Des de l’àtom fins a la galàxia

Les obres que Déu creà ens ensenyaran —si volem escoltarles— precioses lliçons d’obediència i confiança. Des de les estrelles que, en el seu curs sense rastre per l’espai, segueixen, a través de les edats, el camí assenyalat, fins al més minúscul àtom, totes les coses de la naturalesa obeeixen la voluntat del Creador.CAC 96.2

Déu té cura de totes les coses i sosté tot allò que creà. El que sustenta els innombrables mons disseminats per la immensitat també té cura del pardalet, que sense temença, entona la seva humil cançó. Quan els homes van als seus treballs o preguen, quan a la nit s’ajauen i l’endemà s’alcen, quan el ric se sacia en el seu palau, o quan el pobre reuneix els seus fills entorn de la taula mísera, el Pare celestial vetlla amorosament sobre cada un de tots ells. No es vessa cap llàgrima que Déu no se n’adoni, no hi ha cap somrís que li passi inadvertit.CAC 96.3

Si creguéssim plenament això, rebutjaríem tota ansietat in-deguda. La nostra vida no estaria tan plena de desenganys com ara; perquè cada cosa, gran o petita, es deixaria a les mans de Déu. I ell no s’atordeix per la multiplicitat de les atencions, ni se sent aclaparat pel seu pes. Aleshores gaudiríem d’un repòs de l’ànima que molts desconeixen.CAC 96.4