Capítol 77—De Pilat a Herodes i d’Herodes a Pilat

Aquest capítol està basat en Mateu 27: 2, 11-31; Marc 15: 1-20; Lluc 23: 1-25; Joan 18: 28 - 19: 16.

Jesús està dret al bell mig de la sala d’audi-ències del pretori, la residència del gover-nador. El tenen lligat com un presoner. L’envolta una guàrdia de soldats. El lloc està ple a vessar d’espectadors. A fora, davant de l’entrada, hi ha els jutges del Sanedrí, sacerdots, principals, ancians i tota una gernació.Je 456.1

Després d’haver condemnat Jesús, el consell del Sanedrí ha acudit a Pilat per tal que confirmi la sentència i l’executi. Però aquelles autoritats jueves no entraran de cap manera a la sala d’audiències romana. Segons la seva llei cerimonial, si ho fessin quedarien contaminats i això els impediria de prendre part en la festa de la Pasqua. La seva ceguesa els priva de veure que ja tenen el cor contaminat per l’odi assassí. No s’adonen que Crist és l’Anyell pasqual veritable i que, precisament perquè l’han rebutjat, la festa de la Pasqua ha perdut tot el significat per a ells.Je 456.2

Quan li porten el Salvador perquè el jutgi, Pilat se’l mira amb ulls gens amigables. Algú ha despertat de manera precipitada el governador romà i, per tant, ha determinat que farà la seva feina tan depressa com pugui. Està decidit a tractar el reu amb severitat magistral. Prenent una expressió d’allò més ferrenya, es gira per veure quina mena d’home haurà d’examinar perquè l’hagin desvetllat a una hora tan intempestiva. Sap que és algú a qui les autoritats jueves tenen molta pressa perquè se’l jutgi i se’l castigui.Je 456.3

Pilat escruta els homes que tenen Jesús sota la seva custòdia. Després, clava la mirada inquisidora en ell. S’ha hagut d’enfrontar a tota mena de criminals, però mai abans li havien portat un acusat amb unes mostres de bonhomia i noblesa com les que caracteritzen aquest. No li veu cap senyal de culpa a la cara. Tampoc hi veu cap expressió de por, d’audàcia o de desafiament. En canvi, veu un home calmat i digne, la mirada del qual no presenta cap de les marques caracte-rístiques dels delinqüents, sinó la signatura del cel.Je 456.4

L’aspecte de Crist li causa una impressió favorable i desperta en ell el millor de la seva naturalesa. Ha sentit parlar de Jesús i de les seves obres. La seva esposa li ha explicat alguns dels fets extraordinaris que fa el profeta galileu, que guareix els malalts i que ressuscita els morts. Tot allò reviu en la ment de Pilat com un somni. Recorda els rumors que ha sentit procedents de diverses fonts. I resol que exigirà als jueus quins càrrecs presenten contra el presoner.Je 456.5

«Qui és aquest Home i per què me l’heu portat?”, pregunta. «De què l’acuseu?” Els jueus no saben què fer. Són conscients que no poden substanciar les seves acusacions contra Crist i no volen que el cas es resolgui amb públic a la sala. Li responen que és un estafador anomenat Jesús de Natzaret.Je 457.1

I Pilat insisteix: «Quina acusació porteu contra aquest home?” ^{11 Joan 18: 29.} En lloc de respondre la pregunta, els sacerdots parlen de manera que es noti la seva irritació: «Si aquest no fos un criminal, no te l’hauríem entregat».^{2Vers 30.} «Quan els membres del Sanedrí, els principals de la nació, et porten un home que creuen que mereix morir, cal que preguntis quina acusació hi ha contra ell?» Esperen que, si prenen aires d’importància, s’estovarà i accedirà a la seva exigència saltant-se els preliminars. Tenen pressa perquè ratifiqui la sentència. Perquè saben que el poble, que ha vist les extraordinàries obres de Crist, podria explicar una història ben diferent de la farsa que estan representant.Je 457.2

Els sacerdots pensen que, feble i indecís com és, Pilat els permettrà de tirar endavant els seus plans sense entrebancs. Altres vegades no ha perdut temps a l’hora de firmar una sentència de mort i ha enviat al cadals homes que ells sabien del cert que no ho mereixien. Per a ells, la vida d’una persona no té gaire valor; que sigui innocent o culpable no importa. Ara esperen que Pilat sentenciï Jesús a mort sense ni tan sols donar-li audiència. És un favor que li demanen amb ocasió de la gran festivitat nacional que són a punt de celebrar.Je 457.3

Però hi ha alguna cosa en el presoner que fa que Pilat s’ho pensi dues vegades. No s’atreveix a tirar pel dret. S’ha adonat de què volen els sacerdots i recorda com, no fa gaire temps, Jesús ha ressuscitat Llàtzer després d’haver estat mort quatre dies. Per això, abans de signar cap sentència condemnatòria, decideix que vol conèixer els càrrecs que es presenten contra ell i si estan ben provats.Je 457.4

«Si n’hi ha prou amb el vostre judici”, diu, «per què me’l porteu?” «Emporteu-vos-el vosaltres mateixos i judiqueu-lo d’acord amb la vostra llei».^{3Joan 18: 31.} Els sacerdots, davant d’aquesta resposta, declaren que ja ho han fet i han dictat sentència, però que, per tal que sigui vàlida, cal el veredicte de Pilat. «I quina és la vostra sentència?», demana Pilat. «De mort”, responen ells, «però la llei ens impedeix de matar ningú». Demanen a Pilat que es refiï de la seva paraula quant a la culpabilitat de Crist i que doni validesa a la seva sentència. Ells assumiran les responsabilitats que se’n derivin.Je 457.5

