Capítol 41 - La terra desolada

LA MUNTANYA dels seus pecats arriba fins al cel, i Déu té presents les seves injustícies. [...] Torneu-li el doble del que ha fet, ompliu el doble la copa que ella omplia. En la mateixa mesura en què s’havia donat a la pompa i al luxe, doneu-li ara igualment turment i dol. Ella pensava dintre seu: Jo governo com a reina; no sóc viuda ni mai portaré dol. Per això ara, en un sol dia, veurà els flagells que li cauran: mort, dol, fam i el foc que la consumirà. Perquè el Senyor Déu, que l’ha condemnada, és poderós. Quan vegin el fum del seu incendi, els reis de la terra que havien compartit la seva prostitució i el seu luxe ploraran i faran grans planys per ella,[... ] exclamant: “Ai, ai, gran capital, Babilònia, ciutat poderosa! En una hora t’ha caigut la condemna!” (Ap 18.5-10).LGC 391.1

«Els mercaders de la terra,» que s’han «enriquit amb el seu luxe exorbitant,” «s’atu-raran lluny, per por del seu suplici, ploraran i es lamentaran dient: “Ai, ai, gran capital, vestida de lli, de porpra i d’escarlata, adornada amb or, pedres precioses i perles! En una hora s’ha perdut tanta riquesa!”» (Ap 18.11,15-17).LGC 391.2

Aquests són els judicis que caigueren so-bre Babilònia en el dia de l’ira de Déu. La gran ciutat ha omplert la mesura de la seva iniquitat; ha arribat la seva hora i està a punt per a la destrucció.LGC 391.3

Quan la veu de Déu acabi amb el captiveri del seu poble, el despertar per als que ho hagin perdut tot a la gran lluita de la vida serà terrible. Mentre durava el temps de gràcia, els cegaven els enganys de Satanàs i disculpaven la seva vida de pecat. Els rics s’enorgullien de la seva superioritat sobre els menys afavorits, però havien aplegat les seves riqueses violant la llei de Déu. Havien deixat de donar menjar als que passaven fam, de vestir als que anaven nus, d’obrar amb justícia i d’estimar la misericòrdia. Havien volgut enaltir-se i obtenir l’homenatge del seus companys. Ara ja no tenen res del que els feia grans, i queden desproveïts de tot i sense defensa. Veuen amb terror la destrucció dels ídols que preferiren en lloc del seu Creador. Van vendre les seves ànimes per les riqueses i els plaers terrenals i no procuraren fer-se rics en Déu. El resultat és que les seves vides acabaran en el fracàs; el seus plaers es tornaran amargura i els seus tresors en corrupció. Els guanys de tota una vida els perdran en un moment. Els rics lamentaran la destrucció de les seves luxoses cases, la dis-persió del seu or i de la seva plata. Però els seus laments seran silenciats per la por que tenen de morir amb els seus ídols.LGC 391.4

Els malvats seran plens de pena, no per la seva negligència pecaminosa vers Déu i els seus companys, sinó perquè Déu ha vençut. Lamentaran que el resultat sigui aquest, però no es penediran de la seva maldat. Si pogues-sin fer-ho, no deixarien de provar qualsevol mitjà per vèncer.LGC 392.1

El món veurà com aquells mateixos dels quals es burlà i als quals desitjà eliminar pas-saran sans i estalvis entre pestilències, tem-pestes i terratrèmols. Aquell que per als transgressors de la seva llei és un foc consu-midor, per al seu poble és un pavelló segur.LGC 392.2

El ministre que sacrificà la veritat per guanyar-se el favor dels homes ara discernirà el caràcter i la influència de les seves ense-nyances. Es evident que l’ull omnipotent el seguia mentre era al púlpit, mentre passejava pels carrers, mentre es barrejava amb els ho-mes en les diverses escenes de la vida. Cada emoció de l’ànima, cada línia escrita, cada paraula pronunciada, cada acte que porta els homes a descansar en un refugi fals, fou una sembra; i ara, observarà la collita de les àni-mes miserables i perdudes que l’envolten.LGC 392.3

El Senyor diu: «Aviat troben remei per a la ferida del meu poble. Li diuen: “Tot va bé, tot va bé”, quan res no va bé!” «Vosaltres in-quieteu el just amb enganys, quan jo no l’ha-via inquietat; en canvi, encoratgeu el malvat, perquè no es converteixi de la seva conducta malvada i així no pugui salvar la vida» (Jr 8.11; Ez 13.22).LGC 392.4

