Capítol 85—Altra vegada a la vora del mar
Aquest capítol està basat en Joan 21: 12-22.
Jesús ha dit als deixebles que vagin a tro-bar-lo a Galilea. Per a fer-ho han esperat que passi un temps prudencial després que s’hagin acabat les celebracions de la setmana de la Pasqua. Marxar de la ciutat durant la festa s’hauria pogut interpretar com un acte de desafecció i heretgia. Per tant, s’hi han quedat fins que s’ha acabat, però després que la normalitat ha tornat, joiosos, han anat a casa per a trobar-hi el Salvador tal com ell els va indicar.Je 508.1
Set deixebles han marxat junts. Porten la roba humil dels pescadors perquè no tenen gaires béns materials. En canvi, són rics en el coneixement i la pràctica de la veritat que, a ulls del cel, els ha atorgat l’elevada posició de mestres. No han estudiat a les escoles dels profetes, sinó que l’Educador més gran que el món hagi conegut mai els ha ensenyat durant tres anys. Sota la seva tutela han esdevingut uns agents elevats, intel·ligents i refinats per qui els homes i les dones coneixeran la veritat.Je 508.2
Una bona part del ministeri de Crist va transcórrer prop del Mar de Galilea. Quan els deixebles s’apleguen en un lloc on no és probable que ningú els destorbi, tot el que els envolta els recorda Jesús i les seves obres poderoses. En aquest mar, un dia que estaven terroritzats, que una tempesta espantosa era a punt de fer que se n’anessin en orris, Jesús va caminar damunt de les ones per a rescatar-los i va ordenar a la tempesta que es calmés. Des d’on són poden veure la platja on més de deu mil persones van poder menjar gràcies a uns quants pans i uns quants peixos. No gaire lluny hi ha Cafarnaüm, l’escenari de tants miracles. Quan els deixebles contem-plen el paisatge la ment se’ls omple amb el record de les paraules i els fets del seu Salvador.Je 508.3
La tarda és apacible i Pere, que encara estima les barques i la pesca, proposa que s’endinsin en el mar i llancin les xarxes. Tothom s’hi avé perquè necessiten el menjar i la roba que els pot proporcionar una nit de pesca exitosa. Per tant, pugen a bord. Però, al matí, quan tornen a terra, no han pescat res. Tota la nit han treballat de valent i no han capturat ni un peix. Mentrestant, han parlat del Senyor absent i han recordat els esdeveniments extraordinaris de què van ser testimonis a la vora del mar. Reflexionen sobre el futur que els espera i s’entristeixen.Je 508.4
Des de la costa, un observador solitari els ha anat seguint amb la mirada, però ells no el poden veure. Quan despunta el dia la barca és a poca distància del rompent de les onades i els deixebles veuen un estrany dret a la platja que els fa una pregunta: «Nois, no teniu res per a menjar?” Quan li diuen que no, ell els respon: «Tireu la xarxa a la dreta de la barca i trobareu peix”. Ells ho fan i la captura és tan gran que no poden treure l’art de l’aigua.Je 508.5
Joan reconeix l’estrany i, adreçant-se a Pere, exclama: «Es el Senyor!». Pere està tan eufòric i content que salta a l’aigua i, a l’instant, és al costat del Mestre. Els altres deixebles s’acosten dalt de la barca, arrossegant la xarxa plena de peixos. Quan posen peu a terra, veuen unes brases enceses amb peixos coent-s’hi i uns pans.Je 509.1
Tot plegat és tan estrany que ni tan sols es pregunten d’on han sortit el foc i el menjar. Jesús els diu: «Porteu peix del que acabeu de pescar”. Pere corre cap a la xarxa que ha tirat tot just fa un moment i ajuda els seus germans a arrossegar-la cap a la costa. Després que han acabat la feina i el menjar està cuit, Jesús demana als deixebles que s’atansin i mengin. Parteix el menjar i els en dona. Els set el reconeixen, li reten homenatge i els ve a la memòria el miracle de l’alimentació dels cinc mil a la falda de la muntanya. No obstant, els envaeix un sentiment estrany de reverència i miren el Salvador ressuscitat en silenci.Je 509.2
