Capítol 40 - El poble de Déu és alliberat

*****

QUAN ELS que honoren la llei de Déu hagin estat privats de la protecció de les lleis humanes, en diversos països començarà un moviment simultani per destruir-los. A mesura que es vagi apropant el temps assenyalat pel decret, el poble conspirarà per extirpar la secta avorrida. Una nit es decidirà donar el cop decisiu, que haurà de reduir completament al silenci la veu dissident i reprensora.LGC 381.1

El poble de Déu, alguns a les cel·les de les presons, altres amagats en indrets solitaris al bosc i a les muntanyes, encara invocarà la protecció divina, mentre que arreu compa-nyies d’homes armats, instigats per legions d’àngels malvats, es disposaran a emprendre l’obra de mort. Aleshores, a l’hora de suprema dificultat, el Déu d’Israel intervindrà per alliberar els escollits. Diu el Senyor:LGC 381.2

Cantareu com en les vetlles de les grans festes; estareu contents com qui s’encamina [... ] cap a la muntanya del Senyor, Roca d’Israel. El Senyor farà sentir la seva veu majes-tuosa, i mostrarà com descarrega el seu braç amb tota la violència i amb flames devorado-res, amb un temporal d’aigua i una gran pe-dregada. (Is 30.29,30).LGC 381.3

Amb crits de victòria, befes i imprecaci-ons, multituds d’homes perversos estaran a punt de llançar-se sobre la seva presa quan, de sobte, denses tenebres, més obscures que la foscor de la nit, cauran sobre la terra. Ales-hores un arc de sant Martí, que reflectirà la glòria del tron de Déu, s’estendrà de banda a banda del cel, i semblarà envoltar tots els grups en oració. Les multituds enfurides se sentiran contingudes a l’acte. Els seus crits de befa expiraran en els seus llavis. Oblidaran l’objecte de la seva ira sanguinària. Amb ter-ribles pressentiments contemplaran el símbol de l’aliança divina, i desitjaran ser protegides del seu poder enlluernador.LGC 381.4

Els fills de Déu sentiran una veu clara i melodiosa que dirà: «Alceu-vos». Alçant la mirada cap al cel, contemplaran l’arc de la promesa. Els núvols negres i amenaçadors que cobrien el firmament s’hauran esvaït, i com Esteve clavaran la mirada al cel, i veuran la glòria de Déu i del Fill de l’home assegut al seu tron. En la seva forma divina es distingiran els trets de la seva humiliació, i sentiran brotar dels seus llavis l’oració adreçada al seu Pare i als sants àngels: «Vull que els qui m’has confiat estiguin amb mi allà on jo estic” (Jn 17.24). Aleshores se sentirà una veu harmoniosa i triomfant dient: «Vénen! Vénen! Sants, innocents i immaculats. Guardaren la paraula de la meva paciència i caminaran entre els àngels”. Dels llavis pàl·lids i trèmuls dels qui guardaren fermament la fe, pujarà una aclamació de victòria.LGC 381.5

A mitjanit Déu manifestarà el seu poder per alliberar el seu poble. Sortirà el sol amb tot el seu esplendor. Senyals i meravelles se succeiran ràpidament. Els malvats miraran l’escena amb terror i perplexitat, mentre que els justos contemplaran amb goig els senyals de la seva alliberació. Tota la naturalesa sem-blarà trastornada. Els rius deixaran de fluir. Núvols negres i pesats s’alçaran i toparan uns amb els altres. En mig dels cels commoguts hi haurà una clariana de goig indescriptible, d’on baixarà la veu de Déu com el soroll de moltes aigües, dient: «Ja s’ha complert!” (Ap 16.17).LGC 382.1

Aquestes veus sacsejaran el cel i la terra. Després s’originarà un poderós terratrèmol, que «tremola de la manera més horrible que mai ha tremolat des que l’home viu en aquest món” (Ap 16.18). El firmament semblarà obrir-se i tancar-se. La glòria del tron de Déu semblarà travessar l’atmosfera. Les munta-nyes es mouran com una canya quan bufa el vent, i les roques, esberlades, es dispersaran en totes direccions. S’escoltarà un estrèpit anunciant la vinguda d’una tempesta propera. El mar serà sacsejat violentament. S’escoltarà el soroll de l’huracà, com veu de dimonis en missió de destrucció. Tota la terra s’esvalotarà i creixerà com les onades del mar. La seva superfície s’esquerdarà. Semblarà que s’esfondren els seus fonaments. S’enfonsaran serralades. Desapareixeran illes habitades. Els ports marítims que es tornaren com Sodoma per la seva corrupció, seran engolits per les enfurides ones. «Déu es recordà de la gran Babilònia i li passà la copa del vi dels seus càstigs.» Grans pedregades, cada una «gran i terrible,” faran la seva obra de destrucció (Ap 16.19-21). Les ciutats més superbes de la terra seran enderrocades. Els palaus sumptuosos en què els magnats han malgastat les seves riqueses per a la glòria personal, cauran en ruïnes davant la seva vista. Els murs de les presons es partiran de dalt a baix i els fills de Déu que havien estat empresonats a causa de la seva fe seran alliberats.LGC 382.2

