Capítol 70—«Aquests germans meus més petits”
Aquest capítol està basat en Mateu 25. 31-34.
«Quan el Fill de l’home vindrà ple de glòria, acompanyat de tots els àngels, s’asseurà en el seu tron gloriós. Tots els pobles es reuniran davant seu, i ell destriarà la gent els uns dels altres, com un pastor destria les ovelles i les cabres, i posarà les ovelles a la seva dreta i les cabres a la seva esquerra». Mentre eren a la Muntanya de les Oliveres Crist va descriure als seus deixebles l’escena del gran dia del judici. Va presentar la decisió que s’hi prendria com pivotant al voltant d’un punt: Quan les nacions es reuniran davant seu només hi haurà dues menes de persones i el seu destí etern quedarà determinat pel que hagin fet o deixat de fer per ell en la persona dels pobres i dels desemparats. En aquell dia Crist no presenta davant dels homes la gran obra que ha fet per ells lliurant la seva pròpia vida per a redimir-los. Els presenta les accions fidels que hauran fet per ell. Als qui fa que vagin a la seva dreta els dirà: «Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure’m”. Però aquests que Crist elogia no saben que ells han tingut cura d’ell. Per això, quan, perplexos li pregunten quan ha sigut que n’han tingut cura ell els respon: «En veritat us ho dic: tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, m’ho fèieu a mi”. Je 401.1
Jesús va dir als deixebles que tots els homes els odiarien, que serien perseguits i patirien afliccions. Molts serien foragitats de casa seva i els condemnarien a la pobresa. Molts passarien privacions i caurien malalts. D’altres serien empresonats. Havia promès a tothom qui, per causa seva, haurà abandonat amics o casa que li ho retornaria tot multiplicat per cent. Ara assegurava una benedicció especial als qui tinguessin cura dels seus germans. Va dir que l’havien de reconèixer en tothom qui pateix per causa del seu nom. Per tant, cal tenir-ne la mateixa cura que haurien tingut amb ell. Aquella seria la prova que eren els seus deixebles.Je 401.2
Tothom qui ha nascut a la família celestial és, en un sentit molt particular, germà del Senyor. L’amor de Crist relliga els membres de la seva família i allà on l’amor es fa manifest s’hi revela la relació divina. «Tothom qui estima ha nascut de Déu i coneix Déu”. Je 401.3
Pot ben ser que els qui al judici reben l’elogi de Crist no tinguin gaires coneixe-ments de teologia, però han rebut els seus principis i els han posat en pràctica. La influència de l’Esperit diví n’ha fet una benedicció per als qui els envolten. Fins i tot entre els pagans n’hi ha que han acollit l’esperit de la tendresa; abans que haguessin sentit les paraules de vida ja s’havien mostrat amigables amb els missioners i, fins i tot, n’havien tingut cura posant en perill les seves pròpies vides. Entre els pagans n’hi ha que adoren Déu sense saber-ho, gent a qui cap instru-ment humà els ha portat la llum i, tanmateix, no seran aniquilats. Tot i que no coneixen el text de la llei de Déu, n’han sentit la veu que els parlava en la natura i han fet tot allò que exigia la llei. Les seves obres són la prova que l’Esperit Sant ha tocat el seu cor i per això se’ls reconeix que són fills de Déu.Je 402.1
Sentir que el Salvador els diu: «Tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, m’ho fèieu a mi» els sorprendrà i els omplirà de goig. I el cor de l’Amor Infinit s’alegrarà de veure que els seus seguidors s’aixequen sorpresos i joiosos amb les seves paraules d’aprovació.Je 402.2
Però l’amor de Crist no està restringit a uns quants. Ell s’identifica amb qualsevol fill de la humanitat. Tant si nosaltres esdeveníem part de la família celestial com si no, ell es va fer membre de la família terrenal. Es el Fill de l’home i, per tant, és germà de tots els fills i filles d’Adam. Els seus seguidors no s’han de sentir desvinculats del món que s’enfonsa al seu voltant. Formen part de la gran teranyina de la humanitat. Per això el cel els veu com a germans tant dels pecadors com dels sants. L’amor de Crist també arriba fins als qui han caigut, els qui han errat, els qui han pecat. Per això, ell accepta cada obra amable que aixeca una ànima caiguda, cada acte de misericòrdia com si se li hagués fet a ell mateix.Je 402.3
