Capítol 32 - Els paranys de Satanàs

*****

LA GRAN controvèrsia entre Crist i Satanàs, que ha durat gairebé sis mil anys, és a punt d’arribar a la seva fi. El maligne dobla els seus esforços per derrotar l’obra de Crist en benefici del homes i precipitar les ànimes en les seves temptacions. El seu objectiu és mantenir el poble en la foscor i la impenitència fins que s’acabi la mediació del Salvador I fins que no hi hagi més sacrifici pel pecat.LGC 310.1

Quan no fem cap esforç per resistir el seu poder, quan la indiferència preval a l’església i al món, Satanàs no té preocupacions, perquè no corre el perill de perdre aquells que té cap-tius per la seva voluntat. Però quan parem atenció a les coses eternes i les ànimes pre-gunten: «Què he de fer per salvar-me?”, no perd un instant per oposar el seu poder al de Crist i combatre la influència de l’Esperit Sant.LGC 310.2

Les Santes Escriptures declaren que en certa ocasió, quan els àngels de Déu acudiren per presentar-se davant del Senyor, Satanàs també pujà amb ells (Jb 1.6), no per prosternar-se davant del Rei sant, sinó per mirar pels seus propis i malèvols plans contra els justos. Amb el mateix objectiu és allà on els homes es reuneixen per adorar Déu. Tot i que és invisible, treballa amb gran diligència i intenta governar les ments dels fidels. Com un general experimentat, maquina els plans amb anticipació. Quan veu el missatger de DéuLGC 310.3

investigant les Escriptures, pren nota del tema que presentarà a la congregació. Aleshores utilitza tota la seva astúcia i perícia per arranjar les coses de manera que el missatge de vida no arribi a aquells a qui està enga-nyant respecte d’aquell punt. Farà que la per-sona que més necessiti l’advertència es trobi en algun afer que requereixi la seva presència, o li impedirà escoltar les paraules que li haurien pogut mostrar la vida.LGC 310.4

A més, Satanàs veu els servents del Se-nyor aclaparats en comprovar les tenebres espirituals que envolten els homes. Escolta les seves fervents oracions, en les quals demanen a Déu gràcia i poder per trencar l’encanteri d’indiferència i indolència. Aleshores desplega les seves arts amb zel renovat. Tempta els homes perquè cedeixin a la indulgència de l’impuls o de qualsevol altra forma de sensualitat i adorm de tal manera la seva sensibilitat que deixen d’escoltar, precisament, les coses que més els cal saber.LGC 310.5

Satanàs coneix molt bé que tots aquells que pugui induir a descuidar l’oració i l’estudi de les Santes Escriptures seran vençuts pels seus atacs. D’aquí que inventi totes les estratagemes possibles per tenir les ments distretes. Sempre hi ha hagut una categoria de persones que professen santedat que, en lloc de procurar creure en el coneixement de la veritat, fan que la seva religió sigui la recer-ca d’alguna falta en el caràcter d’aquells amb qui no estan d’acord o algun error en la seva fe. Són els millors agents de Satanàs. Els acu-sadors dels germans no són pocs; sempre són diligents quan Déu està obrant i quan els seus fills li reten homenatge sincer. Ells són els qui donen una falsa interpretació de les paraules i accions dels qui estimen la veritat i l’obeeixen. Fan passar per enganyats o enganyadors els servents de Crist més seriosos, zelosos i desinteressats. La seva obra consisteix en desnaturalitzar els mòbils de totes les accions bones i nobles, en fer circular insinuacions malèvoles i despertar sospites en les ments poc experimentades. Faran tot el que puguin imaginar perquè el que és pur i recte sembli corrupte i de mala fe.LGC 310.6

Però no enganyen ningú. És fàcil veure la seva filiació, l’exemple que segueixen i l’obra que realitzen. «Pels seus fruits els coneixereu» (Mt 7.16). La seva conducta s’assembla a la de Satanàs, l’odiós calumniador, «l’acusador dels nostres germans” (Ap 12.10).LGC 311.1