Els sepulcres s’obriran, i «molts dels qui dormen a la pols de la terra es desvetllaran, els uns per a la vida eterna, els altres per a l’oprobi» (Dn 12.2). Tots els qui hauran mort en la fe del missatge del tercer àngel, sortiran glorificats de la tomba per escoltar el pacte de pau que Déu farà amb els qui guardaren la seva llei. «Aquells que el van traspassar» (Ap 1.7), els qui es mofaren i es rigueren de l’agonia de Crist i els enemics més violents de la seva veritat i de la seva gent, seran ressus-citats per veure’l en la seva glòria i l’honor amb què seran recompensats els fidels i obe-dients.LGC 382.3

Densos núvols encara cobriran el cel; malgrat tot, el sol sortirà de vegades, com si fos l’ull venjatiu de Déu. Ferotges llampecs esqueixaran el cel amb estrèpit, envoltant la terra amb una capa de llum. Per sobre del soroll aterrador dels trons, s’escoltaran veus misterioses i terribles que anunciaran la con-demnació dels malvats. No tots entenen les paraules pronunciades, però els falsos mestres les comprendran a la perfecció. Els qui poc abans eren temeraris, jactanciosos i pro-vocatius, i que tan s’alegraven en la crueltat amb el poble de Déu observador dels seus manaments, se sentiran víctimes de la cons-ternació i tremolaran de terror. Els seus plors s’escoltaran per sobre el so dels elements. Els dimonis confessaran la divinitat de Crist i tre-molaran davant el seu poder, mentre que els homes demanaran misericòrdia i es retorçaran en un terror abjecte.LGC 382.4

En contemplar la visió santa del dia de Déu, els antics profetes exclamaren:LGC 382.5

Xiscleu de dolor, que el dia del Senyor s’acosta; ve com la potent devastació del Tot-poderós” (Is 13.6). Fiqueu-vos entre roques, amagueu-vos sota terra, de pànic davant el Senyor, davant la seva terrible majestat. L’home d’ulls altius serà humiliat, serà abaixat el seu orgull, i aquell dia s’alçarà el Senyor tot sol. Es el dia del Senyor de l’univers: s’alçarà per damunt dels superbs i dels orgullosos, per damunt dels altius que ell haurà abaixat. (Is 2.10-12). Aquell dia, els homes llançaran els ídols de plata i d’or que s’havien fabricat per adorar-los; els llançaran als talps i a les rates-pinyades. Es ficaran als forats de les roques i a les escletxes de les penyes, de pànic davant el Senyor, davant la seva terrible majestat, quan ell s’aixecarà per fer tremolar la terra (Is 2:20,21).LGC 382.6

A través d’una escletxa als núvols una estrella enviarà raigs de llum, la brillantor de la qual s’incrementarà quatre vegades pel contrast amb la foscor. Significarà esperança i alegria per als fidels, però severitat i ira per als transgressors de la llei de Déu. Aquells que ho hauran sacrificat tot per Crist ara estaran segurs, amagats als indrets secrets del pavelló de Déu. Han estat provats, i davant del món i dels menyspreadors de la veritat, han demostrat la seva fidelitat a Aquell que morí per ells. Un canvi meravellós es realitzarà en aquells que han servat la seva integritat davant la mateixa mort. Hauran estat allibe-rats sobtadament de la tirania tenebrosa i terrible dels homes transformats en dimonis. Els seus rostres, poc temps abans pàl·lids, tan plens d’ansietat i desmillorats, ara brillaran d’admiració, de fe i d’amor. Les seves veus s’elevaran en un càntic triomfal: «Déu és el nostre castell de refugi, un defensor ferm en hores de perill. No temem res quan se somou la terra, quan les muntanyes trontollen dins els mars, quan bramulen i escumegen les aigües abismals i, al seu embat, s’estremeixen les muntanyes” (Sl 46.2-4).LGC 383.1

Mentre aquestes paraules de santa confi-ança s’elevaran cap a Déu, els núvols s’apar-taran, i es veurà un cel estelat, amb una bri-llantor indescriptible, que contrastarà amb el firmament negre i sever. La magnificència de la ciutat celestial s’entreveurà per entre les portes. Aleshores apareixerà al cel una mà que sosté dues taules de pedra col·locades una sobre l’altra. El profeta diu: «El cel pro-clama la seva justícia: és Déu mateix qui judi-ca” (Sl 50.6). Aquesta llei santa, la justícia de Déu, proclamada des del Sinaí entre trons i flames com la guia de la vida, ara es revelarà als homes com la norma de judici. La mà obrirà les taules amb els preceptes del Decàleg inscrits amb lletres de foc. La memòria es despertarà, les tenebres de la superstició i de l’heretgia desapareixeran de tots els esperits, i les deu paraules de Déu, breus, intel·ligibles i plenes d’autoritat, es presentaran a la vista de tots els habitants de la terra.LGC 383.2

