Jesús també estimava els nens. N‘acceptava la simpatia innocent i l’amor obert i sense afectacions. Les lloances agraïdes que pro-nunciaven els seus llavis purs eren música per a les seves orelles i li alleujaven l’esperit quan el contacte amb els homes hipòcrites i astuts l’oprimia. Allà on anava el Salvador, la benignitat de l’expressió del seu rostre i les seves maneres suaus i amables guanyaven l’amor i la confiança dels nens.Je 317.1

Els jueus tenien el costum de portar els nens a algun rabí per tal que els imposés les mans i els beneís. Els deixebles del Salvador, però, creien que la seva obra era massa important perquè l’interrompessin amb aquestes nimietats. Quan les mares van acudir a ell amb els seus menuts, els deixebles les miraven amb disgust. Pensaven que aquells nens eren massa joves per a rebre els beneficis d’una visita a Jesús i van arribar a la conclusió que la seva presència el molestaria. Però Jesús estava molest amb els deixebles, no amb els nens. El Salvador comprenia la cura i la càrrega d’aquelles mares que miraven d’educar els seus fills seguint els principis de la paraula de Déu. Havia escoltat les seves pregàries i les havia atret a la seva presència.Je 317.2

Una mare havia pres el seu fill i havia abandonat casa seva per a anar a trobar Je-sús. De camí, va explicar a una veïna les seves intencions i, per la seva banda, ella també va voler que Jesús beneís el seu fillet. De manera que es van aplegar unes quantes mares amb els seus plançons. Alguns ja havien abandonat la infantesa més tendra i eren uns joves ben espigats. Quan les mares li van fer conèixer el seu desig, Jesús va escoltar amb amabilitat la petició tímida i plorosa. Però va esperar fins a veure com les tractarien els dei-xebles. En adonar-se que les feien fora, convençuts que feien un favor al Mestre, els va mostrar l’error dient-los: «Deixeu que els infants vinguin a mi: no els ho impediu, perquè el regne de Déu és dels qui són com ells”. ^{1Lluc 18: 16.} Aleshores va prendre els infants, els va imposar les mans i els va donar la benedicció que havien vingut a cercar.Je 317.3

Les mares van quedar conhortades i van tornar a casa enfortides i beneïdes per les paraules de Crist. Van rebre ànims renovats per a assumir la càrrega i treballar amb esperança per a la seva descendència. En l’actualitat, les mares haurien de rebre les paraules del Salvador amb aquella mateixa fe. Crist és el mateix Salvador personal ara que aleshores, quan vivia com un home entre els homes. Ell auxilia les mares exactament de la mateixa manera ara com quan va abraçar aquells nens de Judea. Els nostres fills estimats són tan adquisició pagada amb la seva sang com ho van ser aquells de fa tant de temps.Je 317.4

Jesús coneix la càrrega que suporta el cor de totes i cadascuna de les mares. El qui va tenir una mare que va haver de lluitar amb la pobresa i la privació se solidaritza amb totes les mares que s’esforcen. El qui va fer un llarg viatge a fi de consolar el cor ansiós d’una dona cananea farà el mateix per les dones del nostre temps. El qui va tornar el fill a la vídua de Naín i que va recordar la seva pròpia mare mentre agonitzava a la creu és sensible al sofriment de les mares d’avui. Davant de totes les penes i totes les necessitats ell acudirà per a socórrer-les i consolar-les.Je 318.1

Que les mares, amb totes les seves perplexitats, s’atansin a Jesús. Hi trobaran gràcia per a formar els seus fills en la mesura necessària. Totes les mares que vulguin posar la seva càrrega als peus del Salvador tenen la porta oberta de bat a bat. El qui va dir: «Deixeu que els infants vinguin a mi: no els ho impediu” encara convida les mares que li portin els seus infants per tal que ell els beneeixi. La fe d’una mare que prega pot fer que l’ombra del Totpoderós protegeixi fins i tot el bebè que té als braços. Joan Baptista era ple de l’Esperit Sant des del seu naixement. Si vivim en comunió amb Déu, nosaltres també podrem tenir l’esperança que re-brem l’Esperit diví quan enfrontem la tasca d’emmotllar els nostres fills, des dels primers moments de la seva vida.Je 318.2