El gran seductor disposa de molts agents preparats per presentar qualsevol error i enga-nyar les ànimes, d’heretgies preparades per adaptar-se a tots els gustos i capacitats d’aquells a qui vol arruïnar. Part del seu pla consisteix en introduir a l’església elements no regenerats i mancats de sinceritat, elements que fomentin el dubte i la incredulitat i siguin un obstacle per a tots els qui desitgen veure avançar l’obra de Déu i avançar amb ella. Moltes persones que no tenen una fe sincera en Déu ni en la seva paraula accepten algun principi de veritat i passen per cristians. Així es troben en condició d’introduir els seus errors com si fossin doctrines de les Escriptures.LGC 311.2

La posició segons la qual res del que els homes creguin té importància és un dels en-ganys de Satanàs que té més èxit. Ell sap molt bé que la veritat rebuda amb amor santifica l’ànima de qui la rep; d’aquí que sempre in tenti substituir-la amb falses teories, amb fau-les i amb un altre evangeli. Des d’un principi els servents de Déu han lluitat contra els falsos mestres, no només perquè eren homes viciosos, sinó perquè inculcaven errors fatals per a l’ànima. Elies, Jeremies i Pau s’oposaren de forma ferma i contundent als qui aparta-ven els homes de la Paraula de Déu. Aquesta mena de llibertat que mira com cosa de poca importància una fe religiosa clara i correcta no trobà acceptació entre aquells sants defensors de la veritat.LGC 311.3

Les pobres interpretacions de les Escrip-tures que advertim en el món cristià, així com les abundants teories contradictòries respecte de la fe religiosa, són obra del nostre gran adversari, que intenta confondre les ments perquè no puguin descobrir la veritat. La discòrdia i la divisió entre les esglésies de la cristiandat es deuen en gran part al costum tan general de tòrcer el sentit de les Escriptures amb la finalitat de recolzar una altra doctrina. En lloc d’estudiar amb cura i humilitat de cor la Paraula de Déu amb l’objectiu d’arribar al coneixement de la seva voluntat, molts procuren descobrir alguna cosa curiosa o original.LGC 311.4

Per poder sostenir les doctrines errònies o les pràctiques anticristianes, molts prenen passatges de les Santes Escriptures aïllats del context, per provar la seva idea només citen la meitat d’un verset i deixen la segona meitat que potser hauria provat tot el contrari. Amb l’astúcia de la serp es refugien darrera de de-claracions sense il·lació, entreteixides de ma-nera que afavoreixin els seus desigs carnals. Així moltes persones perverteixen la Paraula de Déu amb propòsit deliberat. Altres, dotats d’una imaginació viva, prenen figures i sím-bols de les Santes Escriptures i els interpreten segons el seu gust, sense donar gaire impor-tància al fet que les Escriptures són el seu propi intèrpret, i presenten les seves extrava-gàncies amb les ensenyances de la Bíblia.LGC 311.5

Sempre que algú estudia les Escriptures sense un esperit d’oració i humilitat, suscep-tible de rebre ensenyança, els passatges més clars i senzills, com els més difícils, seran desviats del seu sentit real. Els dirigents papals escullen en les Santes Escriptures els passatges que convenen millor als seus pro-pòsits, els interpreten a la seva manera i els presenten al poble, al qual priven al mateix temps el privilegi d’estudiar la Bíblia i d’en-tendre per si mateixos les seves santes veritats. Tota la Bíblia hauria de ser donada al poble tal com és. Seria millor per a ells no tenir una instrucció religiosa abans de rebre les ensenyances de les Santes Escriptures tan mal interpretades.LGC 312.1