Es impossible descriure l’horror i deses-peració d’aquells que trepitjaren els sants preceptes de Déu. El Senyor els donà la seva llei perquè poguessin comparar el seu caràcter i veure els seus defectes mentre encara tenien l’oportunitat de penedir-se i reformar-se; però per assegurar-se el favor del món, apartaren els preceptes de la llei i ensenyaren a altres perquè els transgredissin. S’escarrassaren a obligar el poble de Déu perquè profanés el seu dissabte. Ara aquella mateixa llei que menysprearen els condemnarà. S’adonaran que no tenen disculpa. Escolliren qui volien servir i adorar. «Llavors tornareu a veure la diferència entre justos i injustos, entre el qui és fidel a Déu i el qui no li és fidel” (Ml 3.18).LGC 383.3

Els enemics de la llei de Déu, des dels ministres fins als més insignificants entre ells, adquiriran un nou concepte de què és la veritat i el deure. Reconeixeran massa tard que el dia de repòs del quart manament és el segell del Déu viu. Veuran massa tard la veritable naturalesa del fals dissabte i els fonaments inestables que el sostenen. S’adonaran que han estat lluitant contra Déu. Els mestres religiosos han portat les ànimes a la perdició mentre professen guiar-los cap a les portes del paradís. En el dia del judici se sabrà com és de gran la responsabilitat dels homes en els seus càrrecs sagrats, i com són de terribles els resultats de la seva infidelitat. Només a l’eternitat podrem estimar correctament la pèrdua d’una sola ànima. El destí d’aquell a qui Déu digui: «Aparta’t, mal servidor» serà terrible.LGC 383.4

Des del cel, la veu de Déu declararà el dia i l’hora de l’arribada de Jesús, i promulgarà el pacte etern al seu poble. Les seves paraules ressonaran per la terra com els trons més estrepitosos. Els seus rostres s’il·luminaran amb la seva glòria, i brillaran com la cara de Moisès quan baixà del Sinaí. I quan es pronunciarà la benedicció sobre aquells que han honorat Déu en guardar el dissabte sant, s’escoltarà un immens crit de victòria.LGC 384.1

Després apareixerà a l’est un petit núvol negre, de la mida de mig palmell de la mà. És el núvol que envolta el Salvador. que, des de la llunyania, sembla envoltat de foscor. El contemplaran en silenci solemne mentre s’apropa a la terra, tornant-se més lluminós i més gloriós, fins a convertir-se en un gran nú-vol blanc, la base del qual és com foc consu-midor, i al damunt l’arc de l’aliança. Jesús anirà davant com un gran conqueridor. Ja no serà «home de dolors,” que ha de beure l’amarga copa de vergonya i dolor, ara vindrà «Fidel i Veraç, i judica i combat amb justícia.” I «els exèrcits del cel” (Ap 19.11,14) el seguei-xen. Amb cants de melodia celestial, els sants àngels, en un nombre incomptable, l’acompa-nyaran en el descens. El cel semblarà ple de formes brillants, «milions de milions, milers de milers.” Cap ploma humana pot descriure l’escena; cap ment humana pot concebre el seu esplendor. «La seva glòria cobreix el cel i la seva majestat omple la terra. La seva res-plendor és com el sol” (Ha 3.3,4). A mesura que el núvol vivent s’aproparà, tots els ulls veuran el Príncep de la vida. Cap corona d’espines ferirà el seu cap sagrat, sinó que el coronarà una diadema gloriosa . El seu rostre brillarà més que la llum aclaparadora del sol de migdia. «Al mantell i al costat portava es-crit aquest nom: Rei de reis, Senyor de se-nyors» (Ap 19.16).LGC 384.2

Davant la seva presència, els qui han re-butjat la misericòrdia de Déu estaran «pàllids i amb la cara descomposta;» el terror de la desesperació eterna s’apoderarà d’ells. «A tots se’ls fon el cor, els flaquegen els genolls, [...] es tornen blancs com la cera» (Jr 30.6; Na 2.11) . Els justos cridaran tremolant: «Qui po-drà estar ferm?” Els àngels aturaran el seu cant i seguirà un moment de silenci esglaiador. Aleshores se sentirà la veu de Jesús, dient: «En teniu prou amb la meva gràcia”. Les cares dels justos s’il·luminaran, i l’alegria omplirà tots els cors. Els àngels entonaran una melodia més elevada, i tornaran a cantar en apropar-se encara més a la terra.LGC 384.3