Pilat no és un jutge just o assenyat, però, tot i no tenir gaire força moral, no els concedeix el que li demanen. No condemnarà Crist fins que algú li presenti una acusació que compleixi tots els requisits.Je 457.6

Els sacerdots s’enfronten a un dilema. Han vist que han d’amagar la seva hipo-cresia sota una capa d’ocultació ben gruixuda. En cap moment Pilat ha d’arribar a sospitar que la veritable causa de la detenció són motius religiosos. Si això passés, el seu judici no tindria cap valor per a ell. Han d’aconseguir que sembli que les accions de Jesús van contra la llei civil i aleshores el podran castigar per un delicte polític. Els aldarulls i les revoltes contra els romans són cosa comuna entre els jueus. Els romans sempre els han sufocat de manera rigorosa i, per això, sempre estan a l’aguait a fi de reprimir qualsevol cosa que pugui desembocar en un aldarull.Je 457.7

No fa gaire, els fariseus van mirar de parar una trampa a Jesús preguntant-li: «Ens és permès o no de pagar tribut al Cèsar?» ^{4Lluc 20: 22.} Però ell va destapar la seva hipocresia. Els romans que hi eren presents van veure el fracàs tan estrepitós dels conspiradors i la torbació que els va provocar la resposta: «Doneu al Cèsar el que és del Cèsar”. ^{5Lluc 20: 25.}Je 457.8

Ara els sacerdots pensen fer creure que en aquella ocasió Jesús va ensenyar el que ells haurien volgut que ensenyés. Desesperats, han cridat falsos testimonis per tal que els ajudin i comencen a acusar-lo: «Hem trobat aquest home que esgarria el nostre poble, prohibeix de pagar tributs al Cèsar i diu que és el Messies, el rei”. ^{6Lluc 23: 2.} Tres càrrecs i cap de fonamentat. Ells ho saben, però, si per a aconseguir el seu objectiu els cal cometre perjuri, cometran perjuri.Je 458.1

Pilat endevina el seu propòsit. No es creu que el presoner hagi conspirat contra el govern. El seu aspecte mans i humil no s’adiu gens amb els càrrecs presentats. Està convençut que han ordit un complot per tal de destruir un innocent que s’ha interposat en el camí dels dignataris jueus. Girant-se cap a Jesús, li pregunta: «Tu ets el rei dels jueus?». Ell respon: «Tu ho dius».^{7Vers 3.} Aleshores el rostre li llueix com si un raig de sol l’iŀluminés.Je 458.2

En sentir aquesta resposta, Caifàs i tots els qui són amb ell demanen a Pilat que certifiqui que Jesús ha reconegut que ha comès el crim de què se l’acusa. Amb una cridòria exagerada, els sacerdots, els escribes i els governants li exigeixen que dicti sentència de mort. La gentada s’afegeix a la xiscladissa, de tal manera que l’escàndol és eixordador. Pilat està confós. Veu que Jesús no ha dit res que doni la raó als seus acusadors i li diu: «No contestes res? Mira quantes acusacions et fan!» ^{8Marc 15: 4.} Jesús calla i no respon res més.Je 458.3

Dret davant Pilat, Jesús sent les falses acusacions contra ell, però no pronuncia ni un sol mot per a defensar-se’n. El seu comportament és prova indiscutible que és innocent. La fúria de la tempesta que s’ha desfermat al seu voltant no l’impressiona. Es com si les onades cada vegada més altes d’un temporal d’ira el volguessin colpir per totes bandes amb més fúria que un oceà embravit però no ho aconseguissin. S’està dret. Calla. Però el seu silenci és més que eloqüent. Es com una llum que brilla des de l’home interior cap a l’exterior.Je 458.4

El seu comportament desconcerta Pilat. «No serà que aquest Home no s’immuta davant del procès perquè no li fa res deixar-hi la vida?”, es pregunta. Mentre mira com Jesús, sense badar boca, suporta els insults i les burles té la sensació que no pot ser tan injust i pocavergonya com els sacerdots cridaires volen que pensi que és. Amb l’esperança que ell li descobreixi la veritat i, així, poder escapolir-se del tumult, Pilat s’endú Jesús apart i, altra vegada, li pregunta: «Tu ets el rei dels jueus?» ^{9Joan 18: 33}Je 458.5

Jesús no respon de manera directa. Sap que l’Esperit Sant està mirant de convèncer Pilat i li dona l’oportunitat de reconèixer la seva convicció: «Surt de tu, això que preguntes, o bé d’altres t’ho han dit de mi?» ^{10Vers 34.} Es a dir, què empeny Pilat a formular aquella pregunta, les acusacións dels sacerdots o el seu desig de rebre la llum de Crist? Pilat entén què vol dir Crist, però l’orgull pren possessió del seu cor. No vol reconèixer la convicció que l’ha inquietat: «Que potser soc jueu? Són el teu poble i els grans sacerdots els qui t’han posat a les meves mans. Què has fet?» ^{11Vers 35.}Je 458.6

Pilat ha perdut una oportunitat d’or. No obstant, Jesús li dona més llum. Tot i que no ha respost directament la pregunta de Pilat, declara de manera ben evident quina és la seva missió. Fa que Pilat entengui que no cerca asseure’s a cap tron terrenal: «La meva reialesa no és d’aquest món. Si fos d’aquest món, els meus homes haurien lluitat perquè jo no fos entregat als jueus. Però la meva reialesa no és d’aquí».^{12Joan 18: 36} Pilat torna a preguntar: «Per tant, tu ets rei?» ^{13Vers 37} Jesús respon: «Tu ho dius: jo soc rei. Per això he nascut i per això he vingut al món: per donar testimoni de la veritat. Tots els qui són de la veritat escolten la meva veu».^{14Vegeu nota anterior.} Je 458.7

