CAPÍTOL 10—COM ENS PARLA DÉU

Moltes són les maneres amb les quals Déu procura de donar-se’ns a conèixer i posar-nos en comunicació amb ell. La creació parla sense parar als nostres sentits. El cor que no tingui prejudicis quedarà impressionat per l’amor i la glòria de Déu segons revelen les obres de les seves mans. L’oïda amatent pot escoltar i entendre les comunicacions de Déu mitjançant les coses de la naturalesa. La verdor dels camps, els elevats arbres, els capolls i les flors, el núvol que passa, la pluja que davalla, el rierol que mormola, les glòries dels cels, tot parla al nostre cor i ens invita a conèixer Aquell que ho ha fet tot.CAC 95.1

El nostre Salvador enllaçà les seves precioses lliçons amb les coses de la naturalesa. Els arbres, els ocells, les flors de les valls, les muntanyes, els llacs i els cels meravellosos, com també els in-cidents i les circumstàncies de la vida diària, foren tots lligats a les paraules de veritat perquè així les seves lliçons fossin dutes sovint a la memòria, fins i tot enmig de les preocupacions de la vida atrafegada de l’home.CAC 95.2

Déu vol que els seus fills apreciïn les seves obres i es delectin en la senzilla i tranquil•la boniquesa amb què adornà el nostre estatge terrenal. Ell és amant de la bellesa. I, més que no pas tot allò que té atractius externs, estima la bellesa de caràcter i vol que cultivem la puresa i la senzillesa, gràcies característiques de les flors.CAC 96.1