Capítol 34 - Ens poden parlar els morts?

*****

EL MINISTERI dels sants àngels, tal i com es presenta a les Escriptures, és una de les veritats reconfortants i preuades per tots els seguidors de Crist. Però l’ensenyança de la Bíblia en quant a aquest punt s’ha ofuscat I pervertit pels errors de la teologia popular. La doctrina de la immortalitat natural, manllev da en un principi de la filosofia pagana i incorporada a la fe cristiana en els temps tenebrosos de la gran apostasia, ha substituït la veritat, que tan clarament es mostra a les Escriptures, que «els morts no saben res.» Multituds de persones han arribat a creure que els esperits dels morts són els «esperits ministradors, enviats per fer el servei en favor dels que han d’heretar la salvació.” I això malgrat el testimoni de les Santes Escriptures respecte de l’existència dels àngels celestials i la relació que ells tenen amb la història humana des d’abans de la mort de qualsevol home.LGC 329.1

La doctrina que l’home queda conscient en la mort, i especialment la creença que els esperits dels morts tornen per servir els vius, preparà el camí per l’espiritisme modern. Si els morts són admesos a la presència de Déu i dels sants àngels, i tenen el privilegi de posseir coneixements que superen de llarg els que posseïen anteriorment, per què no haurien de tornar a la terra per il·luminar i il·lustrar els vius? Si, com ensenyen els teòlegsLGC 329.2

populars, els esperits dels morts ronden els seus amics a la terra, per què no se’ls hauria de permetre comunicar-se amb ells per prevenir-los del mal o consolar-los en les seves penes? Els que creuen en l’estat conscient dels morts, ¿com podran rebutjar el que els ve com una llum divina comunicada per esperits glorificats? Aquesta és una comunicació considerada sagrada que Satanàs utilitza per complir els seus propòsits. Els àngels caiguts que executen les seves ordres es presenten com missatgers del món dels esperits. Al mateix temps que el príncep del mal assegura que posa en contacte els vius amb els morts, també exerceix la seva influència fascinadora sobre les seves ments.LGC 329.3

Satanàs pot evocar davant dels homes l’aparença dels seus amics morts. La imitació és perfecta; els trets familiars, les paraules i el to són reproduïts amb una exactitud merave-llosa. Moltes persones es consolen amb la seguretat que els seus éssers estimats estan gaudint de les delícies del cel, i sense sospitar de cap perill, paren atenció a «esperits seduc-tors, i a ensenyances de dimonis.»LGC 329.4

Quan Satanàs ha fet creure a aquestes persones que els morts de fet tornen a comu-nicar-se amb elles, fa aparèixer éssers humans que moriren sense preparació. Aquests asseguren que són feliços al cel, i que allà ocupen llocs elevats, i així es propaga l’error que no es fa cap diferència entre els justos i els malvats. Aquests suposats visitants del món dels esperits presenten avisos i advertències que resulten ser exactes. Després de guanyar-se la confiança, presenten doctrines que, de fet, destrueixen la fe en les Santes Escriptures. Aparentant un profund interès pel benestar dels seus amics a la terra, insinuen els errors més perillosos. El fet que diguin algunes veritats i a vegades puguin anunciar esdeveniments dóna als seus testimonis una aparença de veracitat; i les seves falses ense-nyances són acceptades per les multituds amb tanta diligència i cregudes tan a cegues com si es tractés de les veritats més sagrades de la Bíblia. Es rebutja la llei de Déu, es menysprea l’Esperit de gràcia i es considera la sang de l’aliança com una cosa profana. Els esperits neguen la divinitat de Crist i fins i tot posen el Creador al seu mateix nivell. Sota d’aquesta nova disfressa el gran rebel prossegueix la seva lluita contra Déu, començada al cel i continuada a la terra durant gairebé sis mil anys.LGC 329.5