Crist afirma que la seva paraula és, en ella mateixa, la clau que desvelarà el misteri a tothom qui estigui disposat a rebre-la. Té poder en ella mateixa i aquest és el secret de l’expansió del seu regne de veritat. Desitja que Pilat entengui que l’única manera que té de reconstruir la seva naturalesa arruïnada és rebent la veritat i fent-se-la seva.Je 459.1

Pilat vol conèixer la veritat. Els seus pensaments son confusos. Capta amb avidesa les paraules del Salvador i un gran desig de saber què és realment i com la pot obtenir li trasbalsa el cor. «I què és la veritat?”, ^{15Vers 38} diu. Però no espera la resposta. El rebombori que hi ha a l’exterior li recorda quins són els inte-ressos del moment. Els sacerdots exigeixen una acció immediata. I sortint a trobar els jueus, declara de manera emfàtica: «Jo no li trobo res per a poder-lo inculpar».^{16Vegeu nota anterior.}Je 459.2

Que un jutge pagà pronunciï aquestes paraules és un retret ferotge per a la perfídia i la falsedat dels governants d’Israel que acusen el Salvador. En sentir-ho, la decepció i la indignació dels sacerdots es fa incontenible. Han esperat molt de temps fent conxorxes i dissenyant estratagemes per a poder arribar a aquest moment. Quan veuen que és possible que Pilat alliberi Jesús, sembla que el vulguin fer miques allà mateix. Criden i gesticulen fent retrets a Pilat i l’amenacen amb la censura del govern romà. L’acusen de no voler condemnar Jesús, que, segons afirmen, s’ha revoltat contra el Cèsar.Je 459.3

Se senten algunes veus furioses que declaren que la influència sediciosa de Jesús és famosa a tot el país. Els sacerdots diuen: «Revolta el poble amb les seves doctrines per tot el país dels jueus, des de Galilea, on va començar, fins aquí”. ^{17Lluc 23: 5}Je 459.4

En aquest moment Pilat no té cap intenció de condemnar Jesús. Sap que els jueus l’han acusat per causa dels prejudicis contra ell i de l’odi que li tenen. Sap quin és el seu deure. La justícia exigeix que Crist sigui posat en llibertat immediatament. Però també el té terroritzat la voluntat malaltissa de la gent. Si decideix de no lliurar-los Jesús, podria ben ser que esclati un aldarull, al qual no li fa gens de gràcia haver-se d’enfrontar. Quan sent que Crist és de Galilea, l’envia a Herodes, el governant d’aquella província, que, casualment, és a Jerusalem. D’aquesta manera, pensa Pilat, s’espolsa la responsabilitat del judici i l’encoloma a Herodes. També pensa que és una bona oportunitat per a guarir una antiga disputa entre ells dos. I així serà: Després del judici els dos magistrats es faran amics.Je 459.5

Pilat torna a lliurar Jesús als soldats, que l’arrosseguen al palau d’Herodes, el mateix rei culpable del vessament de la sang de Joan Baptista, enmig del bullici i la cridòria de la turba. En veure’l, Herodes s’alegra sobre manera; fa temps que en té ganes. N’ha sentit parlar molt i desitja veure com fa algun miracle. ^{18Vegeu Lluc 23: 8.} La primera vegada que va tenir notícies del rabí galileu va quedar terroritzat i va dir: «Aquest és Joan Baptista: ha ressuscitat d’entre els morts, i per això actua en ell el poder de fer miracles”. ^{19Mateu 14: 2.} Malgrat tot, es deleix per conèixer Jesús. Ara el rei té l’oportunitat de salvar la vida del profeta i desitja esborrar el record del cap ensangonat que li van portar en una safata. També vol satisfer la curiositat que aquest home ha despertat en ell i pensa que, si Crist té cap esperança que l’alliberin, farà qualsevol cosa que se li demani.Je 459.6

Una gran comitiva de sacerdots i d’ancians ha acompanyat Crist. Quan fan entrar el Salvador, tots aquells dignataris, parlant amb precipitació, li presenten les acusacions que tenen contra ell. Però a Herodes poc l’interessen. Ordena que hi hagi silenci perquè vol interrogar Crist ell mateix. Fa que li treguin els grillons i acusa els seus enemics d’haver-lo maltractat sense causa. Mira amb compassió la cara del Redemptor del món i només hi veu saviesa i puresa. Com Pilat, també s’ha adonat que l’han acusat per malvolença i enveja.Je 460.1

Herodes interroga Crist fent servir molta xerrameca, però tota l’estona el Salvador manté un silenci profund. A una ordre del rei, porten un home esguerrat i decrèpit. Aleshores, demana a Crist que demostri les seves afirmacions obrant un miracle. «Diuen que guareixes els malalts», li etziba. «Em moro de ganes de veure que la fama que et precedeix no és cap falòrnia”. Jesús no respon. Herodes continua: «Si fas miracles per als altres, fes-ne un ara per a tu mateix i en treuràs molt de profit”. I insisteix: «Mostra’ns un senyal que tens el poder que t’atribueixen els rumors». Però Crist sembla cec i sord. El Fill de Déu ha assumit la naturalesa humana i, per tant, ha de fer com fan els homes en aquestes circumstàncies. Així doncs, no obrarà cap miracle per tal d’estalviar-se el dolor i la humiliació que hauria de suportar algú que es trobés en una tituació semblant.Je 460.2

