L’exemple d’Adam i d’Eva

Un sentiment de vergonya i de terror s’emparà d’Adam i d’Eva després d’haver menjat la fruita prohibida. Al principi només pensaven en com podrien excusar el seu pecat i escapar a la temuda sentència de mort.CAC 48.3

Quan el Senyor els preguntà respecte al seu pecat, Adam contestà donant la culpa en part a Déu i en part a la seva companya: «La dona que m’heu donat m’ha ofert el fruit de l’arbre i n’he menjat.»CAC 48.4

La dona donà la culpa a la serp, tot dient: «La serp m’ha convençut que en mengés.» ^{9Gènesi 3: 12, 13} Per què vas fer la serp? Per què li permeties d’entrar a l’Edèn? Aquestes eren les preguntes implicades en l’excusa que donà pel seu pecat i, així, feia Déu responsable de la seva caiguda.CAC 48.5

L’esperit de justificació pròpia tingué el seu origen en el pare de la mentida, i l’han manifestada tots els fills i filles d’Adam. Les confessions d’aquesta mena no són inspirades per l’Esperit diví i no seran acceptades per Déu. El penediment sincer indueix l'home a acceptar la seva pròpia culpabilitat i a reconèixer-la sense engany ni hipocresia. Com el pobre publicà —que no go-sava ni alçar els ulls al cel— exclamarà:CAC 48.6

—«O Déu, tingueu pietat de mi, pecador!» ^{10St. Lluc 18: 14}CAC 49.1

Els qui reconeixen la seva culpabilitat seran justificats, perquè el Senyor Jesús presentarà la seva sang a favor de l’ànima pe-nedida.CAC 49.2

Els exemples de penediment i humiliació genuïns, que dóna la Paraula de Déu, revelen un esperit de confessió que no cerca excuses pel pecat ni intenta la pròpia justificació.CAC 49.3

L’apòstol Pau no procurava pas de defensar-se, sinó que pintava el seu pecat amb els colors més foscos. Tampoc no intentava d’atenuar la seva culpa: «Molts dels sants, els vaig tancar a la presó, amb facultats rebudes dels grans sacerdots; i, quan els mataven jo hi aportava el meu vot. Els castigava sovint per totes les sinagogues i els obligava a blasfemar i, ple d’ira contra ells a més no poder, els perseguia fins i tot a les ciutats de fora.» ^{11Actes 26: 10, 11} Ell mateix, sense vacillar, declarà: «El Crist Jesús vingué al món per salvar els pecadors, el primer dels quals sóc jo.» ^{121 Timoteu 1: 15}CAC 49.4

El cor humil i esquinçat, entendrit pel penediment genuí, apreciarà l’amor de Déu i el valor del sacrifici del Calvari. Com el fill que es confessa a un pare amorós, el qui està de debò penedit presentarà tots els seus pecats davant Déu.CAC 49.5

Hi ha escrit: «Si confessem els nostres pecats, és fidel i just per a perdonar-nos els pecats i purificar-nos de tota injustícia.» ^{131 St. Joan 1: 9}CAC 49.6