El record de l’escena en què, vora el mar, Jesús els va demanar que el seguissin és molt viu. Recorden com, fent cas de la seva ordre, van anar aigua endins, van tirar l’art i van fer una pesca tan abundant que la xarxa era a punt d’esquinçar-se. Aleshores Jesús els va cridar perquè deixessin les barques i els va prometre que serien pescadors d’homes. Per això ara ha obrat el miracle, per a fer que recordin aquella escena, perquè la impressió que va deixar es faci més profunda i per a renovar l’encàrrec fet als deixebles. Els mostra que la mort del Mestre no ha reduït l’obligació de fer l’obra que els havia encarregat. Malgrat que estaran privats de la seva com-panyia personal i que no tindran els mitjans de suport de la seva feina d’abans, el Salvador ressuscitat encara tindrà cura d’ells. Mentre tirin endavant la seva obra ell farà provisió per a les seves necessitats. A més, que Jesús els hagi demanat que tiressin la xarxa a la dreta de l’embarcació no és perquè sí. És la banda on ell està dret a la platja, el costat de la fe. Si treballen en connexió amb ell, permetent que el poder diví es combini amb el seu esforç humà, tindran l’èxit assegurat.Je 509.3
Crist encara els ha de donar una altra lliçó; en especial, a Pere. La seva negació del Senyor contrasta de manera molt vergonyosa amb les professions de lleialtat que li havia fet fins llavors. Va deshonrar Crist i, de retruc, va perdre la confiança dels germans fins al punt que pensen que no se li hauria de permetre d’ocupar la mateixa posició que havia tingut; ell mateix també n’està convençut. Abans que Jesús el cridi a reprendre la tasca apostòlica, cal que demostri davant de tothom el seu penediment. Sense això, encara que se n’hagi penedit, el seu pecat podria arribar a destruir la seva influència com a ministre de Crist. Per això el Salvador li dona l’oportunitat de recuperar la confiança dels seus germans i, en la mesura que sigui possible, d’esborrar l’oprobi que el seu acte va fer caure damunt de l’evangeli.Je 509.4
Es una lliçó per a tots els seguidors de Crist. L’evangeli no fa concessions al mal. No pot excusar el pecat. Cal confessar els pecats ocults a Déu, en secret. En canvi, quan el pecat és obert la confessió ha de ser pública. L’oprobi dels pecats dels deixebles cau damunt de Crist. Fa que Satanàs triomfi i que les ànimes vacil·lants ensopeguin. En la mesura que és a les seves mans, els deixebles esborren aquest oprovi en donar mostra depenediment.Je 509.5
Mentre Crist i els deixebles mengen vora el mar, el Salvador, referint-se als seus germans, pregunta a Pere: «Simó, fill de Jonàs, m’estimes més que aquests?» Llavors Pere, que va arribar a dir: «Ni que, per causa teva, tots fallin, jo no fallaré pas», ara li respon amb una avaluació més acurada i certa d’ell mateix: «Sí, Senyor, tu saps que t’estimo». Ja no promet amb vehemència que el seu amor per ell és més gran que el que senten els seus germans. Ja no expressa la seva pròpia opinió sobre la seva devoció. Apel·la a Aquell que llegeix totes les motivacions del cor perquè jutgi la seva sinceritat: «Tu saps que t’estimo». I Jesús li respon: «Pastura els meus anyells”. Je 510.1
Altra vegada Jesús posa a prova Pere i, com abans, li pregunta: «Simó, fill de Jonàs, m’estimes?» Aquesta vegada, però, ja no li pregunta si l’estima més que els altres. La segona resposta és com la primera, sense extravagàncies: «“Sí, Senyor, tu saps que t’estimo”. Jesús li diu: “Pastura les meves ovelles”». Una tercera vegada Jesús formula la pregunta de prova: «Simó, fill de Jonàs, m’estimes?» Pere s’entristeix, pensa que Jesús dubta del seu amor. Sap que el Senyor té motius per desconfiar d’ell. Per això respon amb el cor adolorit: «Senyor, tu ho saps tot, ja ho saps, que t’estimo». Aleshores Jesús li diu altra vegada: «Pastura les meves ovelles».Je 510.2
Pere havia negat tres vegades el Senyor; tres vegades, doncs, Jesús obté d’ell la certesa que l’estima i li és lleial clavant-li com una fletxa en el cor ferit aquesta pregunta punyent. Davant de tots els deixebles reunits Jesús revela la profunditat del penediment de Pere i mostra fins a quin punt el deixeble abans presumptuós s’ha humiliat.Je 510.3