La Bíblia fou pensada per ser una guia de tots els qui desitgen conèixer la voluntat del seu Creador. Déu donà als homes la ferma paraula profètica; els àngels, i fins i tot el mateix Crist, vingueren per donar a conèixer a Daniel i a Joan les coses que han de passar aviat. Les coses importants que concerneixen la nostra salvació no quedaren envoltades en el misteri. No foren revelades de manera que confonguin i extraviïn qui busca sincerament la veritat. El Senyor, per mitjà del profeta Habacuc, digué: «Escriu el que jo et revelo, grava-ho sobre unes tauletes perquè es pugui llegir sense entrebancs» (Ha 2.2). La Paraula de Déu és clara per a tots aquells que l’estu-dien amb esperit d’oració. Tota ànima sincera aconseguirà la llum de la veritat. «La llum apunta per al just» (Sl 97.11). I cap església pot avançar en santedat si els seus membres no busquen ferventment la veritat com si fos un tresor amagat.LGC 312.2

Al crit de «llibertat!” els homes no veuen els artificis del seu adversari mentre que se-gueix treballant amb constància i sense can-sar-se fins a complir els seus designis. A l’hora que aconsegueixen substituir la Bíblia amb les especulacions humanes, la llei de Déu va quedant arraconada i les esglésies cauen en l’esclavitud del pecat a la vegada que prete-nen ser lliures.LGC 312.3

Per molts, les investigacions científiques s’han tornat maledicció. Déu ha permès que els descobriments en les ciències i les arts inundessin de llum el món. Però fins i tot els esperits més poderosos, si en les seves inves-tigacions no són guiats per la Paraula de Déu, s’extravien en els seus esforços per trobar les relacions existents entre la ciència i la revelació.LGC 312.4

El coneixement humà, tant pel el que es refereix a les coses materials com les espiritu-als, és limitat i imperfecte; per això molts són incapaços d’harmonitzar les seves nocions científiques amb les declaracions de les San-tes Escriptures. Molts donen per fets científics el que no passa de ser simples teories i elucubracions i pensen que la Paraula de Déu s’ha de provar per les ensenyances «d’una falsa ciència espiritual» (1 Tm 6.20). El Cre-ador i les seves obres els resulten incompren-sibles; i com que no poden explicar-les per lleis naturals, consideren que la història bíblica no és fiable. Els qui dubten de la veritat de les narracions de l’Antic i del Nou Testaments, sovint fan un pas més i dubten de l’existència de Déu i atribueixen un poder infinit a la naturalesa. Després de perdre la seva àncora, són arrossegats cap a les roques de la incredulitat.LGC 312.5

Molts s’allunyen així de la fe i són seduïts pel diable. Els homes procuraren fer-se més savis que el seu Creador; la filosofia intentà esbrinar i explicar els misteris que mai seran revelats a través de les èpoques eternes. Si els homes es limitessin a investigar i comprendre tan sols els propòsits de Déu i allò que els ha revelat, arribarien a un gran concepte de glò-ria, majestat i poder de Déu, s’adonarien de la seva pròpia petitesa i es conformarien amb el que fou revelat per a ells i els seus fills.LGC 312.6

Una de les seduccions magistrals de Sata-nàs consisteix en mantenir els esperits dels homes investigant i fent conjectures sobre les coses que Déu no ha donat a conèixer i no vol que entenguem. Així fou com Llucifer perdé el seu lloc al cel. Quedà descontent perquè no li foren revelats tots els secrets dels designis de Déu, i no es fixà en el que havia revelat respecte de la seva pròpia obra i l’elevat lloc que li havia estat assignat. En provocar el mateix descontentament entre els àngels que estaven sota les seves ordres causà la seva caiguda. En els nostres dies intenta omplir les ments dels homes amb el mateix esperit i induint-los a menysprear els manaments directes de Déu.LGC 313.1

