Loading...
Larger font
Smaller font
Copy
Print
Contents
La Gran Controvèrsia - Contents
  • Results
  • Related
  • Featured
No results found for: "".
  • Weighted Relevancy
  • Content Sequence
  • Relevancy
  • Earliest First
  • Latest First
    Larger font
    Smaller font
    Copy
    Print
    Contents

    Capítol 31 - La influència dels esperits del mal

    *****

    LES ESCRIPTURES revelen clarament la connexió del món visible amb el món invisible, el ministeri dels àngels de Déu i la influència del esperits del mal, entreteixides inseparablement amb la història dels homes. Creix la tendència a no creure en l’existència d’esperits del mal, alhora que molts consideren que els àngels sants que «exerceixen un ministeri, enviats per a fer un servei als qui han d’heretar la salvació» (He 1.14) són els esperits de la mort. Però les Escriptures no només ensenyen l’existència dels àngels, bons i dolents, sinó que presenten una prova inqüestionable que no són esperits incorporis de persones mortes.LGC 306.1

    Abans de la creació de l’home, els àngels ja existien; i quan es van posar els fonaments de la terra, «els estels del matí cantaven i cri-dava d’entusiasme tot l’estol dels fills de Déu” (Jb 38.7). Després de la caiguda de l’home, els àngels foren enviats per protegir l’arbre de la vida, i això es va fer abans cap home hagués mort. Els àngels tenen una natura superior als homes. El salmista diu de l’home que «gairebé l’heu fet igual als àngels» (Sl 8.6; MM).LGC 306.2

    Les Escriptures ens donen informació so-bre el número, el poder i la glòria dels éssers celestials, de la seva relació amb el govern de Déu i també amb l’obra de redempció. «El Senyor manté ferm el seu tron en el cel, el seu regnat s’estén per tot el món.» Diu el profeta: «Vaig sentir les veus d’una multitud d’àngels que envoltaven el tron”. Ells ministren en la sala del Rei de reis, «àngels del Senyor, herois poderosos”, «estols del Senyor, servidors que executeu els seus designis» (Sl 103.19-21; Ap 5.11) . El nombre dels àngels que veié el pro-feta Daniel era de mil milers i deu mil miríades. L’apòstol Pau digué d’ells que eren «miríades d’àngels» (Dn 7.10; He 12.22). Com a missatgers de Déu, «anaven i venien com un llamp” (Ez 1.14); així de resplendent era la seva glòria i així de ràpid el seu vol. L’àngel que aparegué a la tomba del Senyor, que «resplendia com un llamp i el seu vestit era blanc com la neu», feu que els guardians tre-molessin de por i quedessin «com morts” (Mt 28.3,4) . Quan Sennàquerib, l’insolent monarca assiri, blasfemà i insultà Déu i amenaçà amb la destrucció d’Israel, «aquella mateixa nit, va sortir l’àngel del Senyor i féu morir cent vuitanta-cinc mil homes en el campament dels assiris.» L’àngel «va aniquilar tots els guerrers amb els caps i oficials”, de l’exèrcit de Sennàquerib, que «tornà avergonyit al seu país» (2 Re 19.35; 2 Cr 32.21).LGC 306.3

    Els àngels són enviats als fills de Déu amb missions de misericòrdia. Visitaren Abraham amb promeses de benedicció; el just Lot, per rescatar-lo de les flames de Sodoma; Elies en el desert, quan estava a punt de morir a causa del cansament i la fam; Eliseu, amb carros i cavalls de foc que envolta-ven la petita ciutat on estaven encerclats pels seus enemics; Daniel, quan implorava la savi-esa divina a la cort d’un rei pagà, o en mo-ments en què anava a ser presa dels lleons; Pere, condemnat a mort a la presó d’Herodes; els presos de Filips; Pau i els seus com-panys, durant la nit tempestuosa al mar; Cor-neli, per fer-li comprendre l’Evangeli; Pere, per enviar-lo amb el missatge de salvació a l’estranger gentil. En totes les èpoques els sants àngels exerciren el seu ministeri en benefici del poble de Déu.LGC 307.1

    Cada deixeble de Crist té el seu àngel guardià respectiu. Aquests sentinelles celestials protegeixen els justos del poder maligne. Així ho reconegué el mateix Satanàs quan digué: «ÍÉs que Job reverencia Déu de franc? ÍNo es cert que l’has envoltat d’un clos per protegir-lo, a ell, la seva família i tots els seus béns?” (Jb 1.9,10). El mitjà que Déu empra per protegir el seu poble es presenta a les paraules del salmista: «Acampa l’àngel del Senyor entorn dels seus fidels, per protegir-los» (Sl 34.8). Parlant d’aquells que creuen en ell, el Salvador digué: «Mireu de no menysprear cap d’aquests petits, perquè us asseguro que en el cel els seus àngels veuen constantment cara a cara el meu Pare del cel” (Mt 18.10). Els àngels que s’encarreguen d’atendre els fills de Déu sempre tenen accés a la seva presència.LGC 307.2

