No et desesperis

Quan veieu l’enormitat del pecat —quan us veieu com sou en realitat— no us lliureu a la desesperació, puix que Crist vingué a salvar, precisament, els pecadors.CAC 42.4

No hem de reconciliar Déu amb nosaltres, sinó que —oh meravellós amor!— «era Déu qui en el Crist es reconciliava el món»^{222 Corintis 5: 19}.CAC 42.5

Pel seu tendre amor sol licita amb afecció als cors dels fills errabunds que vagin vers ell. Cap pare terrenal no podria ser tan pacient amb les faltes i errors dels seus fills com ho és Déu amb aquells que tracta de salvar. Ningú no podria argüir més tendra ment amb els transgressors. Mai no enunciaren els llavis humans súpliques més entendridores que les dirigides per Déu a l’extra- viat. Totes les seves promeses, com les seves amonestacions, són únicament l’expressió del seu amor inefable.CAC 42.6

Quan Satanàs acut a dir-te que ets un gran pecador, alça els ulls al teu Redemptor i parla dels seus mèrits. El que t’ajudarà serà mirar la seva llum. Reconeix el teu pecat, sí, però digues a l’enemic que «el Crist Jesús vingué al món per salvar els peca-dors»^{231 Timoteu 1: 15}, i que pots ser salvat pel seu incomparable amor.CAC 43.1

El Senyor Jesús féu una pregunta a Simó respecte a dos deu-tors. El primer devia al seu amo una suma petita, i l’altre, una de molt crescuda, però ell els perdonà a tots dos. Crist preguntà a Simó quin dels deutors estimaria més el seu senyor. Simó res-pongué: «Suposo que aquell a qui ha condonat més.» ^{24St. Lluc 7: 43}CAC 43.2

Hem estat grans pecadors, però Crist morí perquè fóssim perdonats. Els mèrits del seu sacrifici són suficients per presentar-los al Pare a favor nostre. Aquell a qui més ha perdonat l’estimarà més i estarà més a prop del seu tron per lloar-lo pel seu gran amor i pel seu sacrifici infinit.CAC 43.3

Com més plenament comprenem l’amor de Déu, molt més ens adonem de la perversitat del pecat.CAC 43.4

Quan veiem com és de llarga la cadena que fou llançada per rescatar-nos i comprenem un poc més el sacrifici infinit que Crist va fer a favor nostre, el cor se’ns omple de tendresa i de contrició.CAC 43.5