Aquells que no volen acceptar les veritats clares i contundents de la Bíblia sempre busquen faules agradables que tranquil·litzin la consciència. Com menys apel·len a la espi-ritualitat, a l’abnegació i a la humilitat les doctrines presentades, més gran és l’accepta-ció que gaudeixen. Aquestes persones degra-den les facultats intel·lectuals per servir els seus desigs carnals. Es creuen massa sàvies per investigar les Santes Escriptures amb pe-nediment de l’ànima i demanant ferventment a Déu que les guiï i no tenen escut contra l’error. Satanàs s’afanya per satisfer els desigs dels seus cors i plantar-hi seduccions en lloc de la veritat. D’aquesta manera el papat establí el seu poder sobre els homes; i en rebutjar la veritat perquè implica una càrrega, els pro-testants segueixen el mateix camí. Tots els qui, per procurar la seva comoditat i conveni-ència i no estar en desacord amb el món, neguen la Paraula de Déu seran abandonats a la seva pròpia sort i acceptaran heretgies condemnables que consideraran com a veritat religiosa. Els qui rebutgin voluntàriament la veritat acabaran acceptant tots els errors imaginables; i algú que miri amb horror cert engany n’acceptarà amb gust un altre. L’apòstol Pau, parlant d’una classe d’homes que «no han acollit l’amor a la veritat que els hauria salvat,” declara: «Per aquest motiu, Déu els enviarà un poder que els extraviarà i els farà creure la mentida. Així seran condemnats tots els qui no han acceptat la veritat i s’han complagut en l’error” (2 Te 2.10-12). Davant d’aquesta advertència el nostre deure és po-sar-nos a l’aguait sobre les doctrines que rebem.LGC 313.2

Entre els paranys més temibles del gran seductor figuren les ensenyances i els miracles enganyosos de l’espiritisme. Disfressat com un àngel de llum, l’enemic estén la seva xarxa on menys s’espera. Si els homes només estudiessin el llibre de Déu, orant ferventment per comprendre’l, no serien deixats en les tenebres per rebre doctrines falses. Però com que rebutgen la veritat, acaben per ser víctimes de l’engany.LGC 313.3

Un altre error perillós és el de la doctrina que nega la divinitat de Crist i afirma que no va existir abans de la seva vinguda a aquest món. Aquesta teoria és acceptada per molts que professen creure en la Bíblia encara que contradiu les declaracions més positives del nostre Senyor respecte de les seves relacions amb el Pare, el seu caràcter diví i la seva pre-existència. Aquesta teoria no pot sostenir-se sinó alterant el sentit de les Santes Escriptures de la manera més inqualificable. No només rebaixa el nostre concepte de l’obra de redempció, sinó que també mina la fe en la Bíblia com a revelació de Déu. Alhora que això fa més perillosa aquesta teoria, també la fa més difícil de combatre. Si els homes re-butgen el testimoni que donen les Escriptures inspirades sobre la divinitat de Crist, és inútil voler argumentar amb ells sobre això; cap argument, per convincent que sigui, els podrà convèncer. «L’home que es guia per ell mateix no admet res que vingui de l’Esperit de Déu; li sembla absurd. No és capaç de comprendre-ho, perquè només es pot jutjar espiritualment» (1 Co 2.14). Cap persona que hagi acceptat aquest error no pot tenir un just concepte del caràcter ni de la missió de Crist ni del gran pla de Déu per a la redempció de l’home.LGC 313.4

Un altre error subtil i perjudicial que s’està difonent ràpidament consisteix en creure que Satanàs no és un ésser personal; que el seu nom apareix a les Santes Escriptures només per representar els pensaments dolents i els desigs dels homes.LGC 314.1

L’ensenyança tan generalment proclama-da des dels púlpits que el segon adveniment de Crist es realitza a la mort de cada individu és una estratagema que té com a objectiu dis-treure l’atenció dels homes de la vinguda per-sonal del Senyor als núvols del cel. Des de fa anys Satanàs va dient: «És en un lloc amagat» (Mt 24.23-26); i moltes ànimes s’han perdut en acceptar aquest engany.LGC 314.2