«Ai dels pastors que malmenen i dispersen les ovelles del meu ramat. [... ] Us demanaré comptes de la vostra mala conducta.” «Pas-tors, crideu i lamenteu-vos! Majorals de ramats, rebolqueu-vos! Us arriba el dia de la matança, el dia de la vostra dispersió, [... ] i els pastors no troben refugi, no es poden escapar els majorals dels ramats» (Jr 23.1,2; 25.34,35).LGC 392.5

Els ministres i el poble veuran que no mantingueren la relació correcta amb Déu. Veuran que es rebel·laren contra l’Autor de la llei justa i recta. El rebuig dels preceptes divins originà milers de fonts de mal, discòr dia, odi i iniquitat, fins que la terra es convertí en un gran camp de batalla, en un abisme de corrupció. Aquest és el quadre que es presentarà a la vista dels que rebutjaren la veritat i preferiren l’error. Cap llenguatge pot expressar la vehemència amb què els deso-bedients i deslleials desitjaran el que perderen per sempre: la vida eterna. Els homes a qui el món idolatrà pels seus talents i eloqüències, veuran les coses en la seva llum vertadera. S’adonaran del que perderen per la seva transgressió, i cauran als peus d’aquells a qui menysprearen i ridiculitzaren a causa de la seva fidelitat, i confessaran que Déu els estimava.LGC 392.6

Els homes veuran que foren enganyats. S’acusaran uns als altres d’haver-se arrosse-gat mútuament a la destrucció, però tots s’uniran per aclaparar els ministres amb la més amarga condemnació. Els pastors infidels havien profetitzat adulacions; induïren els seus oients a menysprear la llei de Déu i a perseguir els qui volien santificar-la. Ara, en la seva desesperació, aquests mestres confes-saran davant del món la seva obra d’engany. Les multituds s’ompliran de furor. «Estem perduts”, exclamaran, «i tu ets la causa de la nostra ruïna”; i es tornaran contra els pastors falsos. Precisament aquells que més els admi-raven en altres temps pronunciaran contra ells les més terribles malediccions. Les mateixes mans que els coronaren amb llorers s’alçaran per aniquilar-los. Les espases que havien de servir per destruir el poble de Déu ara serviran per matar els seus enemics. Per tot arreu hi haurà lluites i es vessarà sang.LGC 392.7

«El ressò arriba fins als límits del món: el Senyor pledeja contra les nacions, crida tot-hom a judici, abandona els malvats a l’espa-sa” (Jr 25.31). El gran conflicte ha seguit el seu curs durant sis mil anys; el Fill de Déu i els seus missatgers celestials han lluitat contra el poder del maligne, per il·luminar i salvar els fills dels homes. Ara tots hauran pres una resolució; els malvats s’uniran completa-ment a Satanàs en una guerra contra Déu. Es el moment en què Déu vindicarà l’autoritat de la seva llei trepitjada. Ara el conflicte no serà tan sols contra Satanàs, sinó també contra els homes. «El Senyor pledeja contra les nacions, [...] abandona els malvats a l’espasa.”LGC 392.8

La marca de la redempció serà posada sobre els qui «gemeguen i s’angoixen a causa de totes les abominacions que es fan.» Sortirà L’àngel de la mort, representat en la visió d’Ezequiel pels homes armats amb instru-ments de destrucció als quals es mana: «Vells i joves, noies, criatures i dones; aneu-los matant fins que els extermineu. Però no toqueu ningú que porti la marca. Comenceu pel lloc sant.” Diu el profeta: «Van començar, doncs, pels notables que eren davant el santuari» (Ez 9.1-6). L’obra de destrucció començarà amb els que professaren ser guardians espirituals del poble. Els falsos sentinelles cauran els primers. No es tindrà pietat de ningú ni n’escaparà cap. Homes, dones, donzelles i nens moriran plegats.LGC 393.1

«Ell sortirà del lloc on resideix per castigar els crims dels habitants de la terra. La terra no encobrirà la sang vessada ni amagarà mai més cap víctima” (Is 26.21). «El Senyor ferirà amb un mal dolent tots els pobles que havien lluitat contra Jerusalem. Farà que se’ls podreixi la carn en vida; els ulls se’ls podriran a les òrbites, i la llengua, a la boca. Aquell dia, el Senyor els omplirà del seu pànic, i es faran violència els una als altres, cadascú atacarà el seu veí” (Za 14.12,13). Els habitants malvats de la terra, sacerdots, governants i el poble en general, rics i pobres, grans i petits, a causa de la terrible ira de Déu que es vessarà sense que la pietat la mitigui, cauran en una lluita boja atiada per les seves passions desenfrenades. «Aquell dia hi haurà víctimes del Senyor pertot arreu, d’un cap a l’altre de la terra. No seran plorats ni recollits ni enterrats” (Jr 25.33).LGC 393.2

