Fou Crist alegre o trist?

Molts tenen una idea errònia de la vida i al caràcter de Crist. Pensen que hi mancava calor i joia, que era auster, sever i trist. En molts casos, tota l’experiència religiosa es presenta sota aquest aspecte ombriu.CAC 130.2

Es diu sovint que Jesús plorà, però que no sabem que somrigués. El nostre Salvador fou, de cert, home de dolors i experimentat en afliccions, perquè obrí el seu cor a totes les misèries dels homes. Però encara que la seva vida fou d’abnegació, enterbolida pels dolors i les atencions, el seu esperit no es deixà aclaparar per ells. No hi havia en el seu rostre una expressió d’amarguesa ni de plany, sinó sempre de pau i de serenor. El seu cor era una deu de vida. I onsevulla que anés portava repòs i pau, goig i joia.CAC 130.3

El nostre Salvador fou profundament seriós i intensament fervorós, però mai ombriu o esquerp. La vida dels qui l’imiten serà plena de seriosos propòsits i tindran un profund sentit de la responsabilitat personal. Reprimiran la lleugeresa, i entre ells no hi haurà joia tumultuosa ni bromes grolleres, ja que la religió de Jesús dóna pau com un riu. No extingeix la llum del goig, no impedeix l’alegria ni enfosqueix el rostre somrient. Crist no vingué pas a ser servit, sinó a servir, i quan el seu amor regni en el nostre cor seguirem el seu exemple.CAC 130.4