Herodes li promet que, si fa cap prodigi davant d’ell, l’alliberaran. Els acusadors de Crist han sigut testimonis de primera mà de les obres portentoses que ha obrat el seu poder. L’han sentit com ordenava al sepulcre que lliurés els morts. Han vist com els morts, obeïnt la seva veu, en sortien. Ara, la idea que faci un miracle els terroritza. El que més temen és que faci una demostració del seu poder. una manifestació així seria un cop mortal per als seus plans i, fins i tot, els podria costar la vida. De manera que, empesos per l’ansietat, repeteixen les acusacions for-mulades fa una estona. Alçant la veu, bra-men: «És un traïdor, un blassfem! Beelze-bub, el príncep dels diables, li dona el poder amb què fa els miracles!” La sala és un mercat de Calaf. Els uns escridassen els altres i els altres escridassen els uns.Je 460.3

Quan va demanar que decapitessin Joan Baptista, Herodes va tremolar horroritzat. Ara la seva consciència s’ha fet força més insensible. Durant un temps ha sentit la punxada del fibló del remordiment per aquell acte tan terrible. Però la vida llicenciosa ha anat degradant paulatinament la seva percepció moral. El seu cor és tan dur que, quan algú gosa retreure-l’hi, fins i tot es vanta del càstig que va inflingir a Joan. I ha arribat a amenaçar Jesús diverses vegades recordant-li que té prou poder per a alliberar-lo o per a condemnar-lo. En canvi no sembla que Jesús hagi sentit un sol mot.Je 460.4

Aquest silenci irrita Herodes. Sembla una indiferència absoluta per la seva autoritat. Per a aquell rei vanitós i fatu, una reprensió oberta i directa seria menys ofensiva que aquell no fer-li cas. I torna a amenaçar Jesús, que roman impassible i en silenci.Je 460.5

La missió de Crist al món no és com-plaure la curiositat ociosa. Ha vingut per a guarir els desconsolats. De ben segur que no callaria, si pogués dir res per a curar aquestes ànimes malaltes de pecat. Però no té paraules per a qui no fa altra cosa que sotjar la veritat amb peus impius.Je 460.6

Certament que Crist podria dir alguna cosa que hauria travessat les oïdes d’aquest rei insensible. Podria fer que tremolés de por presentant-li tota la iniquitat de la seva vida i l’horror de la seva damnació que s’acostava implacable. Aquest silenci de Crist és, però, la reprensió més dura que se li pot fer. Després d’haver rebutjat la veritat que li havia comunicat el profeta més gran de tots els temps, Herodes ja no rebrà cap més missatge. La Majestat del cel no té res a dir-li. Les oïdes que sempre han estat obertes a la dissort hunana ara són sordes a les ordres d’Herodes. Els ulls que sempre han mirat amb compassió el pecador penitent ara no tenen cap mirada de perdó per al seu interrogador. Els llavis que han pronunciat les veritats més impressionants i que han suplicat al costat dels pitjors pecadors ara estan segellats per al rei superb que no necessita cap Salvador.Je 460.7

La passió d’Herodes li enfosqueix l’expressió. Girant-se cap a la multitud, irat, declara que Jesús és un impostor. Després, girant-se cap a Crist, li escup: «Si no dones cap prova que justifiqui les teves afirmacions, et deixaré a mercè dels soldats i del poble. Potser ells tindran més èxit que jo a l’hora de fer-te parlar. Si ets un impostor només tens un destí, morir a les seves mans. Si és veritat que ets el Fill de Déu, salva’t obrant un miracle”.Je 461.1

Tan bon punt ha dit això, la gentada es precipita damunt de Crist. Com bèsties sal-vatges, la multitud es llança damunt de la seva presa i arrosseguen Jesús d’ací d’allà. Herodes s’hi afegeix mirant d’humiliar el Fill de Déu. Veient que el Salvador pot acabar esquarterat, els soldats romans intervenen fent que la turba embogida hagi de recular.Je 461.2

Finalment, Herodes i la seva tropa el menyspreen i, per a ridiuculitzar-lo, li posen al damunt un vestit llampant. ^{20Lluc 23: 11.} Els soldats romans s’afegeixen a aquesta burla. Ajudats per Herodes i els jueus, amunteguen damunt del Salvador tots els escarnis que els passen pel cap. Però la paciència divina ho suporta tot.Je 461.3

Els seus acusadors han volgut mesurar el caràcter de Crist prenent el seu propi com a referència. Se l’havien imaginat tan vil com ells mateixos. Però amb l’aspecte que té ara s’ha esmunyit una escena que un dia a venir veuran amb tota la seva glòria. N’hi ha que tremolen en presència de Crist. Mentre la gentada violenta li fa reverències burletes, dels que havien acudit amb aquest mateix propòsit n’hi ha que es fan enrere, esporuguits i en silenci. Herodes està convençut. Els darrers raigs de llum misericordiosa il·lu-minen el seu cor endurit. Té la sensació que aquest no és un home com tots els altres perquè la divinitat ha llampeguejat a través de la humanitat. En el mateix moment que els escarnidors, els adúlters i els assassins envolten Crist, Herodes té la sensació que veu Déu assegut al seu tron.Je 461.4

Tot i ser un home despietat no s’atreveix a ratificar la condemna. Es vol treure del damunt aquesta responsabilitat terrible i envia Jesús de tornada al pretori.Je 461.5

Pilat està molest i decebut. Quan els jueus tornen amb el presoner els pregunta impacient què volen que faci. Els recorda que ja l’ha interrogat i que no li ha trobat cap falta. Els explica que s’han queixat d’ell, però que no han sigut capaços de demostrar ni una sola de les acusacions. Ha enviat Jesús a Herodes, tetrarca de Galilea i membre de la seva mateixa nació, però ell tampoc ha sigut capaç de trobar-li res que mereixi ser castigat amb la mort. «El faré assotar per escarmentar-lo i el deixaré lliure»,^{21Lluc 23: 16} decideix.Je 461.6

