Déu desitja la nostra felicitat

Déu no ens demana pas que renunciem a res que pugui con-tribuir al nostre més gran profit. En tot el que fa té present el be-nestar dels seus fills. Tant de bo que tots aquells que no han decidit seguir a Crist poguessin comprendre que ell té coses molt millors per oferir-los que tot el que cerquen per ells mateixos!CAC 54.2

L’home causa el més gran perjudici i injustícia a la seva ànima quan pensa i obra d’una manera contrària a la voluntat de Déu. Cap goig real no pot haver-hi en el camí prohibit per Aquell que coneix el que és millor i projecta el bé de les seves criatures. El camí de la tansgressió és el de la misèria i de la destrucció.CAC 54.3

Es un error donar cabuda al pensament que Déu es complau a veure patir els seus fills, lot el cel s’interessa en la benaurança de l’home. El nostre Pare celestial no tanca les avingudes del goig a cap de les seves criatures. Els requeriments de Déu ens inviten a defugir les complaences que comporten sofriments i desenganys, i que ens tancarien la porta de la benaurança i del cel.CAC 54.4

El Redemptor del món accepta els homes tal com són; amb totes les seves necessitats, imperfeccions i febleses. I no tan sols els rentarà de pecats i els concedirà redempció per la seva sang,CAC 54.5

«I, després de treure-li el vestit, el cobriren amb un mantell de porpra, li van posar al cap una corona teixida d’espines, amb una canya a la mà dreta...» (St. Mateu 27: 29) sinó que satisfarà l’anhel del cor de tots els qui consenteixin de portar el seu jou i la seva càrrega. Desitja donar pau i repòs a tots aquells que acudeixen a ell cercant el pa de vida. Tan solament ens demana que complim els deures que guien els nostres passos devers el cim d’una felicitat que els desobedients no poden assolir. La vida veritable i joiosa de l’ànima consisteix que en ella es formi Crist, l’esperança de glòria.CAC 54.6