Dir la veritat, però amb amor

Jesús no suprimí una paraula de la veritat, però sempre l’expressà amb amor. En el seu tracte amb les persones parlava amb el màxim tacte, cura i amable atenció. Mai no fou aspre ni pronuncià innecessàriament una paraula severa ni causà cap pena inútil a una ànima sensible. No criticà la debilitat humana. Digué la veritat, però sempre amb amor. Denuncià la hipocresia, la incredulitat i la iniquitat; però les llàgimes li entelaven la veu quan proferia les seves penetrants reprensions. Plorà damunt Jerusalem, la ciutat que ell estimava i que es negà a rebre’l, a ell, que era el camí, la veritat i la vida. Els seus habitants havien refusat el Salvador, però ell els considerava amb pietosa tendresa.CAC 18.1

Fou la seva una vida d’abnegació i d’amorós mirament envers els altres. Cada ànima era valuosa als seus ulls.CAC 18.2

Alhora que es conduïa sempre amb dignitat divina, s’inclinava amb la més delicada consideració sobre cada un dels membres de la família de Déu. En tots els homes veia ànimes caigudes que ell tenia per missió salvar.CAC 18.3

Tal fou el caràcter que Crist revelà durant la seva vida. Tal és el caràcter de Déu. Del cor del Pare és d’on brollen per a tots els fills dels homes els dolls de la divina compassió manifestada en Crist. Jesús, el suau i pietós Salvador, era Déu «visible en la carn» ^{111 Timoteu 3: 16}CAC 18.4