Pilat mostra com és de feble. Ha declarat que Jesús és innocent, però és capaç de fer-lo assotar si això tranquil·litza els seus acusadors. Sacrificarà la justícia i els principis a canvi d’un pacte amb la turba. Amb aquesta decisió es posa en situació de desavantatge. La multitud ha intuït la indecisió i crida amb més força reclamant la vida del presoner. Si la primera vegada Pilat s’hagués mantingut ferm i hagués refusat de condemnar un home que ha trobat lliure de culpa, hauria interromput la cadena fatal d’esdeveniments que serà la causa de la culpa i dels remordiments que el perseguiran tota la vida. Si fes valer les seves convicions de justícia, els jueus no podrien presumir d’haver-lo obligat a fer res. Crist moriria, però la culpa no seria de Pilat. Però Pilat avança un pas rere l’altre pel camí de la violació de la seva consciència. S’ha excusat per no haver de jutjar amb justícia i equitat i ara està gairebé desesperat a mans dels sacerdots i dels governants. Les seves anades i vingudes i la seva indecisió han sigut la seva ruïna.Je 461.7

Ni tan sols ara se l’abandona a haver d’actuar cegament. Déu li envia un missatge advertint-lo del crim que és a punt de cometre. Responent a la pregària de Jesús, un àngel ha visitat l’esposa de Pilat i, en somnis, ha vist el Salvador i hi ha conversat. L’esposa de Pilat no és jueva, però quan ha vist Jesús en el somni ha entès quins són el seu caràcter i la seva missió. Sap que és el Príncep de Déu. Ha vist com el jutjaven a la sala d’audiències, que tenia les mans lligades com un delin-qüent. Ha vist Herodes i la seva guàrdia fent coses terribles. Ha sentit els sacerdots i els governants que, plens d’enveja i de malícia, l’acusaven amb vehemència, com deien: «Nosaltres tenim una llei, i segons aquesta llei ha de morir».^{22Joan 19: 7.} Ha vist Pilat lliurant-lo als botxins perquè l’assotin després d’haver declarat: «Jo no li trobo res per a poder-lo inculpar”. Ha sentit com el condemnava i el lliurava als seus assassins. També ha vist la creu aixecada al Calvari, com les tenebres cobrien la terra, i ha sentit un crit misteriós: «Tot s’ha acomplert». Després ha vist una altra escena. Crist estava assegut damunt d’un gran núvol blanc mentre la terra trontollava i els seus assassins fugien de la seva glòria. Aleshores, cridant horroritzada, s’ha desvetllat i ha escrit un missatge per a Pilat.Je 462.1

Mentre Pilat dubta què fer, un missatger ha travessat la multitud i li ha fet a mans la carta de la seva esposa on hi diu: «Desentén-te del cas d’aquest just. Avui, en somnis, he patit molt per causa d’ell”. ^{23M ateu 27: 19.}Je 462.2

Pilat empal·lideix. Les seves emocions en conflicte el confonen. No obstant, mentre demora la decisió, els sacerdots i els governants encara encenen més la ment del poble. Pilat no té més remei que actuar. Recorda un costum que podria servir per a alliberar Crist.Je 462.3

La resposta es fa sentir com el bramul de les bèsties salvatges: «Deixa’ns lliure Barrabàs!». La cridòria es fa cada vegada més forta: «Barrabàs! Barrabàs!». ^{24Lluc 23: 18.} Pensa que el poble no ha entès bé la pregunta i la repeteix: «Voleu que us deixi lliure el rei dels jueus?» ^{25Marc 15: 9} La multitud hi torna: «Mata’l, aquest! Deixa’ns lliure Barrabàs!” Aleshores Pilat demana: «I de Jesús, l’anomenat Messies, què n’he de fer?» ^{26M ateu 27: 22.} Altra vegada, la multitud encesa crida com una cohort de dimonis. És que els diables mateixos han adoptat la forma humana i són enmig de la gentada. En un cas així, què més es pot esperar com a res-posta, si no: «Que el crucifiquin!» ^{27Vegeu nota anterior.}Je 462.4

Pilat està torbat. No havia pensat que tot plegat acabaria així. L’esgarrifa pensar que ha de lliurar un innocent a la mort més cruel i ignominiosa. Després que el rugit de la multitud s’ha aturat, es gira de cara al poble i replica: «Però quin mal ha fet?» ^{28Vers 23.} Però el cas ha arribat massa lluny i és impossible discutir res. Ja no volen cap prova de la innocència de Crist, sinó la seva condemna.Je 462.5

Pilat fa un altre esforç per a salvar Crist. Per tercera vegada els diu: «Però quin mal ha fet, aquest? Jo no he trobat res en ell per a poder-lo inculpar i condemnar-lo a mort. El faré assotar per escarmentar-lo i el deixaré lliure”. ^{29Lluc 23: 22.} El sol fet d’esmentar que l’alliberarà encara encén més el poble, que crida: «Crucifica’l! Crucifica’l!» La tempesta que Pilat ha cridat amb la seva indecisió és cada vegada més paorosa.Je 463.1

S’enduen Jesús, vençut per l’esgotament i ple de nafres, i l’assoten a la vista de la gent. Després d’haver convocat tota la cohort, li posen al damunt un vestit porpra i li cenyeixen al cap una corona d’espines. Fet això, el saluden: «Salve, rei dels jueus!» Al mateix temps li peguen al cap amb una canya i li escupen fent-li reverències. ^{30Vegeu Marc 15: 16-19.} De tant en tant, alguna mà plena de maldat li pren la canya que li han posat a les mans com si fos un ceptre i li encasqueta la corona fins al front, fent que les espines se li clavin a les temples i que la sang que brolla de les ferides li baixi per la cara i li amari la barba.Je 463.2

