfurir el gelós tirà. Va pensar que intentaven dissimular el seu coneixement sobre l’assumpte. Amb una autoritat que no es van atrevir a menystenir, els ordenà que fessin una recerca precisa i que li indiquessin el lloc de naixement del Rei que esperaven. «Ells li respongueren: “A Betlem de Judea, així ho va escriure el profeta: ‘I tu, Betlem, terra de Judà, no ets pas la més petita entre les principals de Judà, perquè de tu sortirà un príncep que pasturarà Israel, el meu poble’”» 4Mateu 2: 5, 6. Je 24.6
Aleshores Herodes convocà els mags a una entrevista secreta. Encara que el seu cor era pres d’un temporal d’ira i temor, va mantenir l’aspecte calmat i rebé els estrangers amb cautela. Els va preguntar quant de temps feia que havien vist aparèixer l’estel al cel i fingí que saludava el naixement de Crist. Digué als visitants: «Aneu i informeu-vos bé sobre l’infant, i així que l’hàgiu trobat, aviseu-me, perquè jo també vagi a adorar-lo”. 5Mateu 2: 8. En dir això, se n’acomiadà per tal que anessin a Betlem. Je 25.1
Els sacerdots i els ancians de Jerusalem sabien molt més al respecte del naixement de Crist com del que pretenien. El relat de la visita dels àngels havia arribat fins a la ciutat, però els mestres de la llei no el van considerar digne de la seva atenció. Si bé ells mateixos podien haver trobat Jesús i conduït els mags al lloc on havia nascut, foren els savis qui cridaren la seva atenció sobre el naixement del Messies. «On és el rei dels jueus que ha nascut?”, preguntaven. «Perquè hem vist el seu estel a l’orient i hem vingut a adorar-lo”. 6Vegeu la nota 1 d’aquest capítol. Je 25.2
L’orgull i l’enveja havien tancat la porta a la llum. Si haguessin tingut per certes les històries que explicaven els pastors i els savis, els mestres de la llei i els els sacerdots s’haurien trobat en una situació ben galdosa que demostrava que l’afirmació que eren els dipositaris de la veritat de Déu era falsa. Aquells mestres tan erudits no estaven disposats a humiliar-se per a rebre instrucció d’uns que titllaven d’idòlatres. No podia ser que Déu, deien, els hagués deixat de banda per a comunicar-se amb uns pastors illetrats o uns gentils incircumcisos. Per tant, decidi-ren mostrar menyspreu pels relats que inquietaven el rei Herodes i tot Jerusalem. Ni tan sols estaven disposats a anar a Betlem per a veure si el que es deia era cert. Finalment, feren que Israel considerés l’interès per Jesús com una excitació causada pel fanatisme. En aquest moment els sacerdots i els mestres de la llei van començar a rebutjar Crist. A partir d’aleshores la porta es va obrir per als gentils alhora que els líders jueus se la tancaven ells mateixos. Je 25.3
Els savis marxaren sols de Jerusalem. La nit ja queia quan van sortir pel portal. No obstant, per a gran goig d’ells, tornaren a veure l’estel, que els va dur a Betlem. A diferència dels pastors, ells no havien rebut cap indicació al respecte de l’estat humil en què es trobava Jesús. Després d’un viatge tan llarg, estaven decebuts per la indiferència dels líders jueus i abandonaren la ciutat menys confiats que quan hi van entrar. A Betlem no hi van trobar cap guàrdia reial desplegada per a protegir el Rei nascut de poc. No el servia cap dels homes que el món honora. El bressol de Jesús era una menjadora. Els seus pares, uns pagesos sense formació, eren els únics que en tenien cura. De veritat que aquell nadó era Aquell de qui s’havia escrit que havia d’«alçar les tribus de Jacob i fer tornar els supervivents d’Israel», que havia de ser «llum de les nacions” i fer que la «salvació arribi als confins de la terra»? 7Cf. Isaïes 49: 6. Je 25.4
«Després entraren a la casa, van veure l’infant amb la seva mare, Maria, i, de ge-nolls, el van adorar”. 8Mateu 2: 11. Sota l’aspecte humil de Jesús van reconèixer la presència de la Divinitat. Li entregaren el cor com al seu Salvador i lliuraren els presents, «or, encens i mirra”. 9Vegeu nota 8. Quina fe, la d’aquells homes! Dels savis d’orient, com també més tard del centurió, es pot dir: «Us asseguro que no he trobat tanta fe en ningú d’Israel». 10Mateu 8: 10. Je 25.5
Els mags no havien copsat les intencions d’Herodes respecte de Jesús. Quan hagueren complert l’objectiu del seu viatge, es prepararen per a retornar a Jerusalem amb la intenció d’informar-lo del seu èxit. Però, en somnis, el cel els envià un missatge per tal que no s’hi tornessin a comunicar. Per això partiren cap al seu país sense passar per Jerusalem. Je 26.1
Així mateix, Josep va rebre avís que havia de prendre Maria i el nen, i fugir cap a Egipte. L’àngel digué: «Queda-t’hi fins que jo t’ho digui, perquè Herodes buscarà l’infant per a matar-lo”. 11Mateu 2: 13, ú. p. Josep obeí sense tardança i, de nit, marxaren cap a Egipte, cercant més seguretat. Je 26.2
Déu es va valer dels savis per a atreure l’atenció de la nació jueva sobre el naixement del seu Fill. Les seves preguntes a Jerusalem, l’interès que despertaren en les masses, fins i tot la gelosia d’Herodes, que cridà l’atenció dels sacerdots i els mestres de la llei, dirigí les ments a les profecies que feien referència al Messies i als grans fets que feia poc s’havien esdevingut. Je 26.3