    D’aquesta manera, el poble de Déu, mal-grat que està exposat al poder enganyós i a la continua malícia del príncep de les tenebres i està en conflicte amb totes les forces del mal, sempre té assegurada la protecció dels àngels del cel. Aquesta protecció no és supèrflua. Si Déu garantí la promesa de gràcia i protecció als seus fills és perquè han de fer front a agents del mal poderosos, nombroses potèn cies, decidides i incansables, la malignitat i poder de les quals ningú pot ignorar o menysprear.LGC 307.3

    Els esperits malvats, creats en un principi sense pecat, eren iguals, per naturalesa, poder i glòria, als éssers que ara són missatgers de Déu. Però caigueren a causa del pecat i s’uniren per deshonrar Déu i acabar amb els homes. Units amb Satanàs en la seva rebel·lió i expulsats del cel amb ell, des d’aleshores i al llarg dels segles, han estat els seus còmplices en la guerra començada contra l’autoritat di-vina. Les Santes Escriptures ens parlen de la seva unió i del seu govern, dels seus diversos ordes, de la seva intel·ligència i la seva astú-cia, així com també dels seus propòsits malè-vols contra la pau i la felicitat dels homes.LGC 307.4

    La història de l’Antic Testament presenta una menció de la seva existència i influència, però fou durant el temps en què Crist era a la terra que els esperits malvats manifestaren el seu poder de la manera més sorprenent. Crist havia vingut per complir el pla ideat per la redempció de l’home i Satanàs decidí afirmar el seu dret de governar el món. Havia acon-seguit implantar la idolatria a tota la terra, menys a Palestina. Crist vingué a vessar la llum del cel sobre l’únic país que no s’havia sotmès al jou del temptador. Dos poders rivals pretenien la supremacia. Jesús estenia els seus braços d’amor, convidant tots els que volien trobar perdó i la pau en ell. Les hosts tenebroses veieren que el seu poder no era il·limitat i comprengueren que si la missió de Crist tenia èxit el seu regnat acabaria aviat. Satanàs s’enfurí com un lleó encadenat i des-plegà agosaradament els seus poders, tant sobre els cossos com sobre les ànimes dels homes.LGC 307.5

    El fet que alguns homes hagin estat pos-seïts per dimonis es mostra clarament en el Nou Testament. Les persones afligides per aquest destí no patien únicament de malalti-es, les causes de les quals eren naturals. Crist tenia un coneixement perfecte d’allò amb què havia de tractar i reconeixia la presència i l’acció directa dels esperits malignes.LGC 307.6

    Un exemple sorprenent del seu nombre, el seu poder i la seva malignitat, com també del poder misericordiós de Crist, el trobem en el relat de la cura dels endimoniats de Gadara. Aquells pobres maníacs, que rebutjaven totes les restriccions, es retorçaven, llançant brumera per la boca i, enfurits, omplien l’aire amb els seus crits, es maltractaven i posaven en perill a tots aquells que s’atansaven a ells. Els seus cossos sagnants i desfigurats, les se-ves ments extraviades, presentaven un espec-tacle dels més agradables per al príncep de les tenebres. Un dels dimonis que controlava els qui patien declarà: «Em dic Legió, perquè som molts” (Mc 5.9). A l’exèrcit romà una legió es composava de tres a cinc mil homes. Els exèrcits de Satanàs també estaven organitzats en companyies i la companyia a la qual pertanyien aquells dimonis corresponia en nombre a una legió com a mínim.LGC 308.1

    A l’ordre de Jesús, els esperits malignes abandonaren les seves víctimes, deixant-les assegudes en calma als peus del Senyor, sub-misos, amb capacitat de raonar i serens. Però permeté que els dimonis llencessin un ramat de porcs al mar i els habitants de Gadara, donant més valor als seus porcs que a les benediccions que Déu havia concedit, supli-caren al Metge diví que s’allunyés. Aquest era el resultat que Satanàs desitjava aconseguir. Culpant Jesús de la pèrdua despertà els temors egoistes del poble i els impedí escoltar les seves paraules. Satanàs acusa contínu-ament els cristians de ser causa de pèrdues, desgràcies i patiments, en lloc de deixar re-caure l’oprobi sobre qui ho mereix, és a dir, sobre si mateix i els seus agents.LGC 308.2