Meravella’t, oh cel! i sorprèn-te, oh terra! Heus ací l’opressor i l’oprimit. Una turba embogida ha envoltat el Salvador del món. La burla i l’escarni es barregen amb els penjaments i les blasfèmies. La gentada sense sentiments comenta el seu naixement i la seva vida d’humilitat. Tothom fa befa de la seva afirmació que és el Fill de Déu alhora que la broma de mal gust i l’insult desdenyós passen de boca en boca.Je 463.3

Satanàs és al darrere dels maltracta-ments que la gentada infligeix al Salvador. Té el propòsit de provocar-lo fins que es revolti o, si més no, aconseguir que obri un miracle per tal de deslliurar-se i, d’aquesta manera, engegui en orris el pla de la salvació. Només cal una sola taca en la seva vida humana, un sol error de la seva humanitat en suportar la prova terrible, perquè l’Anyell de Déu esdevingui una víctima inperfecta i, per tant, la redempció dels homes sigui un fiasco. Però el qui en tindria prou d’ordenar que acudeixin les hosts celestials, el qui podria fer que aquella gernació quedés terroritzada de veure un esclat de la seva majestat divina, se sotmet amb una calma perfecta als insults i als ultratges més despietats.Je 463.4

Els enemics de Crist han demanat un miracle que provi la seva divinitat. En tenen un encara més gran del que haurien gosat demanar. Mentre la seva crueltat degrada els torturadors per sota de la humanitat fins a fer-los semblants a Satanàs, la mansuetud i la paciència exalten Jesús per damunt de la humanitat i demostren el seu parentiu amb Déu. La seva humiliació és la promesa de la seva exaltació. Les gotes de sang de l’agonia que se li escolen de les temples per la cara i la barba són la garantia que serà ungit «amb olis i perfums de festa»^{31Hebreus 1: 9.} i serà proclamat com al nostre gran sacerdot suprem.Je 463.5

La fúria de Satanàs creix de veure que tots aquells maltractaments a què ha sotmès el Salvador no han obtingut ni tan sols un murmuri dels seus llavis. Tot i que ha assumit la naturalesa humana, el sosté una fortalesa divina i no s’allunya en cap detall i en cap instant de la voluntat del seu Pare.Je 463.6

Convençut que despertarà la compassió de la multitud, Pilat lliura Jesús perquè l’assotin i se’n burlin. Espera que acabaran decidint que això ja és prou càstig, que també satisfarà la malícia dels sacerdots. Però els jueus, amb una percepció molt aguda, s’han adonat de la feblesa que és castigar d’aquesta manera un home que ha sigut declarat innocent. Saben que Pilat està provant de salvar la vida del presoner i estan decidits a impedir que Jesús sigui alliberat. «Pilat ha accedit a assotar-lo per a satisfer-nos”, pensen. «Si l’acorralem fins al punt que no tingui cap altra sortida, segur que aconseguirem el nostre objectiu”.Je 463.7

Pilat fa que portin Barrabàs al pati. Aleshores presenta els dos presoners un al costat de l’altre. Després, assenyalant el Salvador, amb to de súplica solemne, diu: «Aquí teniu l’home!» ^{32Joan 19: 5} «El porto davant vostre perquè sapigueu que no li trobo res que el faci culpable”.Je 464.1

El Fill de Déu està dret, vestit amb la túnica de la burla i coronat d’espines. Va nu de cintura per amunt. Té l’esquena en carn viva per les ferides llargues i cruels del fuet. La sang en brolla abundant. Paradoxalment, la cara, ensangonada i demacrada per l’esgotament i el dolor, mai no ha semblat tan bella com ara. L’expressió del Salvador no es torç davant dels seus enemics. Tot en ell expressa amabilitat, resignació i una compassió tendríssima per aquests enemics tan cruels. Les seves maneres no mostren cap senyal de feblesa covarda, sinó la força i la dignitat del qui fa temps que sofreix.Je 464.2

El contrast amb el presoner que té al costat és colpidor. Totes i cadascuna de les arrugues de la seva cara proclamen la mena de brivall que és. El contrast és d’allò més eloqüent. Alguns espectadors ploren. Després d’haver vist Jesús, el cor se’ls ha omplert de compassió. Fins i tot els sacerdots i els governants es convencen que és tot el que diu que és.Je 464.3

No tots els soldats que envolten Jesús són insensibles. Alguns el miren a la cara amb honestedat cercant una prova que de-mostri que és un criminal o un personatge perillós. De tant en tant, es giren i llancen una mirada de menyspreu a Barrabàs. No cal ser gaire eixerit per a poder-li llegir els pensaments com si fossin un llibre obert. Aleshores es giren altra vegada per veure el qui està sent sotmès a judici i se’l miren amb una compassió profunda. El sotmetiment silenciós de Crist grava en la seva ment l’escena que no s’esborrarà fins al moment que decidiran el seu propi destí o bé reconeixent-lo com a l’ungit o bé rebutjant-lo.Je 464.4

La paciència resignada del Salvador desconcerta absolutament Pilat, que estava segur que la visió d’aquest Home en contrast amb Barrabàs mouria els jueus a compassió. Però no entén aquest odi fanàtic que els sacerdots tenen pel qui, com a la Llum del món, els ha deixat al descobert la tenebra i l’error que els dominen. Han fet embogir la multitud i tots, sacerdots, governants i gentada, han deixat anar el clam maligne: «Crucifica’l! Crucifica’l!». Finalment la crueltat irra-cional de la turba fa que Pilat perdi la paciència i, desesperat, exclama: «Emporteu-vos-el vosaltres mateixos i crucifiqueu-lo, que jo no li trobo res per a poder-lo inculpar”. ^{33Joan 19: 6.}Je 464.5

