Capítol 82—«Per què plores?”
Aquest capítol està basat en Mateu 28: 1, 5-8; Marc 16: 1-8; Lluc 24: 1-12; Joan 20: 1-18.
Les dones que van acompanyar Jesús men-tre era a la creu han vetllat i esperat que passés el dissabte. El primer dia de la setmana, de bon matí, van a la tomba i hi porten espècies costoses per a ungir el cos del Salvador. No pensen que hagi ressuscitat. Se’ls ha post el sol de l’esperança i la nit s’ha fet mestressa del seu cor. Mentre fan camí recorden les obres de misericòrdia i les paraules de consol de Crist. Però no es recorden que els havia dit: «Us tornaré a veure”. Je 496.1
No saben res del que ha passat fins ara i se n’hi van tot dient: «Qui enretirarà la llosa de l’entrada de la tomba?» i, tot i que saben que no podran fer-ho, continuen el seu camí. De sobte, el cel s’il·lumina amb una glòria que no és la del sol ixent. La terra tremola, veuen que la gran llosa ja no tapa l’entrada i la tomba està buida.Je 496.2
Les dones venen des de llocs diferents. Maria Magdalena és la primera d’arribar i quan veu que algú ha enretirat la llosa se’n va corrents a explicar-ho als deixebles. Mentrestant, les altres van arribant. una llum resplendeix al voltant del sepulcre, però el cos de Jesús no hi és. Mentre s’estan pels voltants, de sobte s’adonen que no estan soles. un home jove, vestit amb roba resplendent està assegut al costat de la tomba. És l’àngel que ha enretirat la llosa. Ha pres l’aspecte d’un ésser humà per tal de no espantar aquestes amigues de Jesús. No obstant, encara l’envolta la llum de la glòria celestial i les dones tenen por. Fan acció de fugir, però les paraules de l’àngel les aturen: «No tingueu por, vosaltres. Sé que busqueu Jesús, el crucificat. No és aquí: ha ressuscitat, tal com va dir. Veniu, mireu el lloc on havia estat posat. Aneu corrents a dir als seus deixebles: “Ha ressuscitat d’entre els morts”». Altra vegada miren dins del sepulcre i altra vegada senten la notícia extraordinària. Dins hi ha un altre àngel amb aspecte humà que els pregunta: «Per què busqueu entre els morts aquell qui viu? No és aquí: ha ressuscitat. Recordeu què us va dir quan encara era a Galilea: “Cal que el Fill de l’home sigui entregat a les mans dels pecadors, que sigui crucificat i que ressusciti el tercer dia”». Je 496.3
«Ha ressuscitat! Ha ressuscitat!» Les dones ho repeteixen una vegada i una altra. Ja no calen les espècies per a la unció. El Salvador viu, no està mort. Recorden que, parlant de la seva mort, havia dit que ressuscitaria. Quin dia per al món! Precipitadament, les dones abandonen el sepulcre «amb por, però amb una gran alegria» i porten la bona nova als deixebles.Je 496.4
Maria, que no ho ha sentit, va a trobar Pere i Joan amb un missatge trist: «S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat”. Els deixebles corren a la tomba i la troben tal com Maria els ha dit. Veuen el sudari i la tovallola, però no hi troben el Senyor. Fins i tot aquí tenen una prova que ha ressuscitat: La roba no està llençada de manera descuidada, sinó que algú l’ha plegada amb cura i l’ha deixada de manera endre-çada. Joan ho veu i creu. Encara no ha entès la profecia que declara que Crist ha de ressuscitar d’entre els morts, però recorda que el Salvador va predir la seva resurrecció.Je 497.1
Crist mateix ha endreçat aquesta roba amb tanta cura. Quan l’àngel ha baixat a la tomba se li ha unit un altre que, amb uns quants més, havia vigilat el cos del Senyor. Quan l’àngel del cel ha enretirat la llosa els altres han entrat al sepulcre i han retirat el sudari que cobria el cos de Jesús. Aleshores, el Salvador mateix ho ha plegat tot i ho ha deixat al capçal de la tomba. Per al qui alhora guia les estrelles i els àtoms res és insignificant. L’ordre i la perfecció són arreu de la seva obra.Je 497.2