El Rei de reis descendirà del núvol enmig de flames de foc. El cel es recolirràl com un llibre que s’enrotlla, la terra tremolarà davant la seva presència, i les muntanyes i les illes es mouran. «Ve el nostre Déu, i no callarà. Un foc devorador li va al davant, al voltant d’ell es congria la tempesta. De dalt estant convoca cel i terra al judici del seu poble” (Sl 50.3,4).LGC 384.4

Els reis de la terra, els magnats, els gene-rals dels exèrcits, els rics, els poderosos, els esclaus i els lliures van amagar-se a les coves i a les roques de les muntanyes. Tots ells deien a les muntanyes i a les roques: «Caieu damunt nostre i amagueu-nos de la mirada d’aquell qui seu al tron, protegiu-nos de la indignació de l’Anyell. El dia terrible de la seva indignació ja ha arribat, i ningú no serà capaç de resistir”.( Ap 6.15-17).LGC 384.5

S’acabarà la befa. Callaran els llavis men-tiders. Els sorolls d’armes i el tumult de la lluita, «que sotraguejaven la terra i els mantells rebolcats en la sang» (Is 9:4), s’hauran acabat. Ara només s’escoltaran veus d’oració, plors i lamentacions. De les boques que poc abans es mofaven en surt un crit: «El dia ter-rible de la seva indignació ja ha arribat, i ningú no serà capaç de resistir». Els malvats de-manaran a les roques de les muntanyes que els enterrin abans de veure la cara d’aquell que han menyspreat i rebutjat.LGC 384.6

Coneixen aquesta veu que fins i tot els morts senten. Quantes vegades les seves ten-dres i gemegoses modulacions no els han cridat al penediment! Quantes vegades no l’han sentida en les commovedores exhortaci-ons d’un amic, d’un germà, del Redemptor! Per als qui rebutjaren la seva gràcia, cap altra veu podia estar tan plena de condemna ni tan carregada d’acusacions, com aquella que tan sovint exhortà amb aquestes paraules: «Convertiu-vos, deixeu de seguir els mals ca-mins! Per què heu de voler morir?» (Ez 33.11) . Tant de bo que per ells només fos la veu d’un estrany! Diu Jesús: «Jo cridava i heu fet el sord, estenia la mà i no heu parat aten-ció: tant se us dóna, dels meus consells, i no feu cas de la meva exhortació» (Pr 1.24,25). Aquesta veu despertarà records que ells vol-dran esborrar d’avisos menyspreats, invitaci-ons rebutjades i privilegis desdenyats.LGC 385.1

Allà hi haurà els que es mofaren de Crist en la seva humiliació. Senten com en les seves ments retrunyen amb poder penetrant les paraules de l’home de dolors, quan, conjurat pel gran sacerdot, declarà solemnement: «Des d’ara veureu el Fill de l’home assegut a la dreta del Totpoderós i venint sobres els núvols del cel”. (Mt 26.64). Ara el veuran en la seva glòria, i encara l’hauran de veure assegut a la dreta del tron.LGC 385.2

Aquells que ridiculitzaren l’afirmació que era el Fill de Déu ara callaran. Entre ells hi trobem l’altiu Herodes que es rigué del seu títol reial i ordenà als soldats burletes que el coronessin. També hi haurà aquells homes que s’inclinaren davant d’ell amb burles i blasfèmia després que amb les seves mans malvades posaren el mantell grana sobre el seu cos, la corona d’espines sobre el seu sagrat cap i un ceptre burlesc en la seva mà piadosa. Els homes que colpejaren i escopiren el Príncep de la vida, ara intentaran evitar la seva mirada penetrant alhora que voldran fugir de la glòria aclaparadora de la seva presència. Els qui perforaren amb claus les seves mans i els seus peus, els soldats que travessaren el seu costat, consideraran aquests senyals amb terror i penediments.LGC 385.3

Els sacerdots i els escribes recordaran els esdeveniments del Calvari amb claredat ater-ridora. Plens d’horror recordaran com, movent els caps en exaltació satànica, exclamaren: «Ell que va salvar-ne d’altres, a si mateix no es pot salvar! Es rei d’Israel: que baixi ara de la creu i creurem en ell! Ha confiat en Déu: que l’alliberi ara, si tant l’estima!” (Mt 27.42,43).LGC 385.4

Recordaran vivament la paràbola dels parcers que es negaren a donar al Senyor el fruit de la vinya, que maltractaren els seus servents i mataren el seu fill. També recorda-ran la sentència que ells mateixos pronuncia-ren: «El Senyor de la vinya “destruirà als do-lents miserablement”». En el pecat i càstig d’aquells homes infidels els sacerdots i els escribes hi veuran el seu propi comportament i la sort que mereixen. Llavors se sentirà un crit d’agonia mortal. Més fort que els crits: «Crucifiqueu-lo, crucifiqueu-lo!», que ressonaren per tots els carrers de Jerusalem, esclatarà el clamor terrible i desesperat: «Es el Fill de Déu! Es el veritable Messies!». In-tentaran fugir de la presència del Rei de reis. Inútilment, intentaran ocultar-se en les pro-fundes cavernes de la terra esquerdada per la commoció dels elements.LGC 385.5