Molts intenten explicar les manifestacions espiritistes atribuint-les completament al frau i al joc de mans de les mèdiums. Però, si bé és cert que moltes vegades s’han fet passar enganys per vertaderes manifestacions, no deixa d’haver-hi també manifestacions de poder sobrenatural. Les crides misterioses amb què començà l’espiritisme modern no foren resultat de l’engany o de l’astúcia humana, sinó obra directa dels àngels malvats, que introduïren així un dels enganys més eficaços per a la destrucció de les ànimes. Molts cauran en la trampa de la creença que l’espiritisme és tan sols una impostura humana; però quan se’ls posi en presència de manifestacions el caràcter sobrenatural de les quals no puguin negar, seran seduïts i obligats a acceptar-les com una revelació del gran poder de Déu.LGC 330.1

Aquestes persones no tenen en compte el testimoni de les Santes Escriptures respecte dels miracles de Satanàs i els seus agents. Només l’ajuda de Satanàs permeté que els mags del faraó poguessin imitar l’acció de Déu. Pau declara que abans de la segona vin-guda de Crist hi haurà manifestacions similars del poder satànic. La vinguda del Senyor ha de ser precedida per «l’acció de Satanàs, amb gran demostració de força, amb senyals i prodigis de mentida, i amb tota sèrie d’en-ganys» (2 Te 2.9,10; FBC). L’apòstol Joan, en descriure el poder miraculós que s’ha de donar a conèixer en els darrers dies, declara: «Obra grans prodigis, fins a fer ploure a la terra foc del cel en presència de tothom; enganya els habitants de la terra amb aquests prodigis que li ha estat permès de fer” (Ap 13.13,14) . El que es prediu aquí no és una simple impostura. Els homes són enganyats pels miracles que els agents de Satanàs no només pretendran fer, sinó que tindran poder per realitzar de veritat.LGC 330.2

El príncep de les tenebres, que durant tant de temps ha estat emprant els poders de la seva intel·ligència superior en l’obra de l’engany, adapta humilment les temptacions als homes de totes les classes i condicions. Presenta l’espiritisme a les persones cultes i refinades sota els seus aspectes més subtils i intel·lectuals i així aconsegueix atreure’n molts a les seves xarxes. La saviesa que co-munica l’espiritisme és la que descriu l’apòstol Jaume, que «no ve de dalt, sinó de la terra, de les passions, dels dimonis” (Jm 3.15). Tan-mateix, el gran seductor ho oculta quan més li convé ocultar-ho per dur a terme els seus propòsits. Aquell que pogué revestir-se amb la brillantor dels serafins celestials per aparèixer davant Crist i temptar-lo en el desert també sol presentar-se als homes de la manera més atractiva, com si fos un àngel de llum. Apel·la a la raó per la presentació de temes elevats; complau els sentits amb escenes que captiven i conquisten els afectes per mitjà d’imatges eloqüents d’amor i caritat. Excita la imaginació en sublims vols i indueix els homes a enorgullir-se tant de la seva pròpia saviesa, que en el fons del seu cor menyspreen el Déu etern. Aquest ésser poderós, que pogué transportar el Redemptor del món a una altíssima muntanya i posar davant la seva vista tots els regnes i la glòria de la terra, pre-sentarà les seves temptacions als homes i per-vertirà els sentits de tots els qui no estiguin protegits pel poder diví.LGC 330.3

Satanàs sedueix els homes avui com se-duí Eva a l’Edèn, per mitjà de l’adulació, do-nant-los el desig de coneixements prohibits i despertant en ells l’ambició d’exaltar-se a si mateixos. Fou alimentant aquests mals com caigué ell mateix, i per ells intenta portar la ruïna als homes. «Serieu igual com déus”, de-clara, «coneixeríeu el bé i el mal” (Gn 3.5). L’espiritisme ensenya «que l’home és un ésser de progrés; que el seu destí consisteix en pro-gressar des del seu naixement, fins i tot cap a l’eternitat, cap a la divinitat.» I a més que «cada intel·ligència es jutjarà a si mateixa i no serà jutjada per una altra.» «El judici serà just, perquè serà el judici que un faci de si mateix. [...] El tron està dins vostre.” Un professor espiritista, quan “la consciència espiritual” es despertà en ell, digué: «Tots els meus semblants eren semidéus no caiguts”. I un altre diu: «Tot ésser just i perfecte és Crist».LGC 331.1