Maria ha seguit Joan i Pere i, quan ells se’n tornen a Jerusalem, es queda allà. Quan mira dins del sepulcre buit, el cor se li omple de dolor. Hi veu els dos àngels, un al cap i l’altre als peus del lloc on jeia el cos de Jesús. «Dona, per què plores?» Ella els respon: «S’han endut el meu Senyor i no sé on l’han posat”. Je 497.3
Després s’allunya, també dels àngels, pensant que ha de trobar algú que li digui què se n’ha fet del cos de Jesús. Sent una altra veu que li parla: «Dona, per què plores? Qui busques?» Té els ulls entelats de llàgrimes i no distingeix prou bé qui té al davant. Per això pensa que és l’hortolà i diu: «Senyor, si te l’has emportat tu, digues-me on l’has posat, i jo mateixa me l’enduré». Si aquesta sepultura per a un home ric és massa honorable per a Jesús, ella mateixa n’hi proporcionarà una. La pròpia veu de Crist en va deixar una de buida, la de Llàtzer. Allà hi portarà el cos del seu Senyor. Està convençuda que tenir cura del seu cos crucificat serà un bon consol per al seu dolor.Je 497.4
Aleshores Jesús, fent servir aquell to de veu que ella coneix tan bé, li diu: «Maria!» Ella se sorprèn de tornar a sentir aquella veu i s’adona que qui li parla no és cap estrany. Es gira i veu davant seu Crist viu: «Rabbuni!» Amb prou feines es pot contenir i té ganes de tirar-se-li als peus i besar-los. Però ell, que se n’adona, aixeca la mà i l’atura: «Deixa’m, que encara no he pujat al Pare. Vés a trobar els meus germans i digues-los: “Pujo al meu Pare, que és el vostre Pare, al meu Déu, que és el vostre Déu”. Ella va a trobar els deixebles per a comunicar-los el missatge joiós.Je 497.5
Jesús no vol rebre l’homenatge de la seva gent fins que no tingui la certesa que el Pare accepta el seu sacrifici. Puja als atris celestials i de boca de Déu mateix sent la confirmació que l’expiació que ha fet pels pecats dels homes és àmplia, que tothom pot obtenir la vida eterna per mitjà de la seva sang. El Pare ratifica el pacte fet amb Crist segons el qual rebrà els homes penedits i obedients i els estimarà de la mateixa manera que estima el seu Fill. Crist ha de completar la seva obra i complir la promesa de fer que els homes i les dones siguin més valuosos que l’or fi. El Príncep de la vida ha rebut tot el poder del cel i de la terra i ha tornat als seus seguidors en un món de pecat a fi de poder impartir-los poder i glòria.Je 497.6
Mentre el Salvador és en presència de Déu, rebent dons per a l’església, els deixebles pensen en la tomba buida i ploren. El dia que per al cel és de joia, per a ells és un dia d’incertesa, de confusió i de perplexitat. Que no creguin el testimoni de les dones és prova de fins a quin punt la seva fe flaqueja. La notícia de la resurrecció de Crist és tan diferent del que ells s’havien imaginat que no se la poden creure. És massa bona perquè sigui veritat, pensen. Han sentitn tantes doctrines i “teories científiques” dels saduceus que la resurecció no és per a ells res més que una idea vaga. Amb prou feines si saben què vol dir ressuscitar d’entre els morts i són incapaços de destriar quin és el fons de la qüestió.Je 498.1
Els àngels han dit a les dones: «Aneu a dir als seus deixebles i a Pere: “Ell va davant vostre a Galilea; allà el veureu, tal com us va dir”». Aquests àngels han estat amb Crist guardant-lo tot el temps que ha viscut a la terra. Han vist com el jutjaven i el crucificaven. Han sentit què deia als deixebles. Això s’ha fet evident amb el missatge que els fan arribar per les dones i els hauria de convèncer que és veraç. Unes paraules com aquestes només poden venir dels missatgers del Senyor ressuscitat.Je 498.2
Els àngels han ordenat: «Aneu a dir als deixebles i a Pere». Des de la mort de Crist, els remordiments han consumit Pere. Constantment recorda la seva negació vergonyosa i la mirada angoixada i amorosa del Senyor. De tots els deixebles és el que ha patit més. Se li comunica que el seu penediment ha sigut acceptat i que el seu pecat està perdonat; i per això se l’esmenta pel nom.Je 498.3