    Però els propòsits de Crist no foren frus-trats. Permeté als esperits malignes que des-truïssin el ramat de porcs, com a censura contra aquells jueus que, per amor al lucre, criaven aquells animals immunds. Si Crist no els hagués frenat, els dimonis haurien preci-pitat al mar els porcs i també els seus amos i els seus criadors. L’única causa de la seva im-munitat fou la intervenció misericordiosa de Jesús. D’altra banda, permeté el succés perquè els deixebles veiessin el poder malèvol de Satanàs sobre els homes i els animals, perquè volia que els seus deixebles coneguessin l’enemic amb què s’enfrontarien i els seus artificis no els enganyessin ni els vencessin. Volia, a més, que el poble d’aquella regió veiés que ell, Jesús, tenia el poder de trencar cadenes i d’alliberar els seus captius. I encara que Jesús s’allunyà, els homes alliberats mira-culosament es quedaren per proclamar la misericòrdia del seu Benefactor.LGC 308.3

    Les escriptures contenen altres exemples semblants. La filla de la dona sirofenícia esta-va turmentada per un dimoni que Jesús eli-minà per la seva paraula (Mc 7.26-30). «Un endimoniat cec i mut” (Mt 12.22); un jove que tenia un esperit mut, que sovint «l’ha tirat al foc i a l’aigua per matar-lo» (Mc 9.1727); el maníac que, turmentat per «un esperit maligne” (Lc 4.33-36), pertorbava la tran-quil·litat del dissabte a la sinagoga de Cafarnaüm, tots ells foren guarits pel compassiu Salvador. En gairebé tots els casos Crist s’adreçava al dimoni com a un ser intel·ligent, ordenant-li que sortís de la seva víctima i no la turmentés més. En veure el seu gran poder, els adoradors reunits a Cafarnaüm quedaren molt sorpresos «i comentaven entre ells: Què és tot això? Dóna ordres amb autoritat i amb poder als esperits malignes i els fa sortir!” (Lc 4.36).LGC 308.4

    Els endimoniats normalment són representats en un estat de gran patiment, encara que hi ha excepcions. Amb l’objectiu d’obtenir poder sobrenatural, algunes persones se sotmetien voluntàriament a la influència satànica. És clar que no tenien cap conflicte amb els dimonis. D’aquesta classe eren aquells El Gran Conflicto (catalan) OK.indd 308 27/06/13 15:56 que posseïen l’esperit d’endevinació, com els mags Simó i Èlimes i la jove endevina que seguí Pau i Siles a Filips.LGC 308.5

    Ningú és en més perill de caure sota la influència dels esperits malignes que els qui neguen l’existència i la intervenció del diable i dels seus àngels, malgrat el testimoni directe i positiu de les Santes Escriptures. Quan igno-rem les seves astúcies, ells tenen molt més avantatge sobre nosaltres; i molts obeeixen els seus suggeriments creient que segueixen els dictats de la seva pròpia saviesa. Per aquesta raó, a mesura que ens apropem a la fi del temps, quan Satanàs obrarà amb tota la seva energia per enganyar i destruir, ell mateix propaga arreu la creença que no existeix. La seva política consisteix en amagar-se i obrar en secret.LGC 309.1

    No hi ha res que el gran seductor temi tant com que ens adonem de les seves trames. Per disfressar millor el seu caràcter i encobrir els seus propòsits reals, s’ha fet representar de manera que no desperti emocions més poderoses que el ridícul i el menyspreu. Li agrada que el pintin deforme o repugnant, meitat animal meitat home. Li agrada que les persones que es creuen intelligents i instruïdes diguin el seu nom com a objecte de diversió i befa.LGC 309.2

    Precisament perquè s’ha emmascarat amb habilitat consumada sovint se sent pre-guntar: «En realitat existeix un ésser sem-blant?» Prova evident del seu èxit és l’accep tació general que gaudeixen entre el públic religiós certes teories que neguen els testimonis més positius de les Santes Escriptures. Satanàs pot dominar amb molta facilitat els esperits de les persones inconscients de la seva influència; per això la Paraula de Déu ens dóna tants exemples de la seva obra malèfica, ens revela les seves forces ocultes i ens posa així en guàrdia, contra els seus atacs.LGC 309.3

    Si no fos pel refugi i la salvació que po-dem trobar en el poder superior del nostre Redemptor, tindríem raons per estar alarmats amb el poder i la malícia de Satanàs i el seu exèrcit. Tanquem les nostres cases amb pany i forrellat per protegir els nostres béns i les nostres vides contra els malvats, però pensem molt poc en els àngels dolents que contí-nuament intenten arribar fins a nosaltres, contra els atacs dels quals no tenim cap mitjà eficaç de defensa en les nostres pròpies forces. Si podessin, ens trastornarien la raó, farien malbé i torturarien el nostre cos i destruirien les nostres propietats i les nostres vides. Només gaudeixen amb el mal i la destrucció. La condició dels qui es resisteixen a les exigències de Déu i cedeixen a les temptacions de Satanàs fins que Déu els abandona al poder dels esperits malignes és terrible. Però els qui segueixen Crist sempre estan segurs sota la seva protecció. El cel envia àngels de gran poder per protegir-los. El maligne no pot fer front a la guàrdia amb què Déu guarda el seu poble.LGC 309.4

    Larger font
    Smaller font
    Copy
    Print
    Contents