Així, al lloc de la justícia i la perfecció del Déu infinit que és el vertader objecte de l’adoració, en lloc de la justícia perfecta de la llei que és el vertader model de la perfecció humana, Satanàs ha col·locat la naturalesa pecadora de l’home subjecte a l’error com l’únic objecte d’adoració i l’única regla de ju-dici o model del caràcter. Això no és progrés, sinó retrocés.LGC 331.2

Hi ha una llei de la naturalesa intel·lectual i espiritual segons la qual modifiquem el nostre ésser mitjançant la contemplació. La intel·ligència s’adapta gradualment als temes que pot tractar. S’assimila el que se sol estimar i reverenciar. Mai l’home s’elevarà a major altura que a la de la idea que tingui de la puresa, la bondat o la veritat. Si es considera a si mateix com l’ideal més sublim, mai arribarà a res més exaltat. Ben al contrari, cada vegada caurà més avall. Només la gràcia de Déu té poder per exaltar l’home. Si depèn dels seus propis recursos, el seu comportament empitjorarà inevitablement.LGC 331.3

Als qui són indulgents amb ells mateixos, als amics del plaer, als sensuals, l’espiritisme es presenta sota una disfressa menys subtil que quan es presenta a la gent més refinada i intel·lectual. En les seves formes grolleres, aquells troben el que està en harmonia amb les seves inclinacions. Satanàs estudia tots els indicis de la fragilitat humana, nota els pecats que cada home està inclinat a cometre, i ales-hores té cura que no faltin ocasions perquè les tendències vers el mal se satisfacin. Tempta els homes perquè s’excedeixin en coses que són legítimes en si mateixes, a fi que la intemperància debiliti les seves forces físiques i les seves energies mentals i morals. Ha destruït i destrueix milers de persones per la satisfacció de les passions, embrutint així la naturalesa humana. I per completar la seva obra, declara per mitjà dels esperits, que «el veritable coneixement col·loca els homes per sobre de tota llei;” que «sigui el que sigui, és bo;” que «Déu no condemna;” i que «tots els pecats que es cometen són innocents.» Quan la gent és induïda a creure que el desig és llei suprema, que la llibertat és llicència i que l’home només és responsable davant de si mateix, ¿qui pot estranyar-se que la corrupció i la depravació abundin per tot arreu? Les multituds accepten amb bona gana les ense-nyances que els donen llibertat per obeir els impulsos carnals. Es dóna llibertat a la luxúria i l’home perd l’imperi sobre si mateix; les facultats de l’esperit i de l’ànima són sotme ses a les més bestials propensions, i Satanàs pren alegrement en les seves xarxes a milers de persones que professen ser seguidors de Crist.LGC 331.4

Però que ningú no es deixi al·lucinar per les pretensions enganyoses de l’espiritisme. Déu ha donat als homes llum suficient perquè puguin descobrir la trampa. Com ja hem vist, la teoria que constitueix l’autèntic fonament de l’espiritisme està en contraposició amb les declaracions més clares de les Santes Escriptures. La Bíblia declara que els morts no saben res, que els seus pensaments ja han mort; que no tenen cap missió en res que es faci sota el sol; no saben res de l’alegria ni del dolor d’aquells que estimaven més a la terra.LGC 332.1

A més, Déu ha prohibit expressament tota pretensió de comunicació amb els esperits dels morts. En el temps dels hebreus hi havia una classe de persones que pretenien, com ho fa els espiritistes avui en dia, mantenir comunicació amb els morts. Però la Bíblia declara que els “esperits”, com se solia ano-menar els visitants d’altres móns, són «esperits de dimonis” (compareu Nm 25.1-3; Sl 106.28; 1 Co 10.20; Ap 16.14; Lv 20.6). El costum de tractar amb esperits o endevins fou declarat abominació per al Senyor i era prohibit solemnement sota pena de mort (Lv 19.31; 20.27). Fins i tot el nom de bruixeria és objecte de menyspreu actualment. L’afir-mació que els homes poden tenir comunicació amb esperits dolents és considerada com una faula de l’edat mitjana. Però l’espiritisme, que compta amb centenars de milers i fins i tot amb milions de seguidors, que ha fet camí entre les societats científiques, que ha envaït esglésies i que ha estat acollit amb favor entre els cossos legislatius i en les corts reials, aquest engany colossal, no és més que la reaparició sota una nova disfressa de la bruixeria condemnada en l’antiguitat.LGC 332.2