Abans Pere era de naturalesa agosarada i impulsiva. Per això Satanàs s’havia aprofitat d’aquestes característiques a fi de fer-lo caure. Immediatament abans de la seva caiguda, Jesús li havia dit: «Simó, Simó, mira que Satanàs us ha reclamat per sacsejar-vos com qui garbella blat, però jo he pregat per tu, perquè no defalleixi la teva fe. I tu, quan t’hauràs penedit, enforteix els teus germans». Aquella ocasió ha arribat i la transformació de Pere és palesa. La pregunta tancada i inquisidora del Senyor no ha obtingut cap resposta agosarada i autosuficient. Precisament perquè s’ha humiliat i s’ha penedit, Pere està més ben preparat que mai per a fer de pastor del ramat.Je 510.4
La primera tasca que Crist confia a Pere quan el restaura al ministeri és pasturar els anyells. És una feina en què Pere no hi té gaire experiència. Calen molta cura i tendresa, molta paciència i molta perseverança. Significa que haurà de servir els qui són joves en la fe, ensenyar els qui no saben, obrirlos les Escriptures i educar-los per tal que donin un servei útil a Crist. Fins ara Pere no reunia les qualitats per a fer-ho, ni tan sols per a entendre’n la importància. En canvi, ara és la tasca que Jesús li encomana. La seva pròpia experiència de patiment i pene-diment l’ha preparat.Je 510.5
Abans de caure, Pere sempre parlava sense rumiar-s’ho dues vegades, seguint l’impuls del moment. Sempre estava corregint els altres i expressant la seva opinió sense tenir una comprensió clara d’ell mateix ni del que havia de dir. En canvi, el Pere convertit és molt diferent. Ha reprimit l’ímpetu d’abans i la gràcia de Crist li modula el zel. Ja no és abrandat, no confia en ell mateix ni s’exalta, sinó que és una persona calmada, que se sap controlar i està obert a aprendre. Ara sí que pot pasturar tant els anyells com les ovelles del ramat de Crist.Je 510.6
La manera com Crist ha tractat Pere té una lliçó per a ell i per als seus germans. Els ensenya a adreçar-se al transgressor amb paciència, compassió i esperit perdonador. Encara que Pere havia negat el Senyor, l’amor que Jesús sent per ell mai ha titubejat. El pastor ha d’estimar exactament així les ovelles i els anyells que se li han confiat. En recordar les seves pròpies febleses i els seus errors Pere tractarà el seu ramat amb la mateixa tendresa amb què Crist l’ha tractat.Je 511.1
La pregunta que Crist ha fet a Pere és important. Ha esmentat l’única condició per a ser deixeble i servir: «M’estimes?» És la qualitat essencial. Tot i que Pere en pugui tenir d’altres, sense l’amor de Crist no podria ser un pastor fidel per al ramat del Senyor. Els coneixements, la benvolença, l’eloqüència, la gratitud i el zel són de gran utilitat per a fer una bona feina; però sense l’amor de Jesús al cor, l’obra del ministre cristià està condemnada al fracàs.Je 511.2
Jesús camina a soles amb Pere. Hi ha una cosa que vol comunicar-li només a ell. Abans de morir, Jesús li havia dit: «Allà on jo vaig ara no em pots seguir, em seguiràs més tard”. Pere li replicà: «Senyor, per què no et puc seguir ara mateix? Donaré per tu la vida!» Quan ho va dir, no sabia fins a quin punt seguiria els passos de Crist. En arribar la prova, Pere va fracassar. Ara, en canvi, torna a tenir la possibilitat de mostrar el seu amor per Crist. A fi que pugui tenir forces per a enfrontar la darrera prova de la seva fe, el Salvador li desvela el futur. Li explica que després de viure una vida útil, quan l’edat comenci a minvar-li les energies, ell també seguirà el Senyor. Jesús li diu: «En veritat, en veritat t’ho dic: quan eres jove et cenyies tu mateix i anaves on volies, però quan siguis vell obriràs els braços i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols». Amb això indica amb quina mort Pere glorificarà Déu.Je 511.3
Jesús ha fet saber a Pere de quina manera haurà de morir; fins i tot prediu que estendrà els braços damunt de la creu. I, altra vegada, demana al deixeble: «Segueix-me”. Contràriament al que es podria pensar, aquesta revelació no descoratja Pere, sinó que està disposat a sofrir qualsevol tipus de mort pel Senyor.Je 511.4