En aquells nens que li van presentar Jesús va veure els homes i les dones que heretarien la seva gràcia i serien súbdits del seu reialme. També va veure que alguns serien màrtirs per causa seva. Sabia que aquells infants l’escoltarien i l’acceptarien com al seu Redemptor amb molta més predisposició que ho farien els adults, molts dels quals s’havien conformat al món i havien endurit el cor. Quan va començar a ensenyar es va posar el seu nivell. La Majestat del cel no va menystenir les seves preguntes i va fer que les seves lliçons, tan importants, fossin prou senzilles perquè el seu enteniment infantil les entengués. Va plantar en la seva ment la llavor de la veritat que, al cap dels anys, germinaria i donaria fruit per a vida eterna.Je 318.3

Ara, com aleshores, encara és cert que els infants són més susceptibles als ensenyaments de l’evangeli. Tenen el cor obert a la influència divina i retenen amb força les lliçons rebudes. Per petits que siguin, els nens poden ser cristians, amb una experiència que estigui en consonància amb la seva edat. Cal que se’ls eduqui en les coses de l’Esperit. Per això, els pares no haurien de desaprofitar cap oportunitat d’afavorir en ells la formació d’un caràcter semblant al de Crist.Je 318.4

Els pares i les mares hauríem de consi-derar que els seus fills són els ciutadans més joves de la família del Senyor que els han estat confiats per tal que els eduquin per al cel. Tenim la responsabilitat de transmetre als nostres fills les lliçons que anem aprenent, de tal manera que les puguin rebre les seves ments joves, obrint-los de mica en mica els magnífics principis celestials. D’aquesta manera, la llar cristiana esdevindrà una escola on els pares exerciran les funcions de mestres auxiliars, alhora que Crist mateix en serà l’instructor.Je 318.5

Quan treballem per a la conversió dels nostres fills no hauríem de tenir les emocions violentes com a prova essencial de la convicció de pecat. Tampoc cal que sapiguem el moment exacte que es converteixen. Els hauríem d’ensenyar a portar els seus pecats a Jesús, que li demanin perdó i que creguin que els perdona i els accepta tal com va acceptar els nens mentre va viure en persona a la terra.Je 318.6

Quan la mare ensenya al seu fill que cal que l’obeeixi perquè l’estima, també li ensenya les primeres lliçons de la vida cristiana. L’amor d’una mare és per a l’infant una representació de l’amor de Crist; de manera que els nens que obeeixen la seva mare i li fan confiança aprenen a obeir el Salvador i a fer-li confiança.Je 318.7

Jesús era el model de conducta per als nens i, alhora, era exemple per als progeni-tors. Parlava com qui té autoritat i els seus mots tenien força. No obstant, sempre que es va relacionar amb homes rudes i violents, mai va fer servir cap expressió aspra o descortès. Quan la gràcia de Crist entri al cor, li atorgarà una dignitat nascuda del cel i el sentit del que és adequat. Ablanirà la duresa i sotmetrà tot el que sigui agressiu i desagradable. Farà que els pares i les mares tractin els seus fills com a éssers intel·ligents, exactament de la manera que a ells els agradaria que els tractessin.Je 319.1

Pares, quan eduqueu els vostres fills, estudieu les lliçons que Déu ens dona en la natura. Si voleu guiar un roser, un clavell o un lliri, com ho fareu? Pregunteu al jardiner quin fou el procediment que va fer que les branques i les fulles creixessin esponeroses i es desenvolupessin amb simetria i bellesa. Us dirà que no va ser res que fos rude, ni cap esforç violent; perquè això només hauria aconseguit de trencar la tija delicada. us explicarà que van ser les petites atencions, repetides sovint; que va mantenir la terra humida i va protegir les plantes que creixien dels cops de vent i del sol abrusador i que Déu va fer que brotessin i florissin esplendoroses. Quan tracteu els vostres fills, seguiu el mètode del jardiner. Amb tocs suaus i amables, amb un ministeri amorós, mireu d’afaiçonar el seu caràcter segons el model del caràcter de Crist.Je 319.2

