Dos errors perillosos

Hi ha dos errors contra els quals els fills de Déu —par-ticularment els que tot just han començat a confiar en la seva gràcia— han de guardar-se d’una manera especial. El primer (en el qual ja hem insistit) és el de fixar-se en les pròpies obres i confiar en allò que poden fer per posar-se en harmonia amb Déu. El qui vol arribar a ser sant mitjançant els seus esforços per observar la llei malda per una impossibilitat. Tot allò que l’home pot fer sense Crist és contaminat d’egoisme i de pecat. Solament la gràcia de Crist —per mitjà de la fe— pot fer-nos sants.CAC 69.5

L’error oposat, i no menys perillós, consisteix a sostenir que la creença en Crist eximeix els homes de guardar la llei de Déu i que, en vista del fet que solament per la fe arribem a ser partícips de la gràcia de Crist, les nostres obres no tenen res a veure amb la nostra redempció.CAC 70.1

Noteu, tanmateix, que l’obediència no és un simple compliment extern, sinó un servei d’amor. La llei de Déu és una expressió de la seva pròpia naturalesa; és la personificació del gran principi de l’amor i, per tant, és el fonament del seu govern al cel i a la terra. Si els nostres cors es renoven a la semblança de Déu, si l’amor diví s’implanta en l’ànima, ¿no s’acomplirà la llei de Déu en la nostra vida?CAC 70.2

Quan el principi de l’amor és implantat en el cor, —quan l’home és renovat conforme a la imatge de qui el creà— es compleix en ell la promesa del nou pacte: «Posaré les meves lleis en els seus cors i les inscriuré en el seu esperit.» ^{6Hebreus 10: 16} I si la llei és escrita en el cor, no modelarà la vida? L’obediència —és a dir, el servei i la lleialtat que es rendeixen per amor— és la veritable prova del deixeble. Per això diu la Santa Bíblia: «Ja que l’amor de Déu consisteix en això: que complim els seus manaments” «El qui diu: “Jo el conec”, però no guarda els seus manaments, és un mentider, i la veritat no està en ell.» ^{71 St. Joan 5: 3; 2: 4}CAC 70.3

La fe, en lloc d’eximir-nos de l'obediència, ens fa participants de la gràcia de Crist i ens capacita per obeir. I només ella ho fa!CAC 70.4

No guanyem la salvació amb la nostra obediència, perquè la salvació és el do gratuït de Déu que es rep per la fe. Però l’obe-diència és el fruit de la fe. «I vosaltres sabeu que ell s’ha manifestat a fi de prendre sobre seu els pecats, i en ell no hi ha pecat. Tot aquell qui està en ell no peca; tot aquell qui peca no l’ha vist ni l’ha conegut.» ^{81 St. Joan 3:5,6} Heus ací la veritable prova. Si habitem en Crist —si l’amor de Déu està en nosaltres— els nostres sentiments, pensaments, finalitats i accions estaran en harmonia amb la voluntat de Déu segons s’expressa en els preceptes de la seva santa llei.CAC 70.5

«Fillets, que ningú no us enganyi; el qui practica la justícia és just, tal com ell és just.» ^{91 St. Joan 3: 7} La justícia es defineix per la norma de la santa llei de Déu expressada en els Deu Manaments donats al Sinaí.CAC 71.1

L’així anomenada fe en Crist —que pretén eximir els homes de l’obligació d’obeir Déu— no és fe, sinó presumpció. «Perquè és per la gràcia que heu estat salvats mitjançant la fe» i «així també la fe: si no té obres, és morta en si mateixa.» ^{10Efesis 2: 8; St. Jaume 2: 17}CAC 71.2

El Senyor Jesús digué de si mateix abans de venir al món: «Déu meu, vull fer la vostra voluntat, guardo la vostra llei al fons del cor.» ^{11Salm 40: 9} I, quan era a punt d’ascendir al cel, digué: «Si guardeu els meus manaments, perseverareu en el meu amor, tal com jo he guardat els manaments del meu Pare i persevero en el seu amor.» ^{12St. Joan 15: 10} La Santa Bíblia assevera: «Sabem que l’hem conegut, si guardem els seus manaments.» «El qui diu que està en ell ha de comportar-se talment com ell es comportà.» ^{131 St. Joan 2: 3, 6} «Ja que també el Crist va patir per vosaltres i us deixà exemple a fi que seguíssiu les seves petjades.» ^{141 St. Pere 2: 21}CAC 71.3