En la vida de tots els qui rebutgen la ve-ritat, hi ha moments en què es desperta la consciència, en què la memòria evoca el re-cord aterridor d’una vida hipòcrita, i l’ànima se sent turmentada amb retrets vans. ¿Però què és tot això comparat amb el remordi ment que es viurà aquell dia quan «us agafi el pànic com un temporal,” quan «la desgràcia us envesteixi com una tempesta»? (Pr 1.27). Els qui haurien volgut acabar amb la vida de Crist i del seu poble fidel, ara seran testimonis de la glòria que reposa sobre ells. Enmig del seu terror escoltaran les veus dels sants que exclamaran en alegria unànime: «Aquí teniu el vostre Déu! Havíem posat en ell l’esperança, i ens ha alliberat!» (Is 25.9).LGC 385.6

Entre les oscil·lacions de la terra, les fla-marades dels llampecs i l’estrèpit dels trons, el Fill de Déu cridarà a la vida els sants adormits. Dirigirà una mirada a la tomba dels justos, i alçant les mans al cel, exclamarà: «Desperteu, desperteu, desperteu, els qui dormiu a la pols, i aixequeu-vos!” Per tota la terra, els morts sentiran aquesta veu; i els qui l’escoltin viuran. I tota la terra repercutirà sota les petjades de la multitud extraordinària de totes les nacions, tribus, llengües i pobles. De la presó de la mort en sortirà revestida de glòria immortal cridant: «Oh mort, on és la teva victòria? On és ara, oh mort, el teu fibló?» (1 Co 15.55). I els justos vius i els sants ressuscitats uniran les veus en un alegre i llarg crit de victòria.LGC 386.1

Tots sortiran de les tombes amb la matei-xa mida que quan hi foren dipositats. La talla d’Adam, que es troba entre la multitud res-suscitada, serà superba i les seves formes, majestuoses, tenen una aparença poc inferior a la del Fill de Déu. Presentarà un contrast pronunciat amb els homes de les generacions posteriors; es veurà clarament la gran degeneració de la raça humana. Però tots s’alçaran amb la frescor i el vigor de l’eterna joventut. Al començament, l’home fou creat a semblança de Déu, no només en caràcter, sinó també en forma i característiques. El pecat alterà la imatge divina i gairebé la va fer desaparèixer. Però Crist tornà per restaurar el que s’havia perdut. Ell canviarà els nostres cossos i modes vils pel seu cos gloriós. La forLGC 386.2

ma mortal i corruptible, desproveïda de gràcia, tacada en altres temps pel pecat, es tornarà perfecta, bella i immortal. Totes les imperfeccions i deformitats seran abandona-des al sepulcre. Reintegrats en el seu dret a l’arbre de la vida, a l’Edèn, perdut des de fa tant de temps, “creixeran” fins a aconseguir l’alçada perfecta de la raça humana en la seva glòria primitiva. Els últims senyals de la maledicció del pecat seran eliminats, i els fi-dels deixebles de Crist apareixeran en «la seva bellesa del Senyor el nostre Déu,» i la seva ment, la seva ànima i i el seu cos reflectiran la imatge perfecta del seu Senyor. Oh meravellosa redempció! Tan descrita i espe-rada, contemplada amb anticipació febril, però mai entesa a la perfecció.LGC 386.3

Els justos vius seran canviats «en un mo-ment, en un tancar i obrir d’ulls» A la veu de Déu seran glorificats; ara seran fets immortals i es reuniran amb els sants ressuscitats per trobar-se amb el seu Senyor a l’aire. Els àngels «uniran els seus elegits dels quatre vents, d’un extrem del cel a l’altre.» Els sants àngels portaran nens petits als braços de les seves mares. Amics, a qui la mort havia separat durant molt de temps, es reuniran per no separar-se mai més, i amb cants de goig puja-ran plegats a la ciutat de Déu.LGC 386.4

A banda i banda del carro de núvols hi ha ales, i a sota rodes vives; i mentre el carro ascendeix, les rodes exclamen: «Sant». I el grup d’àngels crida: «Sant, sant, sant el Se-nyor, el Totpoderós”. I els redimits exclama-ran: «Al·leluia!” mentre el carro avança cap a la Nova Jerusalem.LGC 386.5