Tot i que està acostumat a les escenes cruels, el governador romà té compassió per un presoner que, malgrat que l’han condemnat i assotat, i té el front ple de sang i l’esquena lacerada, té el port d’un rei assegut al tron. Però els sacerdots criden: «Nosaltres tenim una llei, i segons aquesta llei ha de morir, perquè s’ha fet Fill de Déu».^{34Vers 7.}Je 464.6

Pilat està perplex. No sap exactament qui és Crist ni quina és la seva missió, però creu de manera instintiva en Déu i en els éssers sobrehumans. un pensament que se li havia acudit de manera fugaç ara se li dibuixa amb més claredat. Es pregunta si no pot ser que aquest home vestit amb porpra i coronat d’espines de qui tothom es burla sigui un ésser diví. Je 464.7

Torna a la sala d’audiències i diu a Jesús: «D’on ets, tu?» ^{35Joan 19: 9.} Jesús calla. El Salvador ha parlat lliurement a Pilat i li ha explicat quina és la seva missió, ser testimoni de la veritat. I Pilat ha menystingut la llum. Ha fet un mal ús de les funcions del càrrec elevat que ocupa. Ha rendit els seus principis i la seva auto-ritat a les exigències de la multitud. Jesús ja no té més llum per a donar-li. Ofès pel seu silenci, Pilat diu, altiu: «A mi no em parles? No saps que tinc poder per a deixar-te lliure o per a crucificar-te?» ^{36Vers 10.}Je 465.1

Jesús li respon: «No tindries cap poder sobre mi si no l’haguessis rebut de dalt. Per això el qui m’ha entregat a tu ha comès un pecat més gran”. ^{37Vers 11.}Je 465.2

D’aquesta manera, el Salvador, enmig d’un patiment i un dolor intensos, excusa tan com pot l’acció del governador romà que l’ha lliurat pequè el crucifiquin. Quina escena! És digna de ser transmesa a tot el món de generació en generació. Quanta llum vessa sobre el caràcter del qui és Jutge de la terra!Je 465.3

Jesús ha declarat: «El qui m’ha entregat a tu ha comès un pecat més gran”. Es refereix a Caifàs, qui, com a gran sacerdot, representa la nació jueva. Tots ells coneixen quins són els principis que governen les autoritats romanes. Tenen la llum de les profecies que donen testimoni de Crist i els seus propis ensenyaments i miracles. Els jutges jueus han rebut proves indiscutibles de la divinitat de qui han condemat a mort. Seran jutjats segons la llum que han rebut.Je 465.4

La culpa i la responsabilitat més grans recauen en els qui ocupen els llocs més elevats de la nació, els dipositaris de les veritats sagrades que ara traeixen amb tanta baixesa. Comparats amb ells, Pilat, Herodes i els soldats romans no coneixen Jesús. Pensen que, maltractant-lo, complauen els sacerdots i els governants. No tenen la llum que la nació jueva ha rebut amb tanta abundància. Si els soldats n’haguessin rebut, no haurien tractat Crist amb tanta crueltat com l’han tractat.Je 465.5

Pilat torna a proposar la llibertat del Salvador. «Però els jueus es posaren a cridar: “Si deixes lliure aquest home no et pots dir amic del Cèsar”». ^{38Joan 19: 12.} Els hipocrites fan veure que vetllen per l’autoritat del Cèsar. De tots els opositors al govern romà, els jueus són els més furibunds i pertinaços. Quan no els representa cap perill, són uns tirans imposant les exigències nacionals i religioses; però quan volen aconseguir algun objectiu cruel no dubten a exaltar el poder del Cèsar. Per tal de destruir Crist són capaços de declarar la seva lleialtat a un govern estranger que odien.Je 465.6

I afegeixen: «Tothom qui es fa rei va en contra del Cèsar”. ^{39Vegeu nota anterior.} Això és un cop baix allà on més mal li fa. El govern romà sospita de Pilat, que sap que un informe com aquest li representaria la ruïna. També sap que, si se senten frustrats, els jueus es poden revoltar contra ell i faran servir qualsevol mitjà per tal d’aconseguir la revenja. Davant té un exemple de la persistència amb què han encalçat la vida d’Algú que odien sense cap raó.Je 465.7

Aleshores, Pilat s’asseu al setial del governador i torna a presentar Jesús al poble dient: «Aquí teniu el vostre rei!» ^{40Joan 19: 14} La resposta no es fa esperar: «Fora, fora, crucifica’l!» ^{41Vers 15.} La cridòria se sent arreu. Pilat demana: «Al vostre rei, haig de matar?» ^42. I els llavis profans i blasfems exclamen: «No tenim cap altre rei fora del Cèsar!» ^{43Vegeu nota anterior.}Je 465.8

En escollir un governant idòlatra la na-ció jueva ha abandonat la teocràcia. Ha rebutjat Déu com a Rei. D’ara endavant ja no hi haurà ningú que els deslliuri. «No tenim cap altre rei fora del Cèsar”. Heus ací on han dut el poble els sacerdots i els mestres de la llei. En són responsables, com també ho són de les terribles conseqüències que se’n seguiran. Els líders religiosos són a l’arrel del pecat i de la ruïna de la nació.Je 465.9