Encara que no hi hagués altra evidència del caràcter real de l’espiritisme, els cristians en tindrien prou amb el fet que els esperits no fan cap diferència entre el que és just i el que és pecat, entre el més noble i pur dels apòstols de Crist i els més degradats servidors de Sata-nàs. En representar l’home més vil com si es-tigués altament exaltat en el cel, és com si Satanàs declarés al món: «No importa com sigueu de malvats; no importa si creieu o no en Déu i la Bíblia. Viviu com desitgeu, que el cel és la vostra llar”. Els mestres espiritistes declaren virtualment: «Ell mira amb bons ulls els qui fan el mal i es complau en gent d’aquesta mena. O també quan pregunteu: “On és el Déu que fa justícia?”» (Ml 2.17). La Paraula de Déu diu: «Ai dels qui tenen el mal per bé, i el bé per mal! Canvien la tenebra en llum, i la llum en tenebra!» (Is 5.20).LGC 332.3

Aquests esperits mentiders representen els apòstols de manera que contradiuen el que escriviren sota la inspiració de l’Esperit Sant durant la seva estada a la terra. Neguen l’origen diví de la Bíblia, anul·len així el fona-ment de l’esperança cristiana i apaguen la llum que revela el camí cap al cel. Satanàs intenta fer creure al món que la Bíblia és pura ficció o, com a molt, un llibre apropiat per a la infància de la raça, del que ara no se n’ha de fer gaire cas o oblidar-lo, perquè no està al dia. I per reemplaçar la Paraula de Déu aquest mateix Satanàs ofereix les seves manifestacions espiritistes. Es troben entera-ment sota la seva direcció i mitjançant elles pot fer creure el que vulgui al món. Posa en l’obscuritat precisament allà on li convé que n’hi hagi, el Llibre que l’ha de jutjar, a ell i els seus servents, i fa aparèixer el Salvador del món con un simple home. De la mateixa ma-nera que la guàrdia romana que vigilava la tomba de Jesús difongué la mentida que els sacerdots i els ancians insinuaren per negar la seva resurrecció, els qui creuen en les prés de procurar d’aquesta manera que la gent no vegi Jesús, demanen atenció als seus propis miracles, declarant que són molt superiors a les obres de Crist.LGC 332.4

És cert que l’espiritisme ara està canviant la seva forma i, passant un vel sobre alguns dels seus trets més repulsius i es revesteix d’una disfressa cristiana. Però fa molts anys que el públic coneix les seves declaracions des de la tribuna i a la premsa que revelen el seu veritable caràcter. Aquestes ensenyances no es poden negar ni ocultar.LGC 333.1

Fins i tot en la seva forma actual, lluny de ser més tolerable, l’espiritisme és en realitat més perillós que en el passat a causa de la major subtilesa del seu engany. Mentre fa mols anys atacava Crist i la Bíblia, ara “pro-fessa” que els accepta tots dos. Però la seva interpretació de la Bíblia està calculada per agradar al cor no regenerat alhora que anulla l’efecte de les seves veritats solemnes i vitals. Els espiritistes destaquen l’amor com si fos l’atribut principal de Déu, però el menyspreen fins convertir-lo en un sentimentalisme malaltís i fan poca distinció entre el bé i el mal. La justícia de Déu, la seva reprovació del pecat, les exigències de la seva santa llei, tot això es perd de vista. Ensenyen el poble per tal que miri el Decàleg com si fos lletra morta. Unes faules agradables i encantadores captiven els sentits i indueixen els homes a rebutjar la Bíblia com a fonament de la seva fe. Es nega a Crist igual que abans; però Sa-tanàs ha cegat tant els ulls de la gent que no és capaç de discernir l’engany.LGC 333.2