«Aneu a dir als seus deixebles i a Pere: “Ell va davant vostre a Galilea; allà el veureu”». Tots els deixebles van abandonar Jesús i la crida a trobar-se amb ell els inclou tots sense excepció. No n’ha rebutjat cap. Quan Maria Magdalena els explica que ha vist el Senyor, repeteix la crida a trobar-se a Galilea. No és l’última vegada que es fa; el missatge els arriba una tercera vegada. Després que ha pujat al Pare, Jesús s’apareix a les altres dones i els diu: «Déu vos guard». Elles se li acosten, se li abracen als peus i l’adoren. «Jesús els diu: “No tingueu por. Aneu a anunciar als meus germans que vagin a Galilea. Allà em veuran”». Je 498.4
La primera obra de Crist a la terra des-prés d’haver ressuscitat és convèncer els deixebles que el seu amor i la seva cura per ells no han minvat. Per tal de donar-los una prova que és el Salvador vivent, que ha trencat les cadenes de la tomba i que la mort enemiga ja no el podrà sotmetre mai més, per tal de revelar que té el mateix cor amorós que quan era amb ells com a mestre estimat, se’ls apareix una vegada i una altra. Vol que els llaços d’amor que té amb ells encara s’estrenyin més. Per això diu: «Aneu a dir als meus germans que em vinguin a veure a Galilea».Je 498.5
En sentir que els ha convocat de manera tan decidida, els deixebles comencen a pensar en les paraules que Crist els va dir predient la seva resurrecció. No obstant, encara no s’han alegrat. No són capaços de desprendre’s del dubte i la perplexitat. Fins i tot quan les dones declaren que han vist el Senyor, els deixebles no s’ho acaben de creure. Pensen que són víctimes d’una al·lucinació.Je 498.6
Sembla que les tribulacions s’amunte-guin les unes sobre les altres. El sisè dia de la setmana havien vist com moria el Mestre. El primer dia de la setmana següent descobreixen que no en tenen el cos i se’ls acusa d’haver-lo robat a fi d’enganyar el poble i han d’esmerçar molts esforços a combatre una falsedat contra ells que es va estenent de manera imparable. No saben què els fa més por, si l’enemistat dels sacerdots o la fúria del poble. Desitgen amb totes les seves forces la presència de Jesús, que tant els havia ajudat en tots els atzucacs que havien hagut d’enfrontar.Je 498.7
Sovint repeteixen: «Nosaltres esperàvem que ell seria el qui hauria alliberat Israel». Sols i desemparats, recorden que va dir: «Si tracten així l’arbre verd, què en serà, del sec?» S’apleguen al cenacle i tanquen les portes amb forrellat, convençuts que tard o d’hora compartiran el destí del Mestre estimat.Je 499.1
Tanmateix, tota l’estona s’haurien pogut alegrar per la resurrecció del Salvador. A l’hort, Maria plorava mentre Jesús era al seu costat. Tenia els ulls tan entelats per les llàgrimes que no l’ha reconegut. D’altra banda, els cors dels deixebles estaven tan adolorits que no han cregut el missatge dels àngels ni les paraules que Crist mateix ha dit.Je 499.2
Quants n’hi ha que encara fan el mateix que feien els deixebles! Quants reprodueixen el plany de Maria: «S’han endut el meu Senyor... i no sé on l’han posat!» A quants els pregunta el Salvador: «Per què plores?” És al seu costat, però els ulls entelats pel plor no els deixen veure’l. Els parla, però no l’entenen.Je 499.3
Aixequeu el cap i no l’acoteu més, obriu els ulls i contempleu-lo, que les oïdes escoltin la seva veu! De pressa! Aneu a dir als seus deixebles que ha ressuscitat! No els demaneu que mirin la tomba nova de Josep, aquella que una gran llosa havia tapat i que havien segellat amb el segell romà. Crist no és allà. No busqueu dins del sepulcre buit. No ploreu com els qui estan desesperats. Jesús viu i, perquè viu, nosaltres també viurem. Que el cant de joia brolli dels cors agraïts i dels llavis abrusats amb un foc sant: Crist ha ressuscitat, i viu per a intercedir per nosal-tres. Feu vostra aquesta esperança i us sostindrà l’ànima com una àncora provada i segura. Creu en ell i veuràs la glòria de Déu.Je 499.4