La vida joiosa del cristià

Si de debò representem Crist, farem que el servei sembli atraient, com realment ho és. Els cristians que omplen la seva ànima de melangia i tristesa, de murmuracions i de planys, representen falsament Déu i la vida cristiana, davant els altres. Fan l’efecte que Déu es complau que els seus fills no siguin feliços; i amb això donen un fals testimoni contra el Pare celestial.CAC 126.2

El diable s’alegra quan pot induir els fills de Déu a la incre-dulitat i al descoratjament. Es delecta quan ens veu desconfiant de Déu i dubtant de la seva bona voluntat i del seu poder per salvar-nos. Li plau de fer-nos creure que, si ens deixem conduir pel Senyor, en sortirem perjudicats.CAC 126.3

Es obra de Satanàs representar el Senyor com si estigués mancat de compassió i pietat. Tergiversa la veritat pel que fa a ell. Omple la imaginació d’idees falses respecte a Déu; i massa sovint, en lloc d’estendre’ns en la veritat sobre el nostre Pare celestial, fixem els nostres pensaments en les imatges mentals falses que en fa Satanàs, i deshonorem Déu desconfiant-ne i murmurant contra ell. El diable procura sempre presentar la vida religiosa com una llòbrega vida. Desitja fer-la aparèixer difícil i fatigosa; i quan el cristià, per la seva incredulitat, presenta en la seva vida aquesta perspectiva de la religió, secunda la falsedat de Satanàs.CAC 126.4