Abans d’entrar a la ciutat de Déu, el Salvador explicarà als seus deixebles els emblemes de la victòria i els cobrirà amb les insígnies de la seva dignitat reial. Les hosts resplendents se situaran en forma de quadrat buit entorn del seu Rei, l’alçada del qual sobrepassa molt la dels sants i els àngels, alhora que el seu rostre irradia amor benigne sobre ells. D’un extrem a l’altre de les innombrables hosts dels redimits totes les mirades es fixen en ell, tots els ulls observen la glòria d’Aquell l’aspecte del qual fou desfigurat «més que el de qualsevol home, i la seva forma més que la dels fills d’Adam.” Sobre els caps dels ven-cedors, Jesús amb la seva mà dreta col·locarà la corona de la glòria. Hi haurà una corona per a cadascú amb «un nou nom” inscrit (Ap 2.17) , i la inscripció, «Que Déu sigui santifi-cat”. A tots els posarà a la mà la palma de la victòria i l’arpa brillant. Aleshores, mentre els àngels directors doninn la nota, totes les mans tocaran amb habilitat les cordes de l’arpa i produiran una música dolça d’acords rics i melodiosos. L’harmoniosa melodia estremirà tots els cors, i totes les veus s’elevaran en lloances d’agraïment. «Ell ens estima i ens ha alliberat dels nostres pecats amb la seva sang, i ha fet de nosaltres una casa reial, uns sacer-dots dedicats a Déu, el seu Pare. A ell sigui donada la glòria i el poder pels segles dels segles» (Ap 1.5,6).LGC 386.6

La ciutat santa serà davant de la multitud de redimits. Jesús obrirà de bat a bat les portes de perla, i entraran les nacions que guardaren la veritat. Allà contemplaran el paradís de Déu, la llar d’Adam en la seva innocència. Llavors se sentirà aquella veu, més harmoni-osa que qualsevol música que mai hagi acari-ciat l’oïda humana, dient: «Les vostres cuites s’han acabat.” «Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Reialme que ell us tenia preparat des de la creació del món”.LGC 387.1

Aleshores es complirà l’oració del Salva-dor pels seus deixebles: «Pare, vull que els qui m’has confiat estiguin amb mi allà on jo estic i vegin la meva glòria» (Jn 17.24). «Irreprensibles i plens de goig a la seva presència de la seva glòria» (Jud 24), Crist els presenta al Pare dient: «Heu-nos ací, jo i els qui em vas confiar!» «He vetllat per ells i no se n’ha per-dut ni un de sol” (Jn 17.12) Oh meravelles de l’amor redemptor! Quin èxtasi aquell, quan elLGC 387.2

Pare etern, en veure els redimits veurà la seva imatge, ja desterrada de la discòrdia del pecat i eliminades les seves taques, quan el que és humà tornarà a estar en harmonia amb el que és diví!LGC 387.3

Amb amor inexpressable, Jesús admetrà els seus fidels en el goig del seu Senyor. El Salvador fruirà en veure al regne de glòria les ànimes que foren salvades per la seva agonia i humiliació. I en contemplar entre els ben-vinguts aquells que guanyaren per a Crist amb les seves oracions, els seus treballs i els seus sacrificis d’amor, els redimits participaran d’aquest goig. En reunir-se entorn del gran tron blanc, una alegria extrema omplirà els seus cors quan vegin aquells que han conquistat per a Crist, i vegin que un en guanyà d’altres, i aquests d’altres més, per ésser tots conduïts al port de repòs on dipositaran les seves corones als peus de Jesús i el lloaran durant els segles sense fi de l’eternitat.LGC 387.4

Quan es donarà la benvinguda als redi-mits a la ciutat de Déu, un crit triomfant d’ad-miració omplirà l’espai. Els dos Adams seran a punt de trobar-se. El Fill de Déu, dempeus amb els braços estesos, rebrà el pare de la nostra raça, l’ésser que ell creà, que pecà contra el seu Creador i pel pecat del qual el Salvador porta els senyals de la crucifixió. En distingir Adam els terribles senyals dels claus, no es llançarà als braços del seu Senyor, sinó que s’agenollarà humilment als seus peus, exclamant: «Digne és l’Anyell que fou dego-llat». El Salvador l’aixecarà amb tendresa, i l’invitarà a contemplar novament la morada edènica de la qual ha estat desterrat durant tant de temps.LGC 387.5

Després de la seva expulsió de l’Edèn, la vida d’Adam a la terra estava plena de dolors. Les fulles marcides, les víctimes ofertes en sacrifici, les nafres de la natura i les taques en la puresa de l’home li recordaven el seu pecat. Quan s’adonà que la iniquitat s’estenia i, en resposta als advertiments, se’l culpà de ser la causa del pecat, quedà aclaparat pel pes d’una terrible agonia de penediment. Amb paciència i humilitat suportà, gairebé mil anys, el càstig de la seva transgressió. Es penedí sincerament del seu pecat, confià en els mèrits del Salvador promès, i morí en l’esperança de la resurrecció. El Fill de Déu esmenà la culpa i la caiguda de l’home i gràcies a l’obra de propiciació Adam serà restablert a la seva primera sobirania.LGC 387.6