Per altra banda la saviesa mundana ense-nya que l’oració no és del tot necessària. Els homes de ciència declaren que no pot haver-hi cap resposta real a les oracions; això equivaldria a una violació de les lleis naturals, a tot un miracle, i els miracles no existeixen. Diuen que l’univers està governat per lleis immutables i que el mateix Déu no fa res que hi sigui contrari. Per això representen Déu lligat a les seves pròpies lleis; com si les lleis divines poguessin excloure la llibertat divina. Aquesta ensenyança està en oposició al testimoni de les Escriptures. ¿Que potser Crist i els seus apòstols no feren miracles? El mateix Salvador compassiu viu en els nostres dies, i està tant disposat a escoltar l’oració de la fe com quan caminava de forma visible entre els homes. El que és natural coopera amb el que és sobrenatural. Una part del pla de Déu és respondre a l’oració feta amb fe concedint-nos el que no ens donaria si no li demanéssim així.LGC 314.3

Les doctrines errònies i les idees fantàsti-ques que imperen en el cor de les esglésies de la cristiandat són innombrables. És impossible calcular els resultats deplorables que ocasiona l’eliminació d’una sola de les fites establertes per la Paraula de Déu. Pocs són els que, després de fer això, es conformen amb rebutjar una única veritat. La majoria continua rebutjant un darrera l’altre els prin-cipis de la veritat, fins que els converteixen en veritables incrèduls.LGC 314.4

Els errors de la teologia popular han por-tat a l’escepticisme moltes ànimes que hauri-en cregut en les Escriptures. És impossibles que acceptin doctrines que fereixen els seus sentiments de justícia, misericòrdia i benvolença; i com que aquests errors estan repre-sentats com l’ensenyança de la Bíblia, rebut-gen rebre-la com a la Paraula de Déu.LGC 314.5

Aquest és l’objectiu que Satanàs vol aconseguir. No hi ha res que desitgi més que destruir la confiança en Déu i en la seva pa-raula. Satanàs presideix els grans exèrcits dels qui dubten, i treballa amb una energia incon-cebible per seduir i atraure les ànimes cap a les seves files. Avui el dubte està de moda. Moltes persones miren la Paraula de Déu amb la mateixa desconfiança que fou mirat el seu Autor, perquè reprova i condemna el pecat. Els qui no desitgen obeir les seves exigències intenten soscavar la seva autoritat. Només llegeixen la Bíblia o escolten les ensenyances proclamades des del púlpit per trobar errors en les Santes Escriptures o en el sermó. Molts es tornen incrèduls per justificar-se o per disculpar la seva negligència del deure. Altres adopten principis escèptics per orgull i indolència; per aconseguir comoditat i així distingir-se executant alguna cosa digna d’honor i que exigeixi esforços i abnegació, aspiren a fer-se una reputació de saviesa su-perior criticant la Bíblia. Hi ha moltes coses que l’esperit limitat de l’home, que no ha estat il·luminat per la saviesa divina, és incapaç de comprendre; i per això troben motius per criticar-lo. Molts semblen creure que arren-glerar-se al bàndol del dubte, de l’escepticisme i de la incredulitat és una virtut. Però no passa desapercebut que, sota l’aparença de dolçor i humilitat, els mòbils d’aquestes per-sones són el seu orgull i la confiança en elles mateixes. Molts gaudeixen trobant a les San-tes Escriptures alguna cosa que confongui les ments dels altres. I fins i tot n’hi ha que criti-quen i argumenten contra la veritat només per discutir. No s’adonen que en obrar d’aquesta manera s’estan enredant ells mateixos amb el llaç del caçador. Després d’haver expressat obertament sentiments d’incredulitat, consideren que han de conservar les seves passions. I per això s’uneixen amb els impius i es tanquen les portes del paradís.LGC 314.6

La paraula de Déu dóna proves suficients del seu origen diví. Les grans veritats relacio-nades amb la nostra redempció hi són pre-sentades amb claredat. Amb l’ajuda de l’Es-perit Sant, promès a tots els qui el demanin amb sinceritat, tothom pot comprendre-les. Déu ha donat als homes un fonament ferm en què cimentar la seva fe.LGC 315.1