Satanàs estava decidit a barrar el pas a la llum divina en el món i va fer servir els estratagemes més perversos per a destruir el Salvador. Però Aquell qui no dorm mai i sempre està a l’aguait tenia cura del seu Fill estimat. El qui havia fet caure mannà del cel per a Israel i havia alimentat Elíes en temps de fam proveí per a Maria i l’infant Jesús un refugi en terra de pagans. Així mateix, amb els presents dels mags que venien d’un país idòlatra el Senyor facilitava els mitjans necessaris per al viatge a Egipte i el sojorn en un país es-tranger. Je 26.4
Els mags havien sigut dels primers a rebre el Redemptor. Els seus presents foren els primers que algú dipositava als seus peus. Gràcies a ells obtingueren un gran privilegi. Déu es complau en honorar l’ofrena del cor que estima, atorgant-li la màxima eficiència en el seu servei. Si hem entregat els nostres cors a Jesús també li hem de portar els nostres dons. L’or i la plata, les nostres possessions terrenals més preuades, els nostres talents mentals i espirituals més elevats seran objecte d’entrega generosa a Aquell que ens va estimar i es lliurà per nosaltres. Je 26.5
A Jerusalem, Herodes esperava impacient la tornada dels savis. El temps passava i ells no venien. Això feu créixer les seves sospites. La reticència dels mestres de la llei a l’hora d’indicar el lloc on naixeria el Messies semblava el senyal que indicava que havien copsat les seves intencions. I que els mags havien evitat de trobar-se amb ell intencionadament. Això l’embogia. L’astúcia havia fracassat, però encara quedava el recurs de la força. Aquell nen rei li serviria per a donar una lliçó als jueus arrogants, que veurien què se’n podia esperar de qualsevol intent de deposar-lo asseient un altre rei al tron. Je 26.6
Envià soldats a Betlem amb ordres estrictes de matar tots els nens de fins a dos anys. Les tranquil·les cases de la ciutat de David foren testimoni d’aquelles escenes d’horror que havien sigut revelades al profeta: «Una veu s’ha sentit a Ramà, plors i molts gemecs: és Raquel que plora pels seus fills, i no vol ser consolada, perquè ja no hi són». 12Mateu 2: 18. Je 26.7
Els jueus havien cridat sobre sí mateixos aquella calamitat. Si haguessin caminat fidels i humils davant Déu, ell hauria fet el senyal que la fúria del rei no els causés cap mal. Però se n’havien separat a causa dels seus pecats i van rebutjar l’Esperit Sant, el seu únic escut. No havien estudiat les Escriptures amb el desig de conformar-se als designis de Déu. Havien buscat profecies que es poguessin interpretar de manera que els enaltissin i per a demostrar que Déu menyspreava totes les altres nacions. La seva pretensió orgullosa era que el Messies havia de venir com un rei que derrotaria els seus enemics i anihilaria els pagans amb la seva ira. Per això excitaren l’odi dels seus governants. Satanàs s’havia proposat orientar la destrucció del Salvador amb la seva interpretació errònia de la missió de Crist; però, en canvi, els caigué damunt dels seus propis caps. Je 26.8
Aquell acte de crueltat fou un dels últims que enfosquiren el regnat d’Herodes. Poc temps després de la matança dels innocents, ell també fou obligat rendir-se a un destí que ningú no pot evitar i va patir una mort esgarrifosa. Je 27.1
Josep, que encara era a Egipte, rebé la visita d’un àngel de Déu que li ordenà de tornar a Israel. Josep considerava Jesús com l’hereu del tron de David i per això desitjava tornar a establir-se a Betlem. Però en assabentar-se que Arquelau regnava a Judea en lloc del seu pare, temé que el fill continués executant els designis del seu pare contra Crist. De tots els fills d’Herodes, Arquelau era el que més se li assemblava en caràcter. La seva successió ja havia quedat marcada per uns aldarulls a Jerusalem i la matança de milers de jueus a mans dels soldats romans. Je 27.2
Una vegada més, Josep rebé instruccions d’anar a un lloc més segur. Va tornar a Natzaret, el seu antic lloc de residència, on Jesús visqué gairebé trenta anys. «Així es complia el que havien dit d’ell els profetes: “L’anomenaran Natzarè”». 13Mateu 2: 23, ú. p. Galilea estava sota el control d’un altre fill d’Herodes, però hi vivien força més estrangers que a Judea. Per tant, els temes relacionats especialment amb els jueus despertaven menys interès i era probable que la reclamació de Jesús inspirés menys recels en els qui ocupaven el poder. Je 27.3
Així fou rebut el Salvador quan vingué a la terra. Semblava que no hi hauria cap lloc on el Redemptor infant pogués reposar i viure segur. Déu no va poder confiar el seu Fill estimat als homes, ni tan sols quan duia a terme l’obra de la seva salvació. Per això encarregà als àngels que servissin Jesús i el protegissin fins que complís la seva missió a la terra, morint a mans d’aquells a qui havia vingut a salvar. Je 27.4