Quan vindrà Crist, els malvats seran es-borrats de la superfície de la terra, consumits per l’esperit de la seva boca i destruïts pel resplendor de la seva glòria. Crist portarà el seu poble a la ciutat de Déu, i la terra quedarà privada dels seus habitants. «El Senyor devastarà la terra i l’assolarà, capgirarà tot el món i en dispersarà els habitants.» «La terra serà del tot arrasada, del tot saquejada. El Senyor mateix ha dictat aquesta sentència.» «La gent ha desobeït les lleis, ha violat els preceptes, ha trencat l’aliança eterna. Per això la maledicció devora la terra, i els habitants en porten la pena; per això minven els qui l’habiten” (Is 24.1,3,5,6).LGC 393.3

Tota la terra tindrà l’aspecte d’un desert desolat. Les ruïnes de les ciutats i pobles des-truïts pel terratrèmol, els arbres desarrelats, les roques escabroses llançades pel mar o arrencades de la mateixa terra, estaran dis-persades per la superfície superfície, mentre que grans coves marcaran l’indret on les muntanyes foren tretes dels seus fonaments.LGC 393.4

Aleshores tindrà lloc l’esdeveniment pre-dit per l’últim servei solemne del dia de les expiacions. Una vegada acabat el servei que es complia al lloc santíssim, quan els pecats d’Israel havien estat eliminats del santuari per virtut de la sang del sacrifici pel pecat, aleshores el boc emissari era ofert viu davant del Senyor; i en presència de la congregació el gran sacerdot confessava sobre ells «totes les culpes, les infidelitats i els pecats dels isra-elites. Així les posarà sobre el cap del boc” (Lv 16.21). D’igual manera, quan el servei de propiciació haurà acabat al santuari celestial, aleshores, en presència de Déu i dels sants àngels i de l’host dels redimits, els pecats del poble de Déu seran posats sobre Satanàs; se’l declararà culpable de tot el mal que els ha fet cometre. I així com el boc emissari era enviat a un lloc desert, així també Satanàs serà des-terrat a la terra desolada, sense habitants i convertida en un desert horrorós.LGC 393.5

L’autor de l’Apocalipsi prediu el desterrament de Satanàs i l’estat caòtic i de desolació a què serà reduïda la terra; i declara que aquest estat de coses subsistirà per mil anys. Després de descriure les escenes de la segona vinguda del Senyor i la destrucció dels mal-vats, la profecia prossegueix:LGC 394.1

Després vaig veure baixar del cel un àngel, que duia a la mà la clau dels abismes i una gran cadena. L’àngel va agafar el drac, la serp antiga, que és el diable i Satanàs, i l’encadenà per mil anys; el va llançar als abismes, on el tancà amb clau i segellà la porta perquè no enganyi més els pobles fins que es compleixin els mil anys. Acabat, caldrà que sigui deslligat per poc temps (Ap 20.1-3).LGC 394.2

Es evident, segons altres passatges bíblics, que l’expressió abisme es refereix a la terra en estat de confusió i tenebres. Respecte a la condició de la terra «al principi», la narració bíblica diu que «era confosa i deserta i la tenebra cobria l’abisme» (Gn 1.2; FBC). Les profecies ensenyen que, al menys parcialment, serà portada a aquest estat. Contemplant a través dels segles el gran dia de Déu, el profeta Jeremies diu:LGC 394.3

He mirat la terra: tota ella és caòtica i de-solada; he mirat el cel: ni rastre del llum. He mirat les muntanyes: tremolen; i els turons: tots s’estremeixen. He mirat pertot arreu, i no hi ha ningú: fins els ocells han fugit. He mirat encara, i els horts són un desert, totes les ciu-tats estan incendiades (Jr 4.23-26).LGC 394.4

Aquí és on Satanàs, amb els seus àngels caiguts, viurà durant mil anys. Limitat a la terra, no podrà anar a altres móns per temptar i incomodar els qui mai caigueren. Està lligat en aquest sentit: no queda ningú en qui pugui exercir el seu poder. Li és del tot impossible seguir l’obra d’engany i ruïna que durant tants de segles fou el seu únic plaer. El profeta Isaïes, mirant el temps futur en què Satanàs serà derrotat, exclama:LGC 394.5

Com has caigut del cel, estel brillant del matí! Ara has de jeure a la terra, tu que domi-naves les nacions! [...] Tu pensaves: «Pujaré fins al cel, posaré ben alt el meu tron, per damunt de les estrelles de Déu, [...] i seré com el Déu altíssim». De fet, però, has baixat al país dels morts, al fons de tot dels inferns. Els qui et veuen entrar t’observen, et miren fixa-ment i diuen: ¿Es aquest l’home que feia tre-molar la terra i trontollar els reialmes? ?Aquest transformava el món en un desert, arrasava les ciutats i negava la llibertat dels presoners? (Is 14.12-17).LGC 394.6