Transportat per l’alegria, contemplarà els arbres que una vegada foren la seva delícia, els mateixos arbres dels quals recollí els fruits en els dies de la seva innocència i goig. Veurà les vinyes que ell mateix cultivà, les flors que aleshores desitjava mimar. La seva ment copsarà la realitat de l’escena; comprendrà que és l’Edèn restaurat, més bell ara que quan ell en fou expulsat. El Salvador el portarà a l’arbre de la vida, n’agafarà el fruit gloriós i l’hi oferirà perquè en mengi. Adam mirarà al seu voltant i veurà la multitud dels redimits de la seva família al paradís de Déu. Aleshores llançarà la seva brillant corona als peus de Jesús, i caient sobre el seu pit, abraçarà el Redemptor. Llavors tocarà l’arpa d’or, i a les voltes del cel ressonarà la cançó triomfant: «Digne, digne, digne és l’Anyell que fou immolat, i viu novament!” La família d’Adam repetirà els acords i col·locarà les seves corones als peus del Salvador, inclinant-se davant d’ell en adoració.LGC 388.1

Els àngels que presenciaran aquesta reu-nió són els que ploraren per la caiguda d’Adam i s’alegraren quan Jesús, després de la seva resurrecció, ascendí al cel després d’haver obert el sepulcre per a tots aquells que creguessin en el seu nom. Ara contemplaran el compliment de l’obra de redempció i uniran les seves veus en un cant de lloança.LGC 388.2

Davant del tron, sobre el mar de cristall, aquell mar de vidre que sembla barrejat amb foc, perquè resplendeix amb la glòria de Déu, s’ha reunit la companyia dels que sortiren victoriosos «de la bèstia, de la seva estàtua i de la xifra del seu nom.» Els cent quaranta-quatre mil que foren redimits d’entre els homes estaran dempeus, amb l’Anyell, a la muntanya de Sió, «tenint les arpes de Déu.» Se sentirà una veu, com el bramul de les onades, com el retruny d’un gran tro, «era una veu semblant al cant dels qui s’acompanyen amb la cítara.” Cantaran «un càntic nou” davant del tron, un càntic que ningú pot entendre fora dels cent quaranta-quatre mil. Es el càntic de Moisès i de l’Anyell, un cant d’alliberació. Ningú, tret dels cent quaranta-quatre mil pot aprendre aquest càntic, ja que és el càntic de la seva experiència, una experiència que cap altre companyia no ha conegut mai. «Segueixen l’Anyell arreu on va.” Havent es-tat traspassats de la terra, d’entre els vius, són comptats com a «primícies per a Déu i per a l’Anyell» (Ap 15.2,3; 14.1-5). «Aquests són els qui vénen de la gran tribulació;” han passat pel temps d’angoixa que mai ha estat des que hi ha hagut nació; han sentit l’angoixa del temps d’aflicció de Jacob; han estat sense intercessor durant el vessament final dels ju-dicis de Déu. Però han estat alliberats, perquè «han rentat els seus vestits amb la sang de l’Anyell i han quedat blancs.” «A les seves boques no s’ha trobat cap engany: estan sense màcula» davant de Déu. «Per això estan davant el tron de Déu donant-li culte nit i dia dins el seu temple. El qui seu al seu tron els farà viure en el seu tabernacle.” Han vist la terra destruïda per la fam i la pestilència, el sol que tenia el poder de cremar els homes amb una calor abrusadora, i ells mateixos han suportat patiments, fam i set. Però «mai més no passaran fam ni set, ni els farà mal el sol ni la xardor, perquè l’Anyell que està en el tron els pasturarà i els conduirà a les fonts d’aigua viva. I Déu eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls» (Ap 7.14-17).LGC 388.3

En totes les èpoques, els elegits del Salvador han estat educats i disciplinats a l’escola de la prova. A la terra caminaren per senders estrets i foren purificats al forn de l’aflicció. Per causa de Jesús patiren oposició, odi i ca-lumnies. El seguiren a través de lluites dolo-roses, es negaren a si mateixos i experimenta-ren amargs desenganys. Per la seva pròpia dolorosa experiència conegueren els mals del pecat, el seu poder, la culpabilitat que com-porta i la seva maledicció, i el miren horrorit-zats. En adonar-se de la magnitud del sacrifici fet per guarir-los, se senten humiliats i els seus cors s’omplen d’una gratitud i una lloança que no poden apreciar els qui mai caigueren. Estimaran molt perquè se’ls haurà perdonat molt. Havent participat dels patiments de Crist, estaran en condició de participar de la seva glòria.LGC 389.1

