Pot un ésser finit comprendre l’Infinit?

És impossible per a l’esperit finit de l’home comprendre ple-nament el caràcter de les obres de l’Infinit. Per a l’intel lecte més agut i per a la ment més instruïda aquell sant Ésser sempre ha de romandre embolcallat en el misteri. «¿Pretendries trobar el fons de Déu, o arribar fins al terme de Saddai? (...) És més alta que el cel: què fas tu? Més profunda que el país dels morts: què saps tu?»^{1Job 11: 7, 8} CAC 116.1

L’apòstol Pau exclama: «O profunditat de la riquesa, de la saviesa i de la ciència de Déu! Que en són d’inescrutables les seves decisions, i d’inexplorables els seus camins!» ^{2Romans 11: 33.} Encara que «foscor i nuvolades vetllen entorn d’ell, justícia i raó sostenen el seu tron»^{3Salm 97: 2}, podem comprendre suficientment el seu tracte amb nosaltres i els motius que l’impulsen, i discernir així en ell un amor i una misericòrdia sense límits units a un poder infinit; i podem entendre dels seus plans tot allò que convé que sapiguem pel nostre bé. Més enllà d’això hem de continuar confiant en la seva mà omnipotent i en el seu cor curull d’amor.CAC 116.2

La Paraula de Déu, com el caràcter del seu diví autor, presenta misteris que mai no podran ser plenament compresos per éssers finits. L’entrada del pecat al món, l’encarnació de Crist, la regeneració, la resurrecció, i molts altres assumptes que es presenten a la Bíblia, són misteris massa profunds perquè la ment humana els expliqui o perquè els entengui plenament. Però no tenim motius per dubtar de la Paraula de Déu perquè no puguem comprendre els misteris de la seva providència.CAC 116.3

En el món natural ens trobem sempre envoltats de misteris que no podem profunditzar. Fins i tot les formes més simples de vida presenten uns problemes que el més savi dels filòsofs és incapaç d’explicar. Arreu es veuen meravelles que es troben més enllà del nostre abast. ¿Hem de sorprendre’ns que en el món espiritual hi hagi també misteris que no podem sondejar? La dificultat rau úni-cament en la debilitat i estretesa de la ment humana. Déu ens ha donat en les Sagrades Escriptures suficient evidència del seu caràc-ter diví, i no hem de dubtar de la seva Paraula pel fet de no poder entendre els misteris de la seva providència.CAC 116.4