Roses o espines

En recórrer el camí de la vida, moltes persones s’esplaien en els seus errors, desenganys i fracassos, i els seus cors s’omplen de tristesa i descoratjament. Mentre jo era a Europa, una germana, que havia estat fent això i que es trobava profundament entristida, m’escrigué per demanar-me alguns consells que l’animessin. La nit següent a la lectura de la seva carta, vaig somniar que jo em trobava en un jardí i que algú, que a mi em semblà que n’era el propietari, em conduïa pels seus camins. Jo recollia flors, tot fruint-ne la fragància, quan aquella germana —que havia caminat al meu costat— em féu observar alguns rústecs esbarzers que li destorbaven el pas. Això l’entristí, i se sentia molt apesarada. No anava pel camí seguint el guia, sinó que caminava entre espines i esbarzers.CAC 127.1

—Oh! —es lamentava—, ¿no és llàstima que aquest formós jardí es malmeti a causa de les espines?CAC 127.2

Aleshores el guia digué:CAC 127.3

—No feu cas de les espines, perquè no faran altra cosa que ferir-vos. Aplegueu les roses, els lliris i els clavells.CAC 127.4

¿No hi ha hagut mai en la vostra experiència alguns moments radiants? ¿No haveu tingut algunes hores precioses quan el vostre cor bategà de joia responent a l’Esperit de Déu? Quan recorreu els capítols passats de l’experiència de la vostra vida, ¿no hi trobeu algunes pàgines plaents? ¿No són les promeses de Déu com les flors oloroses que creixen per les voreres del vostre camí? ¿No permetreu que la seva formosor i dolcesa omplin el vostre cor de joia?CAC 127.5

Les espines i els esbarzers solament us feriran i causaran dolor; i si recolliu únicament aquestes coses i les presenteu als altres, ¿no menyspreeu la bonesa de Déu i impediu, a més a més, que els altres caminin pel camí de la vida?CAC 127.6