Els àngels tenen l’encàrrec de vetllar pels qui seran hereus de salvació. Ara no sabem qui són. Encara no s’ha revelat qui vencerà i tindrà part en l’heretat dels sants que son en la llum. Però els àngels recorren tota la terra mirant de consolar els qui pateixen, de protegir els qui són en perill, de guanyar els cors dels homes per a Crist. Ningú en queda fora. Déu no fa distinció de persones i tracta totes les ànimes que ha creat amb la mateixa cura.Je 402.4
Quan obriu la porta als necessitats i sofrents de Crist acolliu els àngels invisibles. Permeteu que us acompanyi un dels éssers celestials. Ells porten un ambient sagrat de joia i pau. Tenen la lloança als llavis que el cel respon amb melodies. Tots i cadascun dels actes de misericòrdia hi són música. Des del seu tron, el Pare compta els obrers abnegats entre els seus tresors més preuats.Je 402.5
Els qui són a l’esquerra de Crist, els qui no li van fer cas en la persona dels pobres i dels sofrents, no eren conscients de la culpa que arrossegaven. Satanàs els havia encegat. No havien sigut capaços de veure què devien als seus germans. Estaven absorts en ells mateixos i no es van preocupàr per les necessitats d’altri.Je 402.6
Déu ha donat la riquesa als rics per tal que puguin alleujar el patiment dels seus fills i els consolin. En canvi, massa sovint són insensibles a les seves necessitats. Se senten superiors als seus germans més pobres i no són capaços de posar-se en el lloc dels desvalguts. No n’entenen les temptacions ni les lluites, fins al punt que els seus cors estan desprovistos de misericòrdia. Els rics s’aïllen de la resta vivint en mansions luxoses i congregant-se en esglésies esplèndides; malbaraten els mitjans que Déu els ha lliurat per tal que ajudin els desvalguts i alimentant l’orgull i la supèrbia. Un dia sí i l’altre també, els pobres es veuen privats de l’educació que haurien de rebre pel que fa a la misericòrdia de Déu; perquè ell ha fet provisió generosa a fi que puguin tenir cobertes les necessitats de la vida. Estan obligats a sentir la pobresa que escanya la vida i, sovint, són temptats de ser envejosos i gelosos, així com de desconfi-ar de tot i de tothom sense que hi hagi cap bona raó per a fer-ho. Massa sovint, els qui no han hagut de suportar en la pròpia carn la pressió de les mancances tracten els desfavorits amb condescendència i fan que se sentin com si no fossin res.Je 402.7
No obstant, Crist ho veu tot i els diu: «Jo era qui passava gana i sed. Jo era l’estranger. Jo era aquell malalt. Jo era aquell pres. Mentre vosaltres us afartàveu al voltant d’una taula ben parada jo passava fam en una barraca o al mig del carrer. Quan vosaltres us sentíeu còmodes a les vostres cases luxoses, jo no tenia enlloc on reposar el cap. Mentre vosaltres atapeïeu els vostres armaris amb roba cara jo anava nu. Mentre vosaltres no fèieu altra cosa que cercar el plaer jo em marcia a la presó. Quan donàveu un rosegó de pa als pobres que es morien de gana, quan lliuràveu tota aquella roba tan gastada que es podia veure què hi havia a l’altra banda perquè es poguessin protegir del fred més viu, éreu conscients que tot allò ho donàveu al Senyor de la glòria? Cada dia de la vostra vida jo era prop vostre en la persona d’aquells que eren en un destret però vosaltres no em buscàveu. No vau voler relacionar-vos amb mi. Per tant, no us conec».Je 403.1
Molts pensen que visitar els llocs on va transcórrer la vida de Crist a la terra, caminar per on ell va passar i contemplar el llac al costat del qual li agradava tant d’ensenyar i les muntanyes on tan sovint va fixar la mirada és un privilegi. Però no cal anar ni a Natzaret, ni a Cafarnaüm, ni a Betània per a seguir els passos de Crist. Trobarem la seva petjada al costat del llit dels malalts, en una barraca, als carrers atapeïts de les grans ciutats i arreu on hi hagi un cor humà que necessiti consol. Sempre que fem el mateix que Jesús va fer mentre va ser a la terra seguirem les seves petjades.Je 403.2