Poques són les persones que tenen un concepte just del poder enganyós de l’espiritisme i del perill que hi ha en caure sota la seva influència. Moltes persones juguen amb ell sense altre objecte que el de satisfer la seva curiositat. No hi creuen realment i s’omplirien d’horror només de pensar en abandonar-se al domini dels esperits. Però es decideixen a anar per terrenys prohibits, i el poderós destructor exerceix el seu poder sobre ells en contra de la seva voluntat. Però una vegada que els indueix a abandonar les seves intel·ligències al seu control, els manté captius. La seva pròpia força és incapaç de trencar l’encanteri seductor i embruixador. Només el poder de Déu atorgat en resposta a l’oració de fe fervent pot alliberar aquestes ànimes presoneres.LGC 333.3

Tots aquells que conserven i cultiven trets pecaminosos de caràcter, o que fomenten un pecat conegut, atrauen les temptacions de Satanàs. Se separen de Déu i de la protecció dels seus àngels, i quan el maligne para la seva xarxa davant d’ells queden indefensos i es converteixen en una presa fàcil. Aquells que es deixen portar pel seu poder no s’adonen d’on els portarà el seu destí. Però, quan ja els ha subjugat completament, el temptador els utilitzarà com agents per portar-ne d’altres a la ruïna.LGC 333.4

El profeta Isaïes diu: «I quan us diguin: “Consulteu els esperits i els endevins, que xiuxiuegen i murmuren. ¿És que un poble no ha de consultar els seus déus, i els morts per als vius?” A la llei i al testimoni! Si no parlen en aquest sentit, és que no els ha clarejat el dia” (Is 8.19, 20; B2000). Si els homes ha-guessin volgut rebre la veritat referent a la naturalesa de l’home i a l’estat dels morts tan clarament expressada en les Santes Escriptu-res, en les declaracions i les manifestacions de l’espiritisme reconeixerien l’obra de Satanàs amb poder i prodigis mentiders. Però en lloc de renunciar a la llibertat tan cara al cor pecaminós i als seus pecats favorits, la majo-ria d’homes tanca els ulls a la llum i segueix endavant sense tenir en compte les advertèn-cies alhora que Satanàs para els seus paranys al seu voltant i els converteix en la seva presa. «Perquè no han acollit l’amor a la veritat que els hauria salvat”, per tant «Déu els enviarà un poder que els extraviarà i els farà creure la mentida” (2 Te 2.10,11).LGC 333.5

Aquells que s’oposen a les ensenyances de l’espiritisme no només ataquen els homes, sinó també Satanàs i els seus àngels. Han co-mençat una lluita contra els principats, les potestats i les malícies espirituals dels aires. Satanàs no cedirà ni un sol tros de terreny mentre no sigui rebutjat pel poder de missat-gers celestials. El poble de Déu ha de fer front com ho feu el nostre Salvador, amb les paraules «diu l’Escriptura». Satanàs, avui com en temps de Crist, pot citar les Santes Escrip-tures i tornarà a pervertir-ne les ensenyances per sostenir els seus enganys. Els qui volen restar ferms en aquests temps de perill han de comprendre per si mateixos el testimoni de les Escriptures.LGC 334.1

Molts s’hauran d’enfrontar a esperits de dimonis que personificaran parents i amics estimats i que proclamaran les heretgies més perilloses. Aquests esperits apel·laran als sen-timents de simpatia més tendres i faran mira-cles amb el fi de sostenir les seves afirmaci-ons. Hem d’estar preparats per resistir-los amb la veritat bíblica que els morts no saben res i que els qui apareixen amb la seva aparença són esperits de dimonis.LGC 334.2

Tenim davant nostre «l’hora de la prova que és a punt de caure damunt tota la terra i els seus habitants” (Ap 3.10). Tots aquells la fe dels quals no es basi ferventment en la Pa-raula de Déu seran enganyats i vençuts. Sata-nàs «obra amb tots els artificis de la injustí-cia” per guanyar el control dels fills dels homes; i els seus enganys seguiran augmen-tant. Però només pot aconseguir els seus pro-pòsits quan els homes cedeixen voluntària-ment a les seves temptacions. Els que busquen sincerament el coneixement de la veritat, i s’esforcen en purificar les seves àni-mes mitjançant l’obediència, fent així el que poden per preparar-se per al conflicte, troba-ran una defensa segura en el Déu de la veritat. «Ja que has guardat amb constància la meva paraula, jo també et guardaré» (vers.10) és la promesa del Salvador. Aviat enviarà tots els àngels del cel per protegir el seu poble abans de permetre que una sola ànima que confiï en ell sigui vençuda per Satanàs.LGC 334.3