Fins ara ha conegut Crist segons la carn, tal com molts el coneixeran els segles a venir; però ja no està subjecte a aquest límit. Ja no el coneix tal com l’havia conegut quan s’hi relacionava com a humà. L’havia estimat com a home, com a un mestre enviat del cel. Ara l’estima com a Déu. Ha après la lliçó que per a ell Crist ho és tot en tot. Ara està preparat per a compartir la missió de sacrifici del Senyor. Quan, finalment, el portaran a la creu, demanarà que el crucifiquin cap per avall. Perquè pensarà que patir de la mateixa manera que va patir el seu Mestre seria un honor massa gran.Je 511.5
Per a Pere, l’ordre: «Segueix-me” és molt instructiva. No només per a la mort, sinó per a qualsevol pas que faci a la vida. Fins ara Pere ha estat inclinat a actuar amb independència. Ha fet plans per a l’obra de Déu en lloc d’esperar que Déu li mostri quin pla hauria de seguir. Ara, en canvi, no pot fer res sense abans córrer als peus del Senyor. Jesús li demana: «Segueix-me. Queda’t darrere meu. Si ho fas, les hosts de Satanàs no et trobaran tot sol. Deixa que jo vagi davant i l’enemic no et vencerà».Je 511.6
Mentre camina al costat de Jesús, Pere veu que Joan els segueix i vol saber quin futur l’espera. Per això pregunta: «“Senyor, i d’aquest, què en serà?” Jesús li respon: “Si vull que es quedi fins que jo vingui, què hi tens a dir? Tu segueix-me”». Pere hauria hagut de tenir en compte que el Senyor només li revelarà el que més li convé que conegui. Tots tenim l’obligació de seguir Crist sense amoïnar-nos inútilment per la tasca que els altres tenen encarregada. Quan, referint-se a Joan, diu: «Si vull que es quedi fins que jo vingui» no li promet que el deixeble viurà fins a la segona vinguda. Només declara que té el poder suprem i que, encara que així sigui, això no hauria d’afectar la feina de Pere. Tant el futur de Pere com el de Joan són a les mans del Senyor. A tots dos se’ls demana que el segueixin obedients.Je 511.7
En l’actualitat, quants n’hi ha que són com Pere! S’interessen pels assumptes dels altres i es desviuen per conèixer què han de fer, mentre que hi ha el perill que desatenguin les seves pròpies obligacions. La nostra feina és mirar Crist i seguir-lo. Amb tota certesa, en la vida dels altres hi veurem errors i defectes de caràcter. La malaltia arriba a tota la humanitat. Però en Crist hi trobarem la perfecció. Si el mirem, serem transformats.Je 512.1
Joan viurà fins a una edat molt avançada. Veurà la destrucció de Jerusalem i la ruïna del temple majestuós, símbol de la ruïna final del món. Cap al final dels seus dies, Joan seguirà molt de prop el Senyor. El centre del seu testimoni per a l’església serà: «Estimats meus, estimem-nos els uns als altres, [...] el qui està en l’amor està en Déu, i Déu està en ell”. Je 512.2
Pere ha sigut restaurat a l’apostolat, però l’honor i l’autoritat que ha rebut de Crist no li atorguen la supremacia per damunt dels seus germans. Crist ho ha deixat clar en respondre a la pregunta: «I d’aquest, què en serà?” La seva resposta és: «Què hi tens a dir? Tu segueix-me”. Pere no ha sigut honorat com a cap de l’església. El favor que Crist ha mostrat per ell en perdonar-li l’apostasia i encarregant-li que pasturi el ramat, així com la pròpia fidelitat de Pere seguint Crist, li ha guanyat la confiança dels germans. És cert que serà molt influent en l’església; però la lliçó que Crist li ha ensenyat vora el Mar de Galilea acompanyarà Pere tota la seva vida. Tant és així que, inspirat per l’Esperit Sant, escriurà a les esglésies:Je 512.3
«Als ancians que presideixen la comunitat i que són entre vosaltres, jo, que soc ancià amb ells i testimoni dels sofriments de Crist, i que amb ells he de compartir la glòria que està a punt de revelar-se, els faig aquesta recomanació: pastureu el ramat de Déu que teniu confiat; vetlleu per ell no pas per obligació, sinó de bon grat, per amor a Déu; no amb afany de lucre, sinó generosament; no com qui regeix despòticament una hisenda, sinó fent-vos models del ramat. Així, quan apareixerà el cap dels pastors, rebreu la corona immarcescible de la glòria”. Je 512.4