Estimuleu les expressions d’amor envers Déu i dels uns per als altres. El motiu que hi hagi tantes persones de cor dur al món és que l’afecte sincer és tingut com a feblesa, de manera que se n’ha reprimit i obstaculitzat qualsevol mostra. La bona naturalesa d’aquelles persones es va ofegar mentre eren nens. Per això, tret que la llum de l’amor diví fongui el seu orgull fred, la seva felicitat quedarà malmesa per sempre més. Si volem que els nostres fills posseeixin l’esperit tendre de Jesús i l’amabilitat que ens manifesten els àngels, hem d’estimular els impulsos generosos i afectuosos de la infantesa.Je 319.3

Ensenyeu els fills a veure Crist en la natura. Endueu-vos-els a l’aire lliure, sota dels arbres, al jardí, i ensenyeu-los a veure una expressió del seu amor en les extraordinàries obres de la creació. Ensenyeu-los que ell va fer les lleis que governen tots els éssers vivents, que ens va donar unes lleis i que aquestes lleis són per a la nostra felicitat i el nostre benestar. No els afeixugueu amb pregàries llargues ni amb exhortacions avorrides. Ans al contrari, amb les lliçons pràctiques de la natura, ensenyeu-los l’obediència a la llei de Déu.Je 319.4

Quan us guanyeu la seva confiança com a seguidors de Crist, us serà fàcil ensenyar-los amb quin gran amor ens ha estimat. Quan us esforceu per a fer entenedores les veritats de la salvació i mostreu Crist als nens com a Salvador personal, tindreu els àngels al vostre costat. El Senyor donarà gràcia als pares i a les mares per tal que interessin els seus fills en la preciosa història del Bebè de Betlem, l’esperança del món.Je 319.5

Quan Jesús va ordenar als deixebles que no prohibissin als nens que se li atansessin s’adreçava a tots els seus seguidors de totes les èpoques, als qui tenen alguna responsabilitat a l’església, als mnistres, als qui fan alguna tasca d’assistència... a tots els cristians. Jesús atreu els infants i ens demana que els permetem que se li acostin. Com ell diria, ho faran si no els posem obstacles.Je 319.6

No presenteu una imatge deformada de Crist permetent que aflorin en vosaltres els trets d’un caràcter anticristià. No mantingueu allunyats d’ell els menuts mostrant-vos freds i severs. No els doneu motius per a pensar que el cel no serà un lloc agradable si hi sou vosaltres. No parleu de religió com si fos res que els nens no poden entendre ni feu com si no s’esperés que poden acceptar Crist mentre encara són menors. No els doneu la falsa impressió que la religió de Crist és tene-brosa i que acudir al Salvador els obligarà a abandonar tot allò de joiós i alegre que hi ha en la vida.Je 319.7

Quan l’Esperit Sant es posi damunt del cor dels vostres fills, col·laboreu amb ell. Ensenyeu-los que el Salvador els crida, que res no els donarà un goig més gran que lliurarse-li mentre encara són a la flor de la vida.Je 320.1

El Salvador estima amb una tendresa infinita les ànimes que va adquirir amb la seva pròpia sang. El seu amor les reclama. En té cura amb una ànsia indescriptible. El seu cor no se sent atret només pels nens més obedients i de bon tracte, també vol ser a prop d’aquells que han heretat trets de caràcter discutibles. Molts pares no entenen fins a quin punt són responsables que els seus fills els tinguin. Els manca la tendresa i la saviesa necessàries per a abordar els errors que cometen els qui són el resultat de la seva educació. No obstant, Jesús mira aquests nens amb compassió i coneix la causa dels seus defectes.Je 320.2

Qui treballi per Crist ha de ser un agent que atregui aquests nens al Salvador i els vincularà amb el seu cor amb saviesa i tacte. També els encoratjarà i els donarà esperança. Finalment, per la gràcia de Crist, veurà com el seu caràcter es transforma, de tal manera que d’ells es podrà dir: «Mireu, així és el regne de Déu». Je 320.3

Capítol 55—No de manera visible

Capítol 57—«Encara et manca una cosa»