El profeta Isaïes ens mostra el terrible engany que seduirà els impius i farà es creguin segurs davant dels judicis de Déu: «Hem pactat amb la mort, hem fet aliança amb el país dels morts. Quan passi la riuada, no ens agafarà, perquè hem pres per refugi la menti-da, la falsedat per amagatall” (Is 28.15). En-tre les persones que es descriuen aquí hi ha els qui, en la seva impenitència i obstinació, es consolen amb la seguretat que no hi haurà càstig per al pecador, que tots els membres de la humanitat, per gran que sigui la seva corrupció, seran elevats cap al cel per esdeve-nir com àngels de Déu. Però n’hi ha d’altres que fan un pacte amb la mort i un conveni amb l’infern de manera molt més aparent. Són els que rebutgen les veritats que Déu donà com a defensa per als justos en el dia de tribulació i accepten el fals refugi que Satanàs ofereix en el seu lloc, o sigui les pretensions enganyoses de l’espiritisme.LGC 334.4

La ceguesa dels homes d’aquesta genera-ció és sorprenent. Milers de persones rebutgen la Paraula de Déu com si no mereixés fe, alhora que accepten amb tota confiança els enganys de Satanàs. Els escèptics i burletes denuncien el fanatisme dels qui lluiten per la fe dels profetes i dels apòstols i es diverteixen ridiculitzant les solemnes declaracions de les Santes Escriptures referides a Crist, al pla de salvació i a la retribució que espera als qui rebutgen la veritat. Fingeixen que senten llàs-tima per uns esperits tan estrets, dèbils i supersticiosos que accepten els mandats de Déu i satisfan les exigències de la seva llei. La seguretat que mostren és tan gran que sembla com si en realitat haguessin fet un pacte amb la mort i un conveni amb l’infern, com si haguessin elevat una barrera insalvable i in-destructible entre ells i la venjança de Déu. Res no pot despertar els seus temors. S’han sotmès de manera tan absoluta al temptador, estan tan lligats a ell i tan dominats pel seu esperit, que no tenen força ni desigs d’escapar del seu llaç.LGC 334.5

Des de fa temps, Satanàs es prepara per a un últim esforç per enganyar el món. El fonament de la seva obra rau el en l’afirmació que feu a Eva a l’Edèn: «No, no moriríeu pas! Si un dia en menjàveu, se us obririen els ulls i seríeu iguals com déus: coneixeríeu el bé i el mal” (Gn 3.4,5). Poc a poc, ha preparat el camí per a la seva gran obra d’engany en el desenvolupament de l’espiritisme. Encara no ha aconseguit el compliment total dels seus designis; però ho aconseguirà en el poc temps que ens separa de la fi. Diu el profeta: «I vaig veure [...] tres esperits im purs com granotes; [...] eren tres esperits di-abòlics capaços de fer miracles i anaren a trobar els reis de tota la terra per convocar-los a la batalla del gran dia del Déu de l’univers” (Ap 16.13,14). Tots els que el poder de Déu i la fe en la seva paraula no protegeixin es veuran envoltats per aquest engany. Els homes s’estan deixant endormiscar en una seguretat fatal i només despertaran quan l’ira de Déu es vessi sobre la terra. Déu, nostre Senyor, digué: «Poso el dret com a plomada, la justícia per cordill. Però la pedregada escombrarà el refugi de la mentida, l’aiguat s’endurà el vostre amagatall. El vostre pacte amb la mort serà abolit, l’aliança amb el país dels morts no es man-tindrà. Quan passarà la riuada, us deixarà assolats» (Is 28.17,18).LGC 335.1