Els hereus de Déu hauran vingut de golfes, cabanyes, presons, cadafals, muntanyes, deserts, coves de la terra i de les cavernes del mar. A la terra foren «pobres, angoixats i mal-tractats.” Milions baixaren a la tomba carre-gats d’infàmia, perquè es negaren completa-ment a cedir a les pretensions enganyoses de Satanàs. Els tribunals humans els sentenciaren com als més vils criminals. Però ara «Déu és el jutge” (Sl 50.6). Ara s’invertiran les decisions de la terra. «Esborrarà la humiliació del seu poble” (Is 25.8).«Els diran Poble sant, Redimits del Senyor.” Ell ha disposat «posar una diadema en lloc de cendra, [...] a donar-los perfums de festa en lloc de penes, vestits triomfals en lloc del desconsol” (Is 62.12; 61.3). Ja no seran dèbils, afligits, dispersos i oprimits. D’ara en endavant estaran sempre amb el Senyor. Estan davant del tron, més ben vestits que mai ho estigueren els personatges més honorats de la terra. Estan coronats amb diademes més glorioses que les que mai portaren els monarques de la terra. Els dies de patiment i de plors hauran passat per sempre més. El Rei de glòria eixugarà les llàgrimes de tots els rostres; tota causa de dolor serà apartada. Mentre mouen les palmes,LGC 389.2

entonaran un cant de lloança, clar, dolç i har-moniós; totes les veus s’uniran a la melodia, fins que entre les voltes del cel ressonarà el clamor: «La salvació ve del nostre Déu, que seu al tron, i de l’Anyell». I tots els habitants de cel respondran: «Amén. Lloança, glòria, saviesa, acció de gràcies, honor, poder i força al nostre Déu pels segles dels segles» (Ap 7.10,12).LGC 389.3

En aquesta vida, tot just podem començar a entendre el meravellós tema de la redempció. Amb la nostra finita comprensió podem considerar seriosament la vergonya i la glòria, la vida i la mort, la justícia i la misericòrdia que la creu ha unit; però ni amb la major tensió de les nostres facultats mentals arribem a entendre tot el seu significat. La llargada i amplada, la profunditat i l’alçada de l’amor del Redemptor es comprenen tan sols confusament. El pla de la redempció no s’en-tendrà completament ni tan sols quan els rescatats vegin com seran vistos ells mateixos i coneguin com seran coneguts. Però a través de les èpoques sense fi, les noves veritats es desplegaran contínuament davant la ment admirada i delectada. Encara que les aflicci-ons, les penes i les temptacions terrenals s’ha-gin acabat, i encara que n’hagi estat suprimida la causa, el poble de Déu sempre tindrà un coneixement clar i intel·ligent del que costà la seva salvació.LGC 389.4

La creu de Crist serà la ciència i el cant dels redimits durant tota l’eternitat. En el Crist glorificat, contemplaran el Crist crucificat. Mai oblidaran Aquell el poder del qual creà els móns innombrables i els sosté a través de la grandesa de l’espai, l’Estimat de Déu, la Majestat del cel, Aquell a qui els querubins i els serafins resplendents desitgen adorar, que s’humilià per aixecar l’home caigut, que portà la culpa i l’oprobi del pecat i sentí l’ocultació del rostre del seu Pare, fins a l’extrem que la maledicció del món perdut esquinçà el seu cor i li arrencà la vida a la creu del Calvari. El fet que el Creador de tots els móns, l’àrbitre de tots els destins, deixés la seva glòria i s’humiliés per amor a l’home despertarà eternament l’admiració i l’adoració de l’univers. Quan les nacions dels salvats mirin el seu Redemptor i vegin que la glòria eterna del Pare brilla en el seu rostre; quan contemplin el seu tron, que és des de l’eternitat fins a l’eternitat, i coneguin que el seu regne no tindrà final, cantaran amb goig: «Digne, digne, digne és l’Anyell que fou immolat, i ens ha redimit per a Déu amb la seva pròpia sang tan preuada!”LGC 389.5

El misteri de la creu explica tots els altres misteris. En la llum que irradia el Calvari, els atributs de Déu que ens havien omplert de por i de dolor apareixen bells i atractius. Es veu que la misericòrdia, la compassió i l’amor paternal s’uneixen a la santeLGC 390.1

dat, la justícia i el poder. Al mateix temps que contemplem la majestat del seu tron, tan gran i elevat, veiem el seu caràcter en les manifestacions misericordioses i comprenem, com mai abans, el significat del títol commovedor: «Pare nostre”.LGC 390.2

Es veurà que Aquell que és infinit en sa-viesa no hauria pogut idear altre pla per sal-var-nos que el del sacrifici del seu Fill. La compensació d’aquest sacrifici serà el goig de poblar la terra amb éssers rescatats, sants, feliços i immortals. El resultat de la lluita del Salvador contra els poders de les tenebres serà alegria per als redimits, la qual contribuirà a la glòria de Déu per tota l’eternitat. I aquest és el valor de l’ànima, que el Pare estarà satisfet amb el preu pagat; i Crist mateix, en considerar els resultats del seu gran sacrifici, també ho estarà.LGC 390.3