Però, tanmateix, la intel·ligència limitada dels homes resulta inadequada per compren-dre els plans d’un Déu infinit. Les nostres in-vestigacions mai no ens faran descobrir les profunditats de Déu. No hem de voler aixecar amb presumpció el vel que cobreix la seva majestat. L’apòstol exclama: «Que en són d’insondables, els seus judicis, i d’impenetrables, els seus camins!” (Rm 11.33). Tot i això, podem comprendre força bé la seva manera de relacionar-se amb nosaltres i els motius que el fan obrar com obra, per reconèixer un amor i una misericòrdia infinits units a un poder sense límits. El nostre Pare celestial dirigeix totes les coses amb saviesa i justícia. No hem de viure descontents ni desconfiats, sinó inclinats en reverent submissió. Ell ens revelarà els seus designis en la mesura que el seu coneixement ens sigui beneficiós. Quant a la resta, hem de confiar en Aquell que té una mà omnipotent i un cor que vessa amor.LGC 315.2

Si bé és cert que Déu ha donat proves evidents per a la fe, ell no traurà mai totes les excuses que hi hagi per a la incredulitat. Tots els qui busquin motius de dubte els trobaran. I tots els qui rebutgin acceptar la Paraula de Déu i obeir-la abans que s’hagi apartat qual-sevol objecció i no es trobi cap motiu de dubte no arribaran mai a la llum.LGC 315.3

Desconfiar de Déu és el producte natural del cor no regenerat que està en enemistat amb ell. Però la fe és inspirada per l’Esperit Sant i només florirà si se la fomenta. Ningú pot enfortir la seva fe sense un esforç deter-minat. La incredulitat també s’enforteix a me-sura que se l’estimula; i si els homes, en lloc de meditar en les evidències que Déu els ha donat per sostenir la seva fe, ho posen tot en dubte i es lliuren a cavil·lacions, veuran com els seus dubtes es confirmen cada cop més.LGC 315.4

Però els qui dubten de les promeses de Déu i desconfien de les seguretats de la seva gràcia el deshonren; i la seva influència, en lloc d’atraure altra gent cap a Crist, tendeix a apartar-la; són com els arbres estèrils que es-tenen les seves llargues branques, les quals priven de la llum del sol a altres plantes i fan que emmalalteixin i morin sota la freda om-bra. La carrera d’aquestes persones resultarà com un acte continu d’acusació contra elles. Les llavors del dubte i l’escepticisme que estan propagant produiran infal·liblement la seva collita.LGC 315.5

Només hi ha una línia de conducta que poden seguir els qui desitgen sincerament alliberar-se dels dubtes. En lloc de preguntar-s’ho tot i de lliurar-se a les cavil·lacions sobre coses que no entenen, que parin atenció a la llum que ja brilla en ells i encara rebran més llum. Si compleixen tots els deures que la seva intel·ligència ha entès es posaran en condició de comprendre i realitzar també els deures respecte als quals encara tenen dubtes.LGC 315.6

Satanàs pot presentar una falsificació tan semblant a la veritat que enganya tothom que estigui disposat a ser enganyat, que re trocedeix davant l’abnegació i els sacrificis demanats per la veritat. Però és impossible que retingui en el seu poder ni una sola ànima que desitgi sincerament i al preu que sigui conèixer la veritat. Crist és la veritat i la «llum veritable, el qui ve al món i il·lumina tots els homes” (Jn 1.9). L’Esperit de la veritat ha estat enviat per guiar els homes. I la se-güent declaració ha esta feta sota l’autoritat del Fill de Déu: «Cerqueu i trobareu.” «Si algú està disposat a fer la voluntat del qui m’ha enviat, veurà si això que jo he ensenyat ve de Déu o si parlo pel meu compte» (Mt 7.7; Jn 7.17).LGC 316.1

Els deixebles de Crist saben molt poc de les trames que Satanàs i els seus exèrcits creen contra ells. Però aquell que seu al cel farà servir totes aquestes maquinacions per al compliment dels seus alts designis. Si el Senyor permet que el seu poble passi pel foc de la temptació, no és perquè gaudeixi en les seves penes i afliccions, sinó perquè aquestes proves són necessàries per a la seva victòria final. Ell no podria, en conformitat amb la seva pròpia glòria, preservar-lo de la temptació perquè l’objecte de la prova és precisament preparar-lo per resistir totes les seduccions del mal.LGC 316.2