Durant sis mil anys, l’obra de revolta de Satanàs ha «sacsejat la terra, «transformava el món en un desert, arrasava les ciutats i ne-gava la llibertat als presoners.» Durant sis mil anys la seva presó ha rebut el poble de Déu, i l’hauria tingut captiu per sempre si Crist no hagués trencat les seves cadenes i alliberat els qui tenia presoners.LGC 394.7

Fins i tot els dolents es trobaran ara fora del poder de Satanàs, i sol, juntament amb els seus àngels malvats, es quedarà per adonar-se dels efectes de la maledicció originada pel pecat.LGC 394.8

Tots els reis de les nacions reposen amb honor, cadascun a la seva tomba. A tu, en canvi, t’han llençat fora del sepulcre com un fetus mal format. [... ] Però ni dintre la tomba t’ajuntaràs amb ells, perquè has devastat el teu país, has assassinat el teu propi poble (Is 14.18-20).LGC 394.9

Durant un miler d’anys, Satanàs vaguejarà d’un lloc a un altre per la terra desolada, considerant els resultats de la seva revolta contra la llei de Déu. Tot aquest temps, els seus patiments seran intensos. Des de la cai-guda, la seva vida d’activitat constant sufocà en ell la reflexió; però ara, sense el seu poder, i abandonat a la contemplació del paper que desenvolupà des que es rebel·là per primera vegada contra el govern del cel, mentre que, tremolant i ple de terror, esperarà el terrible avenir en què expiarà tot el mal que ha fet i serà castigat pels pecats que ha fet cometre.LGC 394.10

Per al poble de Déu, la captivitat de Sata-nàs serà motiu de goig i alegria. El profeta diu:LGC 395.1

El dia que el Senyor et farà reposar des-prés de tants sofriments i angúnies, després del dur esclavatge a què has estat sotmès, entonaràs aquesta sàtira contra el rei de Ba-bilònia: «Quina fi, la del tirà! [...] El Senyor ha trencat el ceptre dels malvats, la vara dels dominadors que bastonejava els pobles furio-sament i sense parar, que dominava amb rà-bia les nacions i les perseguia sense treva” (Is 14:3,6).LGC 395.2

Durant els mil anys que transcorreran entre la primera i la segona resurrecció, tindrà lloc el judici dels malvats. L’apòstol Pau senyala aquest judici com un esdeveniments que segueix el segon adveniment. «No judi-queu abans d’hora. Espereu que vingui el Senyor: ell farà llum sobre allò que s’amaga en les tenebres i posarà en evidència les in-tencions del cor” (1 Co 4.5). Daniel declara «l’ancià vingué i fou retuda justícia als sants de l’Altíssim» (Dn 7.22; FBC). Aleshores els justos regnaran com a reis i sacerdots de Déu. Joan diu a l’Apocalipsi: «Vaig veure uns trons, on es van asseure tots aquells qui han rebut el poder de judicar.» «Seran sacerdots dedi cats a Déu i al Crist i regnaran amb ell durant mil anys» (Ap 20.4,6). Serà en aquest temps que, com predigué Pau, «el poble sant judicarà el món” (1 Co 6.2). Juntament amb Crist jutjaran els malvats, comparant els seus actes amb el llibre de la llei, la Bíblia, i decidiran cada cas segons els actes que cometeren amb el cos. Aleshores es mesurarà el que els dolents hauran de patir segons les seves obres, i quedarà anotat davant dels seus noms al llibre de la mort.LGC 395.3

També Satanàs i els àngels dolents seran jutjats per Crist i el seu poble. Pau diu: «¿No sabeu que judicarem fins i tot els àngels?” (vers. 3). I Judes declara que «als àngels que no van guardar la pròpia dignitat sinó que van abandonar el lloc que els pertocava, els guarda per al judici del gran dia” (Jud 6).LGC 395.4

Al final dels mil anys vindrà la segona resurrecció. Aleshores els malvats seran res-suscitats, i compareixeran davant de Déu per a l’execució del «judici decretat.” Així el reve-lador, després de descriure la resurrecció dels justos, diu: «Els altres morts no han de reviure abans de complir-se els mil anys» (Ap 20.5) . Isaïes, respecte des malvats declara,: «Els amuntegaran, encadenats, en una fossa, els reclouran a la presó, i molt de temps des-prés els judicaran” (Is 24.22).LGC 395.5