On és la vida de l’ànima?

Hem de pregar, també, en el cercle de la nostra família. I, sobretot, no descuidar l’oració privada, perquè és la vida de l’ànima. És impossible que l’ànima floreixi quan es descuida l’oració. L’oració pública o bé amb la família no són suficients. Enmig de la soledat obriu la vostra ànima a l’ull penetrant de Déu. L’oració secreta solament ha d’ésser oïda pel Déu que escolta les oracions. Cap orella encuriosida no ha de rebre el pes d’aquestes peticions.CAC 108.3

En l’oració privada l’ànima es troba lliure de les influències de l’ambient i de l’excitació. Tranquil lament, però ferventment, s’elevarà l’oració devers Déu. Dolça i permanent serà la influència que dimana d’Aquell que veu allò que és secret i té l’oïda oberta a l’oració que brolla del cor. Per una fe senzilla i serena, l’ànima es manté en comunió amb Déu, i recull els raigs de la llum divina, per enfortir-se i sostenir-se en la lluita contra Satanàs. Déu és l’alcàsser de la nostra fortalesa.CAC 108.4

Pregueu en el vostre gabinet. Mentre ateneu el vostre treball quotidià enlaireu sovint el vostre cor a Déu. Així fou com Enoc caminà amb Déu. Aquestes oracions silencioses pugen com un valuós encens davant el tron de la gràcia. Satanàs no pot vèncer aquell que té el cor ben recolzat en Déu.CAC 109.1

No hi ha temps o lloc en què sigui impropi d’oferir una petició a Déu. No hi ha res que pugui impedir-nos d’elevar el nostre cor en esperit d’oració fervent. Enmig de les multituds dels carrers o en una transacció comercial, podem elevar a Déu una oració i implorar la seva direcció divina, com ho féu Nehemies quan presentà la seva petició davant el rei Artaxerxes. Onsevulla que estiguem podem isolar-nos per estar en comunió amb Déu. Hauríem de tenir contínuament oberta la porta del cor, i la nostra invitació elevant-se, perquè Jesús vingui i habiti en la nostra ànima com un hoste celestial.CAC 109.2