Ni els homes malvats ni els diables poden obstaculitzar l’obra de Déu o allunyar-lo del seu poble si, amb cor submís i penedit, con-fessa i abandona els pecats i s’aferra amb fe a les promeses divines. Qualsevol temptació o influència contrària, manifesta o secreta, ja es pot resistir victoriosament: «No valen ni força ni armes; només compta el meu esperit. Ho dic jo, el Senyor de l’univers” (Za 4.6).LGC 316.3

«Perquè els ulls del Senyor vetllen pels justos, està atent a la seva pregària. [...] Si us preocupeu de fer el bé, qui us podrà fer cap mal?» (1 Pe 3.12,13). Quan Balaam, temptat per la promesa de rics presents, feu servir en-canteris contra Israel i volgué invocar una maledicció sobre el seu poble amb sacrificis oferts al Senyor, l’Esperit de Déu s’oposà a la maledicció que el profeta apòstata tractava de pronunciar i l’obligà a exclamar: «¿Puc maleir el qui Déu no maleeix, puc amenaçar el qui el Senyor no amenaça?» «Que jo tingui la mort d’aquests justos, que sigui com la d’ells la meva fi!” Després d’haver ofert un altre sacrifici, el profeta impiu digué: «Jo he rebut la missió de beneir; Déu ha beneït, i jo no puc pas contradir-ho. Ell no veu culpa en el poble de Jacob, no veu maldat en els fills d’Israel. El Senyor, el seu Déu, és amb ells, i ells l’aclamen com a rei.» «No valen presagis contra Jacob, contra Israel no valen maleficis; al seu temps havien de dir a Jacob, de contar a Jacob què fa Déu a favor d’ell”. Malgrat tot, s’alçaren altars per tercera vegada, i Balaam tornà a fer un nou esforç per maleir Israel. Però, pels llavis rebels del profeta, l’Esperit de Déu anuncià la prosperitat del seu poble escollit i censurà la bogeria i la maldat dels seus enemics: «El qui et beneeixi, Israel, serà beneït, serà maleït el qui et maleeixi» (Nm 23.8,10,20,21,23; 24.9).LGC 316.4

En aquell temps el poble d’Israel era fidel a Déu. Mentre seguís obeint la seva llei cap poder de la terra ni de l’infern podria anar contra ell. Però, finalment, Balaam aconseguí fer caure damunt del poble de Déu la male-dicció que no li fou permès de pronunciar portant-lo al pecat amb seduccions. En trans-gredir els manaments de Déu, se’n separaren i foren abandonats al poder del seductor.LGC 316.5

Satanàs coneix molt bé que, en Jesús, l’anima més dèbil però és més forta que tots els exèrcits de les tenebres i, si es presentés obertament, se li plantaria cara i se’l resistiria. Per això intenta que els soldats de la creu s’allunyin del seu baluard mentre que ell ro-man a l’aguait amb les seves forces, preparat per destruir tots aquells que gosin entrar al seu territori. Només podem estar segurs quan confiem humilment en Déu i obeïm tots els seus manaments.LGC 316.6

Ningú no està segur sense pregar cap dia, ni tan sols cap hora. Per damunt de tot, hem de demanar al Senyor que ens doni saviesa per comprendre la seva paraula. Ella posa de manifest els artificis del temptador i els mit-jans pels quals es pot resistir amb èxit. Sata-nàs és un expert per citar les Santes Escriptu res i interpretar passatges a la seva manera per tal de fer-nos ensopegar. Hem d’estudiar la Bíblia amb humilitat de cor, sense perdre mai de vista la nostra dependència de Déu. Alhora que estem a l’aguait dels enganys de Satanàs hem de pregar amb fe dient: «No permetis que caiguem en la temptació”.LGC 317.1