Pilat s’adona que no hi ha res a fer i abans que esclati un altre tumult pren un gibrell amb aigua, es renta les mans davant de la multitud i diu: «Jo soc innocent de la sang d’aquest home. Això és cosa vostra».^{44Mateu 27: 24.} Temerós d’haver-se condemnat ell mateix, Pilat mira el Salvador. És l’única cara que, enmig d’aquell mar de caps aixecats, es manté calmada. Sembla com si al voltant del seu cap hi resplendeixi una mena de lluïssor. En el fons del cor Pilat es diu per a ell mateix: «És un déu”. Aleshores es gira cap a la multitud i declara: «No soc responsable de la seva sang. Preneu-lo i crucifiqueu-lo. Però, pareu esment, sacerdots i governants, que jo declaro que és un home just. Que Aquell de qui diu que és el seu Pare us jutgi a vosaltres i no a mi pel que passarà avui”. Aleshores s’adreça a Jesús: «Perdona’m, no t’he pogut salvar”. Després el fa assotar una altra vegada i el lliura perquè el crucifiquin.Je 466.1

Pilat volia alliberar Jesús, però ha vist que, si volia conservar el càrrec i la posició honorable, no podia. Ha preferit escollir sacrificar la vida d’un innocent a canvi del poder terrenal. Quants n’hi ha que, per estalviar-se patiments i privacions, sacrifiquen els seus principis de manera semblant! La consciència i el sentit del deure assenyalen en una direcció, però els interessos propis van cap a una altra banda. El corrent arrossega amb força en la direcció equivocada, de manera que qui cerca un compromís amb el mal cau en l’espessa tenebra de la culpa.Je 466.2

Pilat ha cedit a les exigències de la turba. En lloc d’assumir el risc de perdre la seva posició ha lliurat Jesús perquè el crucifiquin. No obstant, malgrat les precaucions que ha pres, més endavant serà víctima d’això mateix que tant el terroritza. El desposseïran de tots els honors, el destituiran del càrrec i, consumit pel remordiment i amb l’orgull ferit, poc després de la crucifixió posarà fi a la seva vida. De la mateixa manera, la ruïna i la dissort són l’únic que obté tothom qui flirteja amb el pecat. «Els teus plans et poden semblar bons, però podrien portar-te a la mort».^{45Proverbis 14: 12.}Je 466.3

Tan bon punt Pilat es declara innocent de la sang de Crist, Caifàs li respon, desafiant: «Que la seva sang caigui sobre nosaltres i els nostres fills!» ^{46M ateu 27: 25.} Els sacerdots i els governants, juntament amb la gentada, fan seves aquestes paraules terribles i esclaten en un rugit inhumà. Tota la multitud brama: «Que la seva sang caigui sobre nosaltres i els nostres fills!»Je 466.4

El poble d’Israel ha escollit. Assenyalant Jesús han exclamat: «Aquest home no! Barrabàs!” Barrabàs, un lladre assassí, és el representant de Satanàs. Crist ho és de Déu. Han rebutjat Crist i han escollit Barrabàs. Si volen Barrabàs, tindran Barrabàs. Quan l’han escollit han acceptat el qui des del començament ha sigut un mentider i un criminal. Satanàs és el seu líder. Per tant, com a nació obeïran els seus dictats. Faran les seves obres. Hauran de suportar el seu govern. El poble que ha escollit Barrabàs en lloc de Crist sentirà la crueltat de Barrabàs mentre hi hagi món.Je 466.5

Mirant l’Anyell colpit de Déu, els jueus han exclamat: «Que la seva sang caigui sobre nosaltres i els nostres fills!» Aquest clam terrible ha pujat fins al tron de Déu i la sentència que han pronunciat sobre ells mateixos ha quedat escrita al cel. La pregària ha sigut escoltada. La sang del Fill de Déu caurà damuint dels seus fills i damunt dels fills dels seus fills com una maledicció perpètua.Je 466.6

La destrucció de Jerusalem serà terrible. Com terrible serà la condició de la nació jueva durant divuit segles, la branca esporgada del cep, com la branca seca i sense fruit que hom aplega per a cremar-la a la foguera. Arreu del món, d’un país a un altre, un segle rere l’altre, els perseguirà la mort, la mort de les transgressions i dels pecats.Je 467.1

I aquesta pregària rebrà una resposta terrible en el dia del gran judici. Quan Crist tornarà a la terra, els homes no el veuran com un presoner encerclat per la xusma. Aleshores el veuran com a Rei del cel. Crist vindrà amb glòria i majestat, amb la glòria del seu Pare i amb la glòria dels àngels celestials. L’escortaran milions i milons d’àngels i els milers de milers dels fills de Déu guarnits amb una bellesa esclatant i gloriosa. Aleshores s’asseurà al tron de la glòria i totes les nacions es reuniran davant seu. Tots els ulls el veuran, també els dels qui l’hauran tras-passat. En lloc d’una corona d’espines portarà cenyida una corona de glória, una corona doble. En lloc del parrac porpra, anirà cobert amb uns vestits blanquíssims «que cap tintorer del món no hauria pogut blanquejar-los així”. ^{47Marc 9: 3} Al vestit i a la cuixa hi portarà escrit un nom: «Rei de reis i Senyor de Senyors».^{48Apocalipsi 19: 16.} Els qui ara l’escarneixen i el colpegen seran allà. Els sacerdots i els governants tornaran a veure l’escena del pretori. Tots els detalls passaran per les seves ments com escrits amb lletres de foc. Aleshores, els qui ara preguen: «Que la seva sang caigui sobre nosaltres i els nostres fills!» rebran la resposta. Aleshores, tot el món coneixerà i entendrà. S’adonaran, pobres éssers miserables, febles i finits, contra qui han fet la guerra. La seva angoixa serà terrible i, terroritzats, clamaran a les pedres i a les muntanyes: «Caieu damunt nostre i amagueu-nos de la mirada d’aquell qui seu al tron i de la indignació de l’Anyell. Perquè el dia terrible de la seva indignació ja ha arribat, i qui serà capaç de resistir?” ^{49Apocalipsi 6: 16, 17.} Je 467.2