Tothom pot fer-hi alguna cosa. Jesús va dir: «De pobres, en tindreu sempre amb vosaltres», i ningú ha de tenir la sensació que no hi ha un lloc on pugui treballar per a ell. Hi ha milions d’ànimes que són en perill greu de perdre’s, que estan lligades amb les cadenes de la ignorància i del pecat, que mai no han sentit parlar de l’amor que Crist té per elles. Si s’intercanviessin els papers, què voldríem que fessin per nosaltres? En la mesura que sigui a les nostres mans, estem obligats solemnement a fer tot això per ells. La norma de vida de Crist, que serà la mesura de la nostra caiguda o la nostra salvació en el judici, és: «Feu als altres tot allò que voleu que ells us facin”. Je 403.3
El Salvador ha lliurat la seva preciosa vida a fi de fundar una església capaç de tenir cura de les ànimes afligides per la temptació. Potser els creients poden ser pobres, estar mancats d’educació; potser no els coneix ningú. En Crist, en canvi, poden fer la seva tasca a casa, al barri, a l’església i fins i tot en terres llunyanes, i els resultats seran tan perdurables com l’eternitat.Je 403.4
Per causa que aquesta tasca no es du a terme molts deixebles joves mai passen més enllà de les beceroles de l’experiència cristiana. Potser han mantingut el caliu de la llum que els il·luminava el cor quan Jesús els va dir: «Els pecats et són perdonats” ajudant els qui tenen alguna necessitat. L’energia inquieta que tan sovint és font de perill per als joves es podria dirigir cap a canals per on podria fluir en corrents de benediccions. El jo quedaria oblidat amb la tasca sincera de fer el bé al proïsme.Je 403.5
El Cap dels Pastors tindrà cura dels qui serveixen els seus germans. Ells també beuran de l’aigua de la vida i quedaran sadollats. Ja no desitjaran diversions excitants o algun canvi en la vida. El gran centre del seu interès serà com salvar les ànimes que són a punt de perdre’s. Les relacions socials seran profitoses. L’amor del Redemptor atraurà els cors que estan units.Je 404.1
Quan ens adonem que som obrers que cooperen amb Déu no transmetrem les seves promeses amb indiferència. Ens cremaran al cor i ens encendran els llavis. Quan el va cridar a tenir cura d’un poble ignorant, indisciplinat i rebel, Déu va prometre a Moisès: «Vindré en persona i et faré reposar».I també: «Jo soc amb tu”. Aquesta promesa també és per als qui treballen en el lloc de Crist per als seus afligits i sofrents.Je 404.2
L’amor per l’home és la manifestació de l’amor de Déu que baixa del cel a la terra. Per tal d’implantar-lo i fer-nos fills d’una sola família el Rei de glòria es va fer un amb nosaltres. Quan els seus mots de comiat: «Estimeu-vos els uns als altres tal com jo us he estimat» s’acompleixin, quan estimem el món com ell el va estimar, la seva missió per a nosaltres estarà completa. Estarem preparats per al cel, perquè el cel ja serà dins del nostre cor.Je 404.3
Déu ens dona una ordre i l’acompanya amb un advertiment: «Allibera els condem-nats a mort, mira de salvar els qui van al suplici. Per més que diguis que no en sabíeu res, prou que ho sap el qui sospesa els cors. Ho sap el qui vigila la teva vida: ell pagarà a cadascú segons les seves obres”. En el gran dia del judici, el jutge de tota la terra posarà els qui no hagin treballat per Crist i s’hagin desviat del camí pensant en ells mateixos, preocupant-se per ells mateixos, amb els qui hauran fet el mal. Rebran la mateixa condemna.Je 404.4
Totes les ànimes han rebut un encàrrec. El Cap dels Pastors demanarà a cadascú: «On és el ramat que tens encomanat, les ovelles que són la teva glòria? Què diràs quan el Senyor els donarà poder sobre tu? Eres tu qui els havia ensenyat, i ara